dissabte, 29 de desembre del 2018

TFG: Alliberament de la persona, 3

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 2. El don de Dios que es la persona.
“Entonces Dios el Señor formó al hombre, de la tierra misma, sopló en su nariz y le dio vida. Así el hombre comenzó a vivir… Entonces Dios el Señor hizo caer al hombre en un sueño profundo y, mientras dormía, le sacó una de las costillas y le cerró otra vez la carne. De esa costilla, Dios el Señor hizo una mujer, y se la presentó al hombre, que al verla dijo: «¡Esta sí que es de mi propia carne y de mis propios huesos! Se va a llamar ‘mujer’, porque Dios la sacó del hombre.»” (Gn 2,21-23).

dimecres, 26 de desembre del 2018

Oriol Junqueras: Aquest és el seu Nadal

"Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes que Ell estima
"A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum."

El text d'avui dóna continuïtat al del dia 24 del mateix evangeli de Lluc. I el comentari el text de l'Oriol Junqueras al voltant del Nadal, "Pastors, Jesús, Espiritualitat, Teologia". Ell és ex alcalde de Sant Vicenç dels Horts, president d'ERC, ex vice president del Govern de la Generalitat, actualment empresonat a Lledoners i a espera de judici. Però sobre tot, laic compromès.   

L’Antic  Testament va posar per escrit tradicions orals, que havien sorgit molts segles abans. I això permet resseguir, en un sol text, l’evolució de determinats conceptes i idees al llarg del temps.
Posem-ne un exemple. En el Gènesi, que reflecteix les interpretacions més antigues de la tradició jueva, els pastors encarnen els valors més positius i favorables, perquè, quan es construeix aquella primera història fundacional, el poble jueu era un poble nòmada dedicat a pasturar els seus ramats. Així, doncs, no és estrany que Abel sigui pastor i Caín, agricultor (Gn 4,2). I, encara que dins del mateix Gènesi, ja s’assenyalen algunes mancances dels pastors (Gn 13,726,2046,34), el rei David havia identificat a Déu amb un pastor, en afirmar que “El senyor és el meu pastor” (Sl 23,1).
En temps de Jesús, en canvi, tot havia canviat. Les classes dirigents d’Israel consideraven els pastors com uns marginats socials, que vivien gairebé com a delinqüents. I, en aquest sentit, en el llibre de Jeremies s’afirma que “Molts pastors han devastat la meva vinya, han trepitjat el meu camp. Han convertit el meu camp predilecte en un desert desolat, deplorable (Jr 12,10-11). I, en la tradició talmúdica s’afirma que els pares no han d’ensenyar als seus fills la feina de pastor “perquè és una feina de lladres”.
En aquest context, que l’Àngel del Senyor esculli els pastors per anunciar el naixement del Jesús resulta sorprenent... revolucionari. La descripció que en fa l’Evangeli de Lluc no és pas la crònica d’un esdeveniment, sinó un missatge teològic profundament transformador. Els que es dirigeixen a Betlem no són les autoritats civils o eclesiàstiques, ni els rics o els savis... sinó els marginats de la societat.
I “l’Àngel del Senyor” no els exigeix ni penediments, ni sacrificis, ni penitències, ni propòsits d’esmena... sinó que els anuncia simplement l’Amor de Déu. Un amor gratuït i incommensurable. Un amor que no premia els mèrits dels creients, sinó que sacia les necessitats dels pecadors.
El Déu de Lluc és el Déu de la misericòrdia. Els pastors reben amb temor l’Àngel del Senyor (Lc 2,9), però la glòria del Senyor els omple de llum i l’Àngel els tranquil·litza exclamant “No tingueu por!” (Lc 2,10). Des dels primers versicles de l’Evangeli, doncs, queda clar que Déu no pretén fer por, sinó alliberar-nos de la por.
Per tot plegat és més correcte la versió “Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes que Ell estima” (Lc 2,14), que no pas la traducció al llatí que ha donat origen al “Glòria a Déu en el cel i, a la terra, pau als homes de bona voluntat”, perquè “premiar” “als homes de bona voluntat” reintrodueix el concepte de mèrit que Lluc havia substituït per la idea de la misericòrdia “regalada” “als homes que Ell estima”.
Des de les primeríssimes escenes del seu Evangeli, Lluc anuncia el missatge revolucionari que Jesús ensenyarà, més en els seus actes que en les seves paraules, durant la seva predicació futura, quan el lloc dels pastors serà ocupat per tots els altres “marginats” de la societat jueva de la seva època.
