diumenge, 29 de novembre del 2015

És temps d'advent i nadal, 2015

"Vosaltres estigueu alerta"
Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta. 
Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

  • 29 de novembre diumenge, comença l'Advent. El temps al llarg del qual l'església ens convida a preparar-nos pel Nadal, la celebració de la vinguda del Nen Jesús, aquell que canviarà el rumb de la història, que ens farà cristians, que ens farà més humans.
  • El que és interessant és que és un Déu que ve a nosaltres. Habitualment l'important espera i rep als altres al seu palau. En aquest cas és Ell qui se'ns apropa, qui ve a nosaltres per fer-nos participar del seu evangeli, del seu Regne. De nosaltres s'espera una simple resposta des de la llibertat que se'ns ha donat com a una característica més de la nostra creació.
  • Un temps de preparació, de revisió interior per rememorar un dels principals misteris del cristinanisme, l'encarnació de Déu en la figura humana del nen Jesús. Temps de vetlla, de parar atenció, de restar atents als signes dels temps...
  • L'ONGD FMSI–ONLUS, vinculada a l'Institut Marista l'any passat editava el fulletó amb pregàries per l'Advent 2014. Algú pot pensar que si és del 2014 ja està passat, caducat diríem. 
    • Però em sembla interessant recuperar-lo ja que la seva motivació i temàtica principal va ser la de donar veu als infants i joves d'arreu, de països del Sud. Tema que coincideix amb el dret treballat a nivell marista la diada passada de commemoració dels Drets dels Infants: el dret a la participació. 
    • A títol d'exemple, la primera de les participacions incloses en el fulletó és la d'Igor da Silva Romao, que ens diu el següent:
    Como joven veo el mundo de manera crítica, tanto en los aspectos políticos como en los aspectos sociales o educativos. Valoro el derecho de participación de los jóvenes, en el entorno escolar, comunitario o incluso en el entorno familiar.
    Sin embargo, al mismo tiempo que siento y experimento esta participación, veo que la sociedad considera a los jóvenes así como personas sin la suficiente madurez para expresar una idea u opinión y decidir qué sería lo mejor para ellas. Aunque la sociedad, enquistada en un determinado pensamiento comunitario, no crea en el potencial de participación de los jóvenes, nosotros Maristas, hermanos o laicos, debemos luchar por dicha participación y mantenernos en primera línea por esta causa.

    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 21,25-36?

    - En català, anar-hi.

    - En castellà, anar-hi.

    divendres, 27 de novembre del 2015

    Doc: Hijas de Belén

    El curtmetratge "Hijas de Belén" del peruà Javier Corcuera és la història d'una nena de 10 anys de nom Eusebia que deixa casa seva a la selva de l'Amazones per anar-se'n a l'escola. Però allà no pot aprendre a llegir ni escriure perquè ha de posar-se a treballar.

    Setanta anys després, Nancy, una altra nena de la mateixa edat tampoc no pot anar a escola per la mateixa problemàtica: necessita treballar. Les dues. Eusebia i Nancy viuen a Belén, un senzill barri de la ciutat d'Iquitos.

    Aquest curtmetratge, de 26 minuts de durada, forma part del projecte "El mundo a cada rato" d'UNICEF. 



    El vídeo ens mostra una realitat molt allunyada de la nostra pròpia. Els nivell de drets bàsics que hem aconseguit en l'àmbit teòric i que estan plenament vigents en els països occidentals encara no són realitat a gran part del món. Això és el que ens venia recordar també la celebració del Dia dels Drets dels Infants, ara fa una setmana, el passat dia 20 de novembre.

    Material per treballar el documental: enllaç.

    dimecres, 25 de novembre del 2015

    Camí d'un temps nou. Quin temps?

    "Tot serà enderrocat; vetlleu, doncs"
    Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
    Llavors li preguntaren: --Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
    Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
    Després els va dir: --Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

    • Jesús, estant al Temple, respon als qui el pregunten... "De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.". Què ens està volent dir amb aquestes paraules? Com les podem actualitzar al nostre avui dia?
    • És ben sabut segons el magisteri que els seus interlocutors varen pensar de seguida en la destrucció del temple de Jerusalem, aquell que "estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives.", del que estaven ben orgullosos; no oblidem que era el centre religiós i lloc de poder econòmic, social i nacional, enfront de l'ocupació romana. Però també sabem que Jesús no només es referia a aquesta destrucció física (que ocorreria durant la guerra dels jueus de l'any 70 d.C.); parlava del Temple que era el seu propi cos, dels fets de la seva pròpia passíó i mort. 

