(La meva) filosofia educativa

Fa unes setmanes em van convidar a poder participar d'una taula rodona sobre el jovent, a partir de la sèrie de TV3 Merlí (enllaç). Finalment varem participar diversos persones educadores també algunes estudiants...

Aquella experiència em va donar la idea de recollir en aquesta Entrada algunes de les situacions viscudes durant aquest final de trimestre, amb les notes de la primera avaluació. Un petit ressò del que és la meva filosofia educativa:

• Un noi havia aprovat les matemàtiques amb un 5'5, sense treballar massa, lliurant les tasques a últim moment i a corre-cuita. El seu comportament a classe, molt variable i inestable. Sortint de classe vaig parlar amb ell per fer-li veure com la seva actitud perjudicava l'estudi de companys que van més justos, cosa de la que n'era ben conscient. En acabar, el vaig preguntar què li semblava suspendre-li l'actitud. La seva resposta va ser, "és just. Potser em maten a casa, però fes-ho". Vaig contestar... "si et maten, avisa'm que aniré al funeral". I vam acabar rient-nos junts.

• Parlant amb una noia què podíem fer, quin canvi aniria bé per poder aconseguir millors resultats, em va dir que no es podia concentrar per la situació a casa seva, avia, mare... Vaig escoltar-la i animar-la a no ser tan pesimista, cosa que ella reconeixia. Ella va acabar "profe, és molt complicat, però gràcies per preocupar-te". 

• Passats un parell de setmanes de l'inici de curs, una noia m'havia demanat de passar al grup de reforç de matemàtiques, tal com l'any passat. També la mare, en una entrevista m'ho va proposar. Però, davant de la seva actitud de "formigueta treballadora" vaig negar-li aquesta possibilitat, fent-li veure que, val més actitud que aptitud. A les notes d'aquesta avaluació ha tret un 4,2 de conceptes i un 8 d'actitud, feines... Com és lògic, aprova l'avaluació. Estic segur que és una bona sembra per la resta del curs. 

• Un cas a l'inrevès. La professora del grup de reforç va proposar-me passar-me un noi, veient les seves capacitats. En aquest cas sembla ser que el problema era de desmotivació. Com que ell no volia, vam pactar tots 3 que vindria només un parell de dies de prova. El tercer dia la meva companya va estar fora de l'escola i vaig agafar jo els dos grups. La setmana següent, ja semblava formalitzada la nova situació, i el noi, avança a tota velocitat... tot i que cal seguir acompanyant-lo. 

Val la pena compartir el dia amb aquests nois i noies!