Així, Jesús no dubtarà a curar els leprosos o a demanar que Leví, el cobrador d’impostos i col·laboracionista amb els enemics d’Israel, es converteixi en un dels seus dotze apòstols i en un dels seus quatre evangelistes, conegut com a Mateu.
En resum, Jesús estén la mà a tots els marginats i els impurs de la societat... pastors, leprosos, cobradors d’impostos (publicans), prostitutes, legionaris romans... I, en canvi, quan visita el poble del seu pare, Natzaret, en el cor de Galilea, els seus veïns (els amics de la seva família) intenten assassinar-lo, perquè rebutgen el seu discurs acollidor i inclusiu. Vegem-ho.
Jesús arriba a Natzaret en dissabte, dia sagrat dels jueus, i va directament a la sinagoga, on la majoria dels veïns celebren aquella festivitat setmanal.
Allà, sense que ningú el convidi a fer-ho, s’alça per participar en la lectura. Segons el cicle litúrgic triennal, toca llegir un passatge molt concret del llibre d’Isaïes. Ell, però el descarta i n’escull un altre molt especial... aquell que els galileus més puristes desitjaven més de sentir en boca del seu esperat Messies:
“L’Esperit del Senyor és a sobre meu; per això m’ha consagrat amb la unció i m’ha enviat a portar als pobres el feliç anunci, a proclamar als presos l’alliberament i als cecs la vista, a portar la llibertat als oprimits”. (Lc 4,18)
En aquest punt de la lectura, només faltaven dos versets per confirmar que Jesús era definitivament el Messies:
“A proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia de la venjança del nostre Déu” (Is 61,2)
Jesús, però, només va llegir el primer d’aquests dos versets i va interrompre la lectura. Potser, durant uns instants, els galileus més entusiastes van pensar que es tractava d’una pausa emfàtica, però no era una pausa. Era el final. Jesús no va voler llegir el darrer versicle referent a la venjança de Déu, senzillament perquè no hi estava d’acord.
Jesús va enrotllar el text i es va asseure amb la mateixa actitud que ho fa un mestre, quan es disposa a ensenyar als seus deixebles. Els galileus que l’escoltaven, veïns i amics del seu pare Josep, estaven indignats.
Jesús és perfectament conscient de l’enorme tensió de l’ambient. Però ell no parla i actua amb la voluntat d’agradar, sinó de ser útil. No té vocació de diplomàtic, sinó de mestre. No vol alimentar els prejudicis dels seus compatriotes, sinó ajudar-los a entendre que no eren un poble escollit, perquè totes les persones i tots els pobles són iguals.
Jesús els explica que no són el poble escollit, senzillament perquè Déu no prefereix a cap poble per sobre dels altres, doncs el seu és un amor universal.
Jesús pregunta quina va ser la primera persona que va rebre l’ajuda del Senyor després de 42 mesos de sequera... i l’auditori coneix perfectament la resposta. No va ser pas un israelià, sinó una pagana, Sarepta de Sidó, tal com s’explica al Primer Llibre dels Reis (1 Re 17-18).
Sense esperar la resposta que tothom ja sap, Jesús continua...
“En temps del profeta Eliseu, a Israel, hi havia molts leprosos...”. I no necessita dir res més, perquè sap que tothom sap com acaba aquesta història recollida al Segon Llibre dels Reis (2 Re 5,20-27), en què el profeta va curar a Naaman, comandant arameu d’un exèrcit enemic d’Israel, i, en canvi, havia contagiat la malaltia a un israelià, Guihezí, per castigar-ne la seva cobdícia.
Tot plegat havia anat massa enllà i tots els presents a la sinagoga (inclosos els parents de Jesús) van esclatar. I Lluc ho explica en els següents termes:
“Al sentir aquelles coses, tots els presents a la sinagoga es van omplir d’ira, es van aixecar, el van fer fora de la ciutat i el van conduir fins al cim de la muntanya on estava situada la seva ciutat, per llançar-lo daltabaix del precipici” (Lc 4,28-29).
En aquella ocasió, va aconseguir evitar l’acció d’aquells que el volien assassinar. Però aquell episodi anunciava el que acabaria passant algun temps després a Jerusalem amb la seva crucifixió.
No tornarà mai més a Natzaret. I comprovarà en diverses ocasions que moltes persones responen amb odi, quan consideren que l’amor posa en risc els seus privilegis reals o ficticis.