    • Però vull jo ara reflexionar també sobre els nostres temps. No poden sonar-nos les paraules de Jesús ben actuals? No estem en una situació de guerres i de revoles (v.9)? no estem veient com un poble s'alça contra un altre poble (v.10)? No veiem sovint grans terratrèmols i fams? No podrien ser tots aquests, grans senyals del cel (v.11)? 
    • I dins de casa nostra, de l'Església, no veiem els nostres temples massa decorats amb pedres precioses? No comencem a veure's també senyals que algunes coses no acaben de funcionar del tot bé? No veiem massa funcionaris de l'Església que no compleixen allò "no caure en el deshonor ni en els paranys del diable" (cfr. 1Tim 3,1-7)? no...?

    • Llegir aquest text tal i com està indicat en els llibres litúrgics em dóna la sensació de deixar coixa la reflexió. Tot i que el text proposat acaba en el versicle 11, el capítol 21 de Lluc continua amb una enumeració més llarga de grans calamitats (fins el v.24). 
    • Però també dedica la darrera part (a partir del v.25) a fer un cant a l'esperança, una presentació de l'arribada futura del Fill de l'Home, una exhortació a vetllar, com ara que començarà el temps d'Advent, Ens recomana Jesús, "Vosaltres estigueu alerta:" i també "Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment"
    • Tant de bo que amb les pedres caigudes -com les de la foto que acompanya aquesta Entrada- puguem reconstruir, començar de vell nou a fer un món millor. 


     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 21,1-37?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.

    dimarts, 24 de novembre del 2015

    DSE: La Laudato si', reflexió oberta a tothom

    Ara fa justament 6 mesos, el passat 24 de maig el papa Francesc va publicar la "Laudato Si’", carta Encíclica sobre la Cura de la Casa Comuna, dins de la temàtica de Doctrina Social, que va dirigida a tota persona que que habita aquest planeta (cfr. LS3) i posa l'èmfasi en el diàleg sobre com estem els éssers humans construint el seu futur (cfr. LS14). 

    Aquesta és la segona Encíclica de Francesc, tot i que es pot considerar que l'anterior, la "Lumen Fidei", sobre la fe publicada el 29 de juny de 2013 va ser una herència del seu successor, l'actual papa emèrit Benet XVI.  

    Aquesta nova Encíclica entra de ple en un aspecte que desborda els límits de l'Església catòlica, els de les diverses confessions cristianes i, també, els del pensament religiós. La cura del planeta Terra és un tema de tots i cadascun dels seus habitants.


    Presento en aquesta Entrada un breu índex de l'Encíclica:

    Introducció (1 a 6)
    Units per una mateixa preocupació (7 a 9)
    Sant Francesc d’Assís (10 a 12)
    La meva crida (13 a 16)

    Capítol Primer: EL QUE ESTÀ PASSANT A LA NOSTRA CASA
    I. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC (20 a 26)
    II. LA QÜESTIÓ DE L’AIGUA (27 a 31)
    III. PÈRDUA DE BIODIVERSITAT (32 a 42)
    IV. DETERIORACIÓ DE QUALITAT DE VIDA HUMANA I DEGRADACIÓ SOCIAL (43 a 47)
    V. INJUSTÍCIA PLANETÀRIA (48 a 52)
    VI. LA FEBLESA DE LES REACCIONS (53 a 59)
    VII. DIVERSITAT D’OPINIONS (60 i 61)

    Capítol Segon: L’EVANGELI DE LA CREACIÓ
    I. LA LLUM QUE OFEREIX LA FE (63 i 64)
    II. LA SAVIESA DELS RELATS BÍBLICS (65 a 75)
    III. EL MISTERI DE L’UNIVERS (76 a 83)
    IV. MISSATGE DE LES CRIATURES EN L’HARMONIA DE LES COSES CREADES (84 a 88)
    V. UNA COMUNIÓ UNIVERSAL (89 a 92)
    VI. DESTINACIÓ COMUNA DELS BÉNS (93 a 95)
    VII. LA MIRADA DE JESÚS (96 a 100)