Sovint aquells que se suposa que estan integrats en una societat acusen d’apocalíptics la resta, amb l’objectiu d’impedir que s’integrin. Però, precisament, les societats han d’integrar els seus exclosos (els ‘descartados’, que diu el Papa Francesc) i denunciar que els veritables apocalíptics no són els exclosos, sinó els que exclouen.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.


Vols llegir el text, Lc 2,8-16?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 24 de desembre del 2018

Nadal 2018: Aquest és el nostre Nadal

"Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria"
"Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.  Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se."

Josep i Maria van haver de fer un canvi de residència poc abans del naixement de Jesús, la qual cosa els va portar cap a Betlem, on no tenien casa ni cap conegut, raó aquesta que els va acabar duent a una establia, on va néixer l'infant. En el passatge de Mateu 2,13-15 ens presenta un altre moviment que va haver de fer la família, en aquest cas cap a Egipte fugint del rei Herodes. Una família emigrada, que diríem avui.

Els grans canvis a la vida generen enrenou, potser crisi... però ben acompanyats són espais de creixement. S'albira una nova etapa 

Aquell va ser el seu Nadal, 
Aquest és el nostre Nadal, JiS


Vols llegir el text, Lc 2,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 22 de desembre del 2018

TFG: Alliberament de la persona, 2

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 15 de desembre passat amb el títol "TFG: Alliberament de la persona, 1" i següents sota el mateix títol. 

Totes elles estan en castellà en ser el treball de final de grau de Ciències Religioses presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado 1. El don de Dios que es el mundo.
“En el comienzo de todo, Dios creó el cielo y la tierra. La tierra no tenía entonces forma alguna; todo era un mar profundo cubierto de oscuridad, y el espíritu de Dios se movía sobre las aguas. Dios dijo: “¡Haya luz!” Y hubo luz.” (Gn 1,1-3)

dissabte, 15 de desembre del 2018

TFG: Alliberament de la persona, 1

Aquesta entrada d'avui és el meu treball de Final de Grau dels estudis de Ciències Religioses que he desenvolupat des de l'any 2013. Cinc anys intensos de formació, estudi, convivència i reflexió sobre el que és la meva fe.

Totes elles estan en castellà en ser el grau realitzat a través de la Facultat de Teologia de Granada.

El índice del trabajo es el siguiente:

Dedicatoria  
Introducción
1. El don de Dios que es el mundo
2. El don de Dios que es la persona
3. Revelación de Dios en la historia
4. El don y el misterio que es la Iglesia
5. Cadenas a las personas
6. La verdad liberadora de Jesucristo
Bibliografía


La entrada de hoy (enlace) corresponde al apartado Introducción.
 “Lo más bonito que a una persona le puede pasar es ser como es” y continúa apenada y llorosa, a escondidas de su hermana para no herirla, “estoy muy desilusionada de la vida. Me hubiera gustado algo más normal… no sé, más normal… no he podido llevar una vida normal, no sé…” (María Gloria)

divendres, 23 de novembre del 2018

Temps de discernir, temps de gràcia

"Hi va passar quaranta dies
"Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien."