    Capítol Tercer: L’ARREL HUMANA DE LA CRISI ECOLÒGICA
    Introducció (101)
    I. LA TECNOLOGIA: CREATIVITAT I PODER (102 a 105)
    II. GLOBALITZACIÓ DEL PARADIGMA TECNOCRÀTIC (106 a 114)
    III. CRISI I CONSEQÜÈNCIES DE L’ANTROPOCENTRISME MODERN (115 a 121)
          El relativisme práctic (122 1 123)
          Necessitat de preservar el treball (124 a 129)
          Innovació biològica a partir de la recerca (130 a 136)

    Capítol Quart: UNA ECOLOGIA INTEGRAL
    Introducció (137)
    I. ECOLOGIA AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL (138 a 142)
    II. ECOLOGIA CULTURAL (143 a 146)
    III. ECOLOGIA DE LA VIDA QUOTIDIANA (147 a 155)
    IV. EL PRINCIPI DEL BÉ COMÚ (156 a 158)
    V. LA JUSTÍCIA INTERGENERACIONAL (159 a 162)

    Capítol Cinqué: ALGUNES LÍNIES D’ORIENTACIÓ I ACCIÓ
    Introduccíó (163)
    I. EL DIÀLEG SOBRE EL MEDI AMBIENT EN LA POLÍTICA INTERNACIONAL (164 a 175)
    II. EL DIÀLEG CAP A NOVES POLÍTIQUES NACIONALS I LOCALS (176 a 181)
    III. DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA EN ELS PROCESSOS DE DECISIÓ (182 a 188)
    IV. POLÍTICA I ECONOMIA EN DIÀLEG PER A LA PLENITUD HUMANA (189 a 198)
    V. LES RELIGIONS EN EL DIÀLEG AMB LES CIÈNCIES (199 a 201)

    Capitol Sisé: EDUCACIÓ I ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA
    Introducció (202)
    I. APOSTAR PER UN ALTRE ESTIL DE VIDA (203-208)
    II. EDUCACIÓ PER A L’ALIANÇA ENTRE LA HUMANITAT I L’AMBIENT (209-215)
    III. CONVERSIÓ ECOLÒGICA (216-221)
    IV. GOIG I PAU (222-227)
    V. AMOR CIVIL I POLÍTIC (228-232)
    VI. SIGNES SACRAMENTALS I EL REPÒS CELEBRATIU (233-237)
    VII. LA TRINITAT I LA RELACIÓ ENTRE LES CRIATURES (238-240)
    VIII. REINA DE TOTES LES COSES CREADES (241-242)
    IX. MÉS ENLLÀ DEL SOL (243-246)

    Pregària per la nostra terra
    Pregària cristiana amb la creació


    Tot i que en properes entrades aniré desenvolupant diversos aspectes de la Laudato sí', afegeixo els dos primers punts que formen part de la introducció, on el papa Francesc ens motiva la raó d'haver fet aquesta reflexió dirigida a tothom
    1. «LAUDATO SI’, mi Signore» - «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes».
    2. Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que «gemega i sofreix dolors de part» (Rm 8,22). Oblidem que nosaltres mateixos som terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura.

    diumenge, 22 de novembre del 2015

    Final d'any litúrgic: Crist Rei

    "Tu ho dius: jo sóc rei"
    Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
    Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
    Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
    Jesús contestà: --La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
    Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
    Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

    • Avui celebrem Crits Rei i donem per acabat l'any litúrgic, per tant és temps de final de cicle. A partir de la propera setmana comença ja el nou temps d'advent, com a preparació del Nadal.
    • Al llarg de l'evangeli hem seguit el camí camí fet per terres d'Israel, Jesús i els seus ja són arribats a Jerusalem, s'han acomiadat en el darrer sopar (cfr. Jn 13,12-17,26) i tot està a punt pel compliment de la promesa. 
    • El text que se'ns presenta en aquesta ocasió és un diàleg entre Jesús i Pilat. dins del capítol 18 de l'Evangeli de Joan -temps ja de passió- , l'evangeli del camí de seguiment del Crist que sabem ara que ressuscitarà, camí que toca avui a la seva fi.
    • No és el propi Jesús qui s'encimbella, qui es vanagloria, qui es fa l'important. És només com a resposta a les qüestions de Pilat que accepta ser qui és, respon afirmativament a la pregunta: "tu ho has dit: jo sóc rei". Però no és tampoc un rei com els que estem acostumats. En el nostre avui sabem de les prerrogatives dels nostres reis, Joan Carles i ara Felip. És més es comencen a intuir pràctiques poc clares del rei emèrit. La reialesa de Jesús no és d'aquest tipus, és la de la veritat, l'alegria de ser fills d'un mateix Pare..
    • Per una altra banda, la forma de respondre de Jesús a Pilat, penso jo que mostra el tarannà de la persona, el tarannà de Déu en aquest cas. El nostre és un Déu senzill, que vol arribar a tothom, proper i no altiu. L'important no és el vanagloriar-se si no la glòria que li retem fruit del sentir-nos estimats, sentir-nos fills, sentir-nos membres d'una comunitat de germans i germanes dels quals ens sentim propers. 
    • És un Déu de missatge de Veritat, de felicitat, que ens vol fer arribar a tots, tot i que no tothom el vol escoltar. "Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu".
    • Per una altra banda, és interessant notar que el text pel dia d'avui acaba en el verset 37, tot i que el text continua amb una nova pregunta, ben interessant, de Pilar "38 Li diu Pilat: --I què és la veritat?". Cadascú hem de fer camí per trobar-la.


     
    Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 18,33-37?


    - En català, anar-hi.     

    - En castellà, anar-hi.


    divendres, 20 de novembre del 2015

    Dia dels Drets dels Infants 2015

    Amb motiu de la celebració el dia d'avui del Dia dels Drets dels Infants, el passat dia 17 publicava en aquest mateix Bloc l'entrada "OACDH: Comitè dels Drets dels Infants" dirigida a un públic adult.

    Avui, dedicat a infants i joves, publico aquesta nova Entrada incloent un vídeo gravat pels nois i noies del Centre Compartir de l'associació La Gabella del barri de Ciutat Vella de Barcelona.


    Enguany a l'escola hem treballat el dret a la participació. Un cop vist el vídeo, mira la següent imatge i pensa quin sentit podem donar-li a aquestes mans diverses en mida i color amb el que hem escoltat a la cançó?

    Creus que pots amb la teva mà, fer-les totes elles una mica més grans?

    Això és el que vam dir els diversos grups de professors i alumnes de l'escola...

    dimecres, 18 de novembre del 2015

    La taula, lloc per parlar

    Amb el ressò del darrer Sínode de Bisbes, el Papa Francesc va dedicar el seu discurs de l'audiència general de dimecres passat dia 11 a la convivència a la família, posant en un moment donat un exemple que m'ha fet somriure perquè coincideix amb una de les idees que transmeto a les famílies de l'escola a la reunió de principi de curs i també a les entrevistes individuals.

    Quan els fills comencen l'adolescència apareix una necessitat innata de descobrir el món així des de la pròpia aventura de la vida, el que implica provar, cercar, indagar.... i tot això amb els seus; i els seus són els companys de classe, aquells d'entre els que sortiran els amics de l'ara i del futur. En aquesta etapa els pares i mares passen a un segon pla, "ja que són uns carques i no en saben res".

    Està clar que els pares -i aquí es pot assegurar que no importa si són pares biològics o adoptius; si estan casats, ajuntats o són parella de fet; o si es tracta d'una família monoparental, homosexual o d'altre tipus- són aquells que sempre recolzaran als seus fills quan en tinguin necessitat. Però cal incidir, i els pares així ho han de saber, que aquesta ajuda haurà de ser donada quan els fills en tinguin necessitat i ho facin saber. Provar d'ajudar abans, només farà que els fills adolescents es sentin atacats i la rebutgin. "Els meus pares són uns pesats", resumiran els fills.