Curt i ras. Jesús abans de començar la seva "vida pública" es retirà al desert a pensar, a trobar-se amb ell mateix, a somniar, a valorar a...  Aquest Evangeli de Marc és el que ens ho explica de forma més sintètica, tot i que trobem els mateixos passatges en els de Mateu i Lluc. 

A l'Entrada "Jesús i la trobada amb Déu" de data 2 d'octubre de 2017 ja vaig tractar aquesta temàtica des de la versió de l'evangeli de Lluc. Res més a dir. En aquest període aquest Bloc sembla alentir-se, però no el cap, el pensament del seu autor. Properament agafarem velocitat novament. 

Aturar-se, alentir-se,
pot anar bé per ressorgir més fortament


Vols llegir el text, Mc 1,9-15?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 15 de novembre del 2018

Catequesi del cos humà

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria Antropologia Teològica durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

Es tracta d'una catequesi per a universitaris sobre la teologia del cos. A través del mètode de Veure, Jutjar i Actuar proposa adonar-se de les possibilitats d'us del propi cos.

Enllaç al treball (explicació, textos i fotografies), enllaç
Enllaç web a les fotografies, ko, enllaç
Enllaç web a les fotografies, ok, enllaç

dijous, 8 de novembre del 2018

La idea de comunió per a la comprensió de l'Església

Recupero amb aquesta entrada d'avui un dels treballs que vaig desenvolupar per la matèria Eclesiologia durant els estudis del Grau de Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada. 

En aquest cas es tracta d'una reflexió sobre els aspectes més importants que la idea de comunió ofereix per a la comprensió de l'Església segons el cardenal alemany Walter Kasper, president emèrit del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians enllaç

Enllaç al treball, enllaç

dimarts, 30 d’octubre del 2018

Violència legal, violència igual

"Us asseguro que no..."
"Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: --¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual."

El text d'avui fa una referència explícita a la violència emprada pel governador Pilat, representant de Roma de Judea, entre els anys 26-36 d.C, aquell mateix amb el que Jesús es trobaria durant la passió.

En aquest cas una simple reflexió per mostrar que sempre s'ha donat el control de la força legalitzada per part dels poderosos en forma d'exèrcits, cossos de policia... El que sembla que sí ha millorat amb el pas dels temps és l'ús democràtic, adequat i proporcional que se'n fa, tot i que no sempre. Exemples d'aquests últims els tenim l'1 d'octubre de 2017 a pobles i ciutats de Catalunya o a l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Istambul (Turquia) aquest mateix mes d'octubre amb el periodista Khashoggi, assassinat, tot apunta per ordres del príncep saudita. I la majoria, ens quedem com si res, com si d'una pel·lícula es tractés.

Realitat o ficció? 
I què fem nosaltres?


Vols llegir el text, Lc 13,1-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 26 d’octubre del 2018

Feminisme, no és cosa de dones, només

En consonància a l'Entrada "Dones vs homes? Persones!!!" de dijous 21 de juny passat, em sembla interessant recollir part del pensament de la filosofa i teòrica del pensament de gènere Judith Butler, que ha passat recentment per Barcelona.

Ha fet dues interessants participacions públiques, l'una a l'entrevista en el programa de TV3 Preguntes Freqüents de dissabte passat dia 20 i l'altra en el Centre de Cultura Contemporània en forma de conversa amb el títol "El lío del género: ¿Por qué los cuerpos importan?" amb la també filòsofa Fina Birulés dilluns 15. 
  • Diàleg en el CCCB, conversa amb Fina Birulés, enllaç
  • Entrevista en el FAQS, de TV3 en versió original, enllaç
  • Entrevista en el FAQS, de TV3 traduïda al català, enllaç


Com t'hi posiciones? 