    Però per a que aquesta ajuda futura pugui ser donarda per part dels pares és imprescindible treballar des de que són infants i generar dins la família espais de diàleg, crear la confiança necessària de que amb els pares es pot parlar de tot, fins i tot, d'allò que pugui semblar més complicat. Es tracta d'aconseguir que els fills d'adolescents sàpiguen que als pares els poden preguntar qualsevol cosa, sabent que potser s'enfadaran pel que hagi  pogut passar, però que els pares donaran el seu recolzament.

    Per treballar aquesta confiança suggereixo jo a les famílies sopar tots junts sempre que sigui possible, mai davant del televisor, si no uns al costat dels altres. Explicar-se allò que ha passat al llarg del dia a la feina dels pares, la conversa a la botiga, els fills allò que ha passat a l'escola o durant les activitats extraescolars.... Al voltant de la taula tothom parla i tothom escolta. Els caps de setmana, amb més temps, sortir a passejar junts, anar al cinema o veure un partit de futbol, qualsevol cosa, però junts. L'important és veure, jugar, riure, criticar, comentar.... junts i amb la participació de tots.


    En paraules del papa Francesc, ell ho explica de la següent manera...
    Estimats germans i germanes, bon dia! 
    Avui reflexionarem sobre una qualitat característica de la vida familiar que s’aprèn des dels primers anys de la vida: la convivència, o sigui l’actitud de compartir els béns de la vida i de ser feliços de poder-ho fer. Compartir i saber compartir és una virtut preciosa! El seu símbol, la seva “icona”, és la família reunida al voltant de la taula de casa. El fet de compartir un àpat –i després, a més del menjar, també els afectes, les trobades, els esdeveniments…– és una experiència fonamental. Quan hi ha una festa, un aniversari, ens trobem al voltant de la taula. En algunes cultures és costum fer-ho també pel dol, per estar a prop d’aquells que tenen el dolor per la pèrdua d’un membre de la família. 
    La convivència és un termòmetre segur per mesurar la salut de les relacions: si a la família hi ha algun problema o una ferida mal cicatritzada, a taula es nota de seguida. Una família que no menja gairebé mai junta, o bé on a taula no es parla mai sinó que es mira la televisió, o un telèfon intel·ligent, és una família “poc família”. Quan els fills a taula estan enganxats a l’ordinador, al portàtil, i no s’escolten entre ells, això no és família, és un internat.
    ... 
    El propi Jesús també va adonar-se de la importància de la taula en les relacions humanes. Quantes vegades ha comparat el Regne dels cels amb un àpat compartit, Què és si no la celebració de la eucaristia?

    dimarts, 17 de novembre del 2015

    OACDH: Comitè dels Drets dels Infants

    Divendres vinent 20 de novembre és el dia dels Drets dels Infants, dia clau de record de la necessitat de resguardar una sèrie de drets que no es compleixen a molts països del món. I per això em sembla bon moment per presentar el que és l'OACDH i el Comitè dels Drets dels Infants.


    L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans és un departament del sistema de Nacions Unides encarregat de representar el compromís del món davant els ideals universals de la dignitat humana. Té per part de la comunitat internacional el mandat exclusiu de promoure i protegir tots els drets humans. en aquest moment l'Alt Comissionat és el senyor Zeid Ra'ad Al Hussein, procedent de Jordània, musulmà i àrab.

    Dins d'aquesta oficina, a la seu de Ginebra (Suïssa) hi és la seu del Comitè dels Drets dels Infants, format per 18 persones de molt reconeguda valua en el món dels infants i que se n'ocupa del seguiment de la convenció dels Drets dels Infants aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ara fa 26 anys. 

    Els articles de la declaració poden resumir-se en un conjunt de 10 principis fonamentals, que són els següents:
    • Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
    • Principi 2: L'infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
    • Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
    • Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats. 
    • Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació. 
    • Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena. 
    • Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.
    • Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors. 
    • Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l'infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
    • Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants. 
    Llegits des de l'òptica del món occidental desenvolupat podem pensar... en fan falta aquests principis? Deixen de complir-se alguns d'aquests principis a casa nostra? 

    Doncs malauradament hauriem de dir que sí. I podem llegir els informes que periòdicament publica el Comitè referent a cadascun dels països signants de la Declaració (enllaç). A títol d'exemple publico els referents a: 
    • Tanzània, de juliol de 2014, enllaç
    • La Santa Seu, de febrer de 2014, enllaç
    • D'Espanya, d'octubre de 2007, enllaç

    dissabte, 7 de novembre del 2015

    Pregàries de la Laudato si'

    La Carta Encíclica Laudato sí' de Francesc conclou amb la proposta de 2 oracions, una compartida amb tots aquells que creuen en un Déu creador i una segona per als cristians, per a que siguem capaços d'assumir els compromisos que l'Evangeli ens planteja amb la creació.


    Pregària per la nostra terra
    per a tots els creients en un Déu creador i pare

    Pare nostre que sou present en tot l'univers
    i en la més petita de les vostres criatures,
    vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix,
    vesseu en nosaltres la força del vostre amor
    perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

    Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes
    sense fer mal a ningú.
    Pare dels pobres,
    ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d'aquesta terra
    que tant valen als vostres ulls.

    Guariu les nostres vides,
    perquè siguem protectors del món i no pas depredadors,
    perquè sembrem formosor
    i no pas contaminació i destrucció.

    Toqueu els cors
    dels qui busquen només beneficis
    a costa dels pobres i de la terra.

    Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
    a contemplar admirats,
    a reconèixer que estem profundament units
    amb totes les criatures
    en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

    Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
    Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
    per la justícia, l'amor i la pau.


    Pregària cristiana amb la creació


    Us lloem, Pare, amb totes les vostres criatures,
    que van sortir de la vostra mà poderosa.
    Són vostres, i plenes de la vostra presència i de la vostra tendresa.
    Lloat sigueu.

    Fill de Déu, Jesús,
    per vós foren creades totes les coses.
    Us formàreu en el si maternal de Maria,
    us féreu part d'aquesta terra,
    i miràreu aquest món amb ulls humans.
    Avui sou viu en cada criatura
    amb la vostra glòria de ressuscitat.
    Lloat sigueu.

    Esperit Sant, que amb la vostra llum
    orienteu aquest món cap a l'amor del Pare
    i acompanyeu el gemec de la creació,
    vós viviu també en els nostres cors
    per impulsar-nos al bé.
    Lloat sigueu.

    Senyor U i Tri, comunitat preciosa d'amor infinit,
    ensenyeu-nos a contemplar-vos
    en la bellesa de l'univers,
    on tot ens parla de vós.
    Desvetlleu la nostra lloança i la nostra gratitud
    per cada ésser que heu creat.
    Doneu-nos la gràcia de sentir-nos íntimament units amb tot el que existeix.

    Déu d'amor, mostreu-nos el nostre lloc en aquest món
    com a instruments del vostre afecte
    envers tots els éssers d'aquesta terra,
    perquè cap d'ells no és oblidat davant vostre.
    Il·lumineu els amos del poder i del diner
    perquè es guardin del pecat de la indiferència,
    estimin el bé comú, promoguin els febles,
    i tinguin cura d'aquest món que habitem.

    Els pobres i la terra estan clamant,
    Senyor, preneu-nos a nosaltres amb el vostre poder i la vostra llum,
    per a protegir tota vida,
    per a preparar un futur millor,
    perquè vingui el vostre Regne
    de justícia, de pau, d'amor i de bellesa.
    Lloat sigueu.

    Amén.



    Francesc ens ha tornat a sorprendre. La Laudato si' de 24 de maig de 2015 és una encíclica de temàtica nova (l'ecologia i el medi ambient), dirigida als fidels cristians i a tothom i que acaba amb una convocatòria a ser les mans de Déu.

    245. Déu, que ens convoca al lliurament generós i a donar-ho tot, ens ofereix les forces i la llum que necessitem per a tirar endavant. En el cor d’aquest món continua present el Senyor de la vida que ens estima tant. Ell no ens abandona, no ens deixa sols, perquè s’ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens duu a trobar nous camins. Lloat sigui.

    divendres, 6 de novembre del 2015

    Sant Martí i el seu estiuet

    Explica una de les llegendes vinculades que Martí, abans de ser sant, i abans de ser bisbe de Tous, era militar de l'exèrcit romà, cap allà el segle IV. Un dia de novembre, mentre anava a cavall a lluitar contra els bàrbars, per un camí on la neu i el fred eren cada cop més intensos, va sentir la veu d'un captaire estirat a terra. 