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Exercici i meditació

"Jesús començà a predicar"
"Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits. Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea, però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac. Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena."

En una entrevista el juliol passat al cardiòleg català Salvador Fuster, eminència en el món de la medecina que compagina la seva tasca docent i d'investigació a ambdós costats de l'Atlàntic ell afirmava de la importància de l'exercici i la meditació en la vida de les persones. Proposava 1 hora d'exercici al dia i fer algun tipus de meditació 3 cops per setmana i això des de la seva vessant d'estudiós del cos humà, el qual hem estat capaços d'allargar-li l'esperança de vida en vàries dècades en l'últim segle. 

Això be a propòsit del text anterior, en els principis de la predicació de Jesús i correspon al capítol 4 de l'evangeli de Mateu, en concret els versets 1-2,12-13,17-18 i 23. Els n'he seleccionat per que en ells es veuen aquestes dues accions, la de l'exercici, "va conduir Jesús al desert", "se n'anà a viure a Cafarnaüm", "Tot caminant vora el llac", "recorria tot Galilea" i la de la meditació, "al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits." i "es retirà a Galilea". Era llavors un bon coneixedor del cos humà, sabent de la importància de cuidar cos i ment? l'aspecte físic i l'espiritual?

Però un altre detall en el que va posar èmfasi el doctor Fuster com a motor de la vida va ser la motivació. I no podem negar que Jesús també la hi tenia, fent dels anys de la seva vida pública el missatge del Regne. 

T'exercites? Medites?
I la teva motivació?


Vols llegir el text, Mateu 4?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Sant Pau VI, Sant Romero d'Amèrica, sant...

"no t'avergonyeixis de donar testimoni"
"Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans... Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia."

Diumenge 14 d'octubre de 2018, plaça Sant Pere del Vaticà, canonització del Papa Pau VI, d'Òscar Romero, Francesco Spinelli, Vincenzo Romano, María Caterina Kasper y l'espanyola Nazaria Ignazia de Santa Teresa de Jesús. 

Una de les premisses de la història de salvació és la de la gràcia. Déu Pare ens salva i ens crida a la vocació santa a tots i totes, malgrat les nostres accions. Tot i així, l'Església destaca alguns i algunes pels seus actes, pel seu ser com a forma de donar testimoni i d'encoratjar-nos. D'aquesta manera ho recollia ja Timoteu al segle I, "et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans".



La que ja ha estat titllada de macro canonització d'aquest cap de setmana recull una gran diversitat de testimonis ja que diversa és la realitat de l'Església. 

En quin d'aquests t'enmiralles tu millor?
Acceptes la recomanació?


Vols llegir el text, 2 Ti 1,6-9?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dijous, 11 d’octubre del 2018

L'Islam, el gran desconegut

"Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es"
"Cuando los ángeles dijeron: «¡María! Dios te anuncia la buena nueva de una Palabra que procede de Él. Su nombre es el Ungido, Jesús, hijo de María, considerado en la vida de acá y en la otra y será de los allegados. Hablará a la gente en la cuna y de adulto, y será de los justos». Dijo ella: «¡Señor! ¿Cómo puedo tener un hijo, si no me ha tocado mortal?» Dijo: «Así será. Dios crea lo que Él quiere. Cuando decide algo, le dice tan sólo: "¡Sé!" y es."

Aquestes línies pertanyen a la sura 3, "La Família d'Imran", aleies 45-48 de l'Al Corà i és un passatge similar al que trobem a la Bíblia al de l'evangeli de Lluc, conegut com el de l'anunciació. Maria també és algú pels musulmans, llavors...?