    Martí no ho va dubtar en absolut i va compartir el que duia amb el pobre. Fins i tot, amb l'espasa va partir la seva capa, la que el resguardava del fred, per la meitat i li va donar una de les dues part a aquell pobre home. Gràcies a aquell gest, el fred i la neu es van retirar. Segons aquesta llegenda, és per això que existeix l'estiuet de Sant Martí, aquest període del mes de novembre en el temps acostuma a ser força estable, amb unes temperatures lleugerament superiors a les habituals per aquesta època de l'any.

    A la nit en somnis se li va aparèixer el propi Jesús vestit amb aquella mitja capa, fent-li adonar-se que aquell pobre home ajudat era Ell mateix. Així és com Sant Martí va decidir deixar l'exèrcit i fer-se batejar en el cristianisme. Anys després, degut a la seva perfecta vida cristiana la gent de la contrada va voler fer el seu bisbe. Ell que no volia, va amagar-se en un graner on hi havia oques, amb tant mala sort que pel seu soroll va ser descobert, cosa que va fer que acceptés l'encàrrec. Anys més tard, l'Església el va declarat sant. Què hi ha de veritat? Què hi ha d'invenció? Tant se val, si és una història que ens ajuda en la nostra forma de pensar i d'actuar.

    dijous, 5 de novembre del 2015

    Promesa de Fourvière

    "Prometem solemnement lliurar-nos"

    El 23/07/2015 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2015-2016 Any Fourvière", presentant l'inici del segon any dedicat al bicentenari marista, amb l'aprofundiment en l'experiència dels joves mossèns francesos que es van comprometre aquell 23 de juliol de 1816 a crear la societat de Maria. La present entrada vol donar continuïtat al tema.

    El següent text és una traducció del francès de la promesa originalment en llatí que va pronunciar aquell grup a la capella de Fourvière de Lió (la basílica actual encara no estava construïda). Per entendre'l, cal situar-se, doncs, en el context d'inicis del segle XIX:
    "En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
    Tot per a la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
    Els que signem, volent treballar per a la major glòria de Déu i de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist, afirmem i manifestem que tenim la sincera intenció i la ferma voluntat de consagrar-nos, tan bon punt sigui possible, a formar la molt pia congregació dels Maristes.
    És per això que, amb aquest acte i per la nostra signatura, ens consagrem sense reserves, i en la mesura que puguem, nosaltres mateixos i tots els nostres béns a la societat benaurada Verge Maria. 
    I aquest compromís, el fem no a la lleugera ni de manera infantil, ni per un motiu humà o esperant tenir un guany temporal, sinó amb seriositat, després d'haver-hi reflexionat madurament, després d'haver-nos deixat aconsellar i d'haver-ho sospesat tot davant Déu, només per la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
    Estem a punt per totes les penes, els treballs, els sofriments i, si calgués, els turments, ja que ho podem tot en aquell que ens fa forts, Nostre Senyor Jesucrist, a qui prometem fidelitat, en el si de la nostra Mare la santa Església catòlica i romana, unint-nos amb totes les nostres forces al cap sant d'aquesta mateixa Església, el Pontífex romà, i també al nostre reverendíssim bisbe, de manera que siguem bons ministres de Jesucrist, nodrits de les paraules de la fe i per la bona doctrina que hem rebut per la seva gràcia, confiant que sota el govern pacífic i religiós del nostre rei molt cristià, aquesta institució veurà la llum.
    Prometem solemnement lliurar-nos nosaltres i tot allò que tenim, a salvar les ànimes per tots els mitjans possibles, sota l'august nom de la Verge Maria i sota la seva protecció. Salvaguardant, tanmateix, el judici dels superiors. "Lloada sigui la santa i Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria! Així sigui."
    Com és lògic, la realitat marista que jo hi visc, i molts dels que podeu estar llegint aquesta Entrada és molt diferent a la que s'hi descriu: hi som dos segles més tard i en una societat globalitzada i a la vegada opulenta i misèria extremes. Però sí que hi ha una realitat comuna dins la família marista: les ganes d'educar els infants, les ganes d'ajudar a créixer nous líders, de canviar el món. També la convicció de voler un nou mode de ser Església amb l'exemple de Maria, l'anomenem de Montserrat, del Pilar o de Fourvière.