Com a voluntari de la Fundació Enllaç col·laboro amb l'activitat Te i Simpatia, una xerrada simpàtica al voltant d'una taula i un té o un cafè amb pastes. Per a la primera sessió d'aquest curs tindrem a la Doctora Dolors Bramón, professora de la UAB sobre la religió de l'Islam, de l'Al Corà y d'Alà. Serà dijous 25 d'octubre a la seu de la Fundació, c. Rosselló, 328 entre c. Roger de Flor i c. Nàpols.



Són molts els reptes de les societats actuals, mescla de llengües, cultures i costums. Els carres de Barcelona, més alguns barris, estan plens de persones vingudes de països àrabs. Persones musulmanes també viuen entre nosaltres i tenen nacionalitat espanyola. Però l'Islam és un gran desconegut, amb les poques excepcions que ens mostren els mitjans de comunicació, que no solen correspondre a la realitat. Com són els musulmans? Hi ha musulmans LGTIB? Com viuen la seva sexualitat? Què diu exactament l'Alcorà sobre la guerra santa, la vestimenta de les dones o les persones homosexuals? La doctora Dolors Bramon ens ajudarà a una immesió ràpida en tot aquest món.

Recorda que...
Benvinguda a partir de les 18:45h. La tertúlia començarà a les 19:00h.
Si vols saber més coses sobre la tertúlia de la Fundació Enllaç…

Els musulmans, persones o musulmans? 
Iguals o diferents?


Vols llegir el text, Lc 1,26-38?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

Allò que mirem d'engrescar

"va passar a l'altra riba"
"Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang."

El text d'avui correspon al capítol dels Fets dels Apòstols corresponent a l'assemblea de Jerusalem. Veiem com aquells primers homes i dones que es varen trobar amb el Crist, el Jesús ressuscitat han de trobar-se per reflexionar allò que anaven vivint. En aquell moment una de les qüestions clau era si el missatge era només per als jueus o també per als no jueus, els pagans.

Ells, en aquell moment van entendre que el missatge de Jesús era universal, tot i que si els pagans volien rebre'l havien de complir una sèrie de requisits (determinat tipus de carn, relacions sexuals il·legítimes...). Cal saber que més endavant aquestes restriccions quedarien superades.  

I tot això ve d'un punt de llibre que vaig trobar com a regal pel dia del meu sant del 2001. En ell els germans em felicitaven i m'agraïen el meu ser i per tot allò que com a equip, com a comunitat de servei, miràvem d'engrescar. Ara, 17 anys després tinc molt més clar el que soc i el que miro d'engrescar. Jo sóc jo i miro d'engrescar la persona humana sigui quina sigui la seva condició. Això és el que Déu fa i el que Jesús ens va mostrar a través de les seves relacions amb infants, dones, prostitutes, leprosos, coixos, tacats, impurs, lladres, posseïts...  

Com entens tu l'Evangeli? 
Què és el que mires d'engrescar?


Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 15,1-35?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

divendres, 5 d’octubre del 2018

Temps per a... i per a...

"un temps de plantar i un temps de collir
"Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Un temps d'infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra i un de pau."

Aquestes línies pertanyen a un dels llibres més desconeguts de l'Antic Testament, el llibre de l'Eclesiastès, també anomenat Cohèlet que recull part de la saviesa popular d'aquells temps. I aquest passatge recull un de fonamental, que no necessita gaire explicació, hi ha un temps per a tot.  

En la societat actual sovint només pensem en allò que sembla menys traumàtic, per exemple en els moments de descans (i no en els de treballar), en els de gresca (i no els de seriositat), en els de l'esport (i no el relax), de l'estiu (i de la tardor, hivern i primavera), de compartir (i no d'interioritat), de menjar (i no de cuinar, parar taula o rentar plats), d'optimisme (i no els negatius), de ser jove (i no de ser vell), de.... un món que no és real, doncs com ja varen escriure més de 2300 anys enrere, el món té temps per a tot.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.