    Aquells futurs maristes de 1816 intuïen el futur de les seves vides com una novetat profètica social i d'Església, al voltant de la figura i el nom de Maria. Per a ells el paper de Maria de Natzaret en l'Església naixent del segle I després de l'Ascensió de Crist es va convertir en potent font d'inspiració sobre el que anaven construint. L'Església post revolucionària francesa s'auto concebia com una ciutat fortificada amb un exèrcit de creients que estaven cridats a lluitar contra el mal de la societat i aquests maristes de les 4 branques volien representar un model d'Església diferent.

    Entenc jo que els actuals maristes, seguint la tradició heretada cal que sentim les nostres vides com a cadena lògica de cooperació humana, com a posseïdors d'un carisma que hem rebut i també com a responsables de la seva transmissió en l'avui i en el futur. I també com a actors d'una nova forma de ser Església, la que el g.Emili Turú ens defineix com a Església de la tendresa, la del davantal
    Però com podem fer tot això avui en dia, en l'any 2015? És evident que l'objectiu és el mateix, però no ho poden ser ni els mitjans ni el vocabulari. La nostra església d'avui no és la post jueva del segle I ni tampoc la post revolucionaria de la frança del segle XVIII.

    En el cas espanyol d'aquest segle XXI, la passada convergència de dècades d'Estat i Església en el nacionalcatolicisme encara ens està passant factura. Per una altra banda hi ha una intuïció que el Concili Vaticà II va deixar temes pendents, també que el model organitzatiu de l'esglesia romana al voltant de la figura del Papa i la cúria vaticana no és el més profètic ni integrador per a la vida de les diòcesis ni de molts grups de cristians. El Papa Francesc amb el "Consell de cardenals per a ajudar al papa en el govern de l'Església", també anomenat GR8 sembla anar per aquest camí.

    Des de l'Institut marista també s'estan fent processos de reflexió en els darrers anys respecte a la internacionalització, el compromís amb els Montagne d'avui, la vida religiosa, el compartir laics-germans, la gestió de les obres, la corresponsabilitat...

    Són totes aquestes passes mitjans d'una nova promesa? formes de ser nova congregació? de ser un nou model d'Església? o només formes de mantenir l'estructura davant la caiguda del número de germans? noves estructures legals per a una societat diferent?

    Si vols saber-ne més de l'any Fourvière.... enllaç

    diumenge, 1 de novembre del 2015

    Dates per recordar, novembre de 2015


    ANY 2015
    • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
    • Any 6728 del període Julià, enllaç.
    • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
    • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
    • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
    • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
    • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
    • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
    • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

    Comença el mes de novembre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 30 dies?

    NOVEMBRECELEBRACIONS
    Dia 1:Tots Sants.
    Dia 2:Fidels Difunts.
    Dia 3:Sant Ermengol.
    Dia 4:Sant Carles Borromeu.
    Dia 5:Santa Isabel, mare de Joan el Baptista.
    Dia 6:Sants i Beats del s.XX a Espanya.
    Dia 7:Sant Ernest.
    Dia 8:Sant Severià.
    Dia 9:Sant Teodor.
    Dia 10:Sant Lleó, del Gran.
    Dia 11:Sant Martí de Tous.
    Dia 12:Sant Josafat.
    Dia 13:Sant Dídac. Sant Estanislau de Kotska.
    Dia 14:Sant Climent.
    Dia 15:Sant Albert, el Gran.
    Dia 16:Santa Margarida. Santa Gertrudis.
    Dia 17:Santa Isabel d'Hongria.
    Dia 18:Sant Odó.
    Dia 19:Sant Crispí.
    Dia 20:Sant Octavi. Dia Internacional dels Drets dels Infants.
    Dia 21:Presentació de la Mare de Déu.
    Dia 22:Sant Roger. Santa Cecília. 
    Dia 23:Sant Climent, papa.
    Dia 24:Santa Flora.
    Dia 25:Sant Erasme.
    Dia 26:Sant Amador.
    Dia 27:Beat Ramon Llull.
    Dia 28:Sant Mansuet.
    Dia 29:Sant Sadurní.
    Dia 30:Sant Andreu, apòstol.