Vols llegir el text, Ec 3,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Sínode de joves, octubre 2018 (3)

"infants molt petits perquè els imposés les mans"
"Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven."

Tot just avui comença la XV Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes sobre la Joventut, el que en format col·loquial s'ha anomenat Sínode sobre els Joves (enllaç) que es desenvoluparà durant tot el mes d'octubre a la ciutat del Vaticà

En dates passades, 3 de juny (enllaç) i 3 de setembre (enllaçja he dedicat Entrades a aquesta qüestió "Sínode de joves, octubre 2018", i ara, tot just començant vull pregar per una bona execució d'aquesta trobada. Temps enrere, un antic Superior General m'explicava de la dinàmica dels Sínodes, amb les problemàtiques dels temps de paraula segons el càrrec, del treball per comissions o el paper dels secretaris.

Per una altra banda, he trobat entre els documents secrets elaborats per la Comissió pontifícia quan s'estudiava la Constitució Gaudium et Spes sobre l'Església en el món actual, un text prou interessant d'un petit grup de teòlegs que defensaven la postura del mantenir la tradició passada. Aquests documents varen ser fets públics anys després. Sembla increïble, però és real 
La Iglesia no puede cambiar esta respuesta, porque esta respuesta es verdadera... Es verdadera porque la Iglesia católica, fundada por Cirsto para mostrar a los hombres el camino seguro de la vida eterna, no ha podido equivocarse tan lamentablemente durante todos los siglos de su historia. La Iglesia no puede equivocarse sustancialmente enseñando una doctrina muy importante referente a la fe o a las costumbres, propuesta constante e insistentemente a través de todos los siglos, e incluso un sólo siglo, como algo que necesariamente se ha de seguir para la salvación eterna*.
LOPEZ AZPIRATE, E: "Simbolismo de la sexualidad humana. Criterios para una ética sexual" en Presencia Teológica, Ed.Sal Terrae, Bilbao, 2001, p.188. 
En el text de Lluc veiem l'estima de Jesús pels infants, de la mateixa manera que l'Església en la figura de Francesc la té cap els joves. Però els joves volen parlar, volen ser escoltats, saben que necessiten i volen ser acompanyats... però no 

En els joves hi ha el futur de l'Església, 
el futur de la vida, del món.


Vols llegir el text, Lluc 18,15-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 30 de setembre del 2018

A un any de la nostra decisió, 1-O

Ara fa un any vivíem a Catalunya el referèndum de l'1 d'Octubre. No només va ser aquell llarg dia, si no els mesos precedents i posteriors. Repassant la meva Entrada d'aquest Bloc "Raons de la meva decisió" de 29 de setembre de 2017, repasso què ha quedat de tot allò? Al meu parer el següent:
  • Continua la desafecció de la forma d'ésser i organitzar-se de l'Estat espanyol. Ara també comença a sortir informació de la judicatura (converses d'odi, companyies de 17 anys...)  
  • La manca de respecte cap a Catalunya i cap a les persones que diuen "que també ens estimen"
  • Cansat de les estratègies partidistes.
  • S'ha incrementat el sentiment de valoració per la nostra cultura, simbolitzada en les nostres dues llengües.
  • Més conscients encara de les traves que des dels ens centrals es posen a la dinamització de la nostra economia i de la solidaritat interna que, per manca de transparència, sembla més un espoli.
  • En som més conscients encara que el món en el que vivim no acaba de ser el que volem. No hi ha veritable democràcia a Catalunya, Espanya ni a Europa. Hi ha uns governants econòmics a l'ombra que cal conèixer i controlar.
  • Sabem que ens falta mot com a societat, però tenim encara més ganes d'implementar un model diferent.
  • I, majoritàriament, seguim amb les ganes d'una millor relació familiar, d'amistat, d'interessos amb les persones de l'altra vora de l'Ebre i amb el país veí d'Espanya.