Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 9

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo fe para un diálogo con el colectivo LGTIB.

Aquest seria avui, 2017, el seu nadal

"el profundo amor que ambos se tenían"

"Los jóvenes María y José ya hacía tiempo que se conocían, pues ambas familias vivían a tocar. José procedía de una familia venida a menos, emparentada con la antigua monarquía borbónica, que se había mudado al barrio obrero pocos años atrás. 

Hacían la vida de los jóvenes: vivían con sus padres, llevaban adelante sus estudios, realizaban trabajos esporádicos y daban una importancia capital a sus amigos y a ellos mismos como pareja. 

Sucedió que una de las noches de fin de semana, en una demostración del profundo amor que ambos se tenían, realizando el acto sexual, José dejó embarazada María. Cuando María se lo comunicó a José días después, tuvieron inicialmente una fuerte discusión, ambos espantados, pero al fin, se abrazaron y quedaron dormidos. En esto que en sueños un ángel del Señor les dijo “no tengáis miedo, el hijo que esperáis proviene del amor del Padre a través de la semilla del Espíritu Santo portada por ti, José: María ahora lo portarás nueve meses en tu vientre. Cuando nazca le llamaréis Jesús. Todo esto como ya habían predicho nuestros antepasados”.

Al despertarse, y pese a las dificultades familiares, de organización y económicas, ambos decidieron vivir juntos, la mejor forma de demostrarse su amor mutuo, el que había engendrado el Amor. Siguieron trabajando y estudiando, a la vez que empezaron a hacer una vida más casera de lo que estaban acostumbrados, en cuidado del feto. 

Ya habían pasado casi los 9 meses de gestación cuando José y María tuvieron que desplazarse a la pequeña población de Belén, cuna de la familia paterna, obligados por la nueva legislación internacional sobre protección contra el terrorismo yihadista potenciada por el recién elegido presidente Trump de los EEUU.

El viaje fue de casi 2 días en autobús, uno de los medios más asequibles después de las “low cost” aéreas, pero el avanzado estado de gestación de María ya no les permitía el viaje aéreo. Llegados a media noche a Belén, solamente encontraron alojamiento en un pequeño hostal por horas, incluso sin tiempo de haber limpiado la habitación de los inquilinos anteriores. El mismo José, acompañado de la joven conserje del establecimiento, estudiante de enfermería por las mañanas, ayudaron al nacimiento del Niño."

---

Enguany he volgut aprofitar el text del naixement de Jesús de l'Evangeli (reedició) que vaig escriure pel treball del meu curs de Ciències Religioses. Veure l'Entrada "Reedició dels evangelis (1)" de 23 de juliol de 2017. Les versions canòniques són les de Lc 2,1-7 i Mt 1,18-25. Amb la intenció de fer arribar la Paraula a tothom, és que vaig escriure aquesta versió. . 

Sé que pot resultar estrany, inclús ofensiu per alguns, però... no representa la encarnació, vida, passió, mort de Jesús, la resurrecció del Crist, un qüestionar contínuament allò establert per estendre l'amor de Déu als qui creuen en ell, de generació en generació? (cfr. Lc 1,46-55). 

Aquest és el meu Nadal d'enguany, compromès amb l'evangeli i amb la missió, desplaçat a un món del qual el meu món ni en parla. 

Aquell va ser el seu Nadal. 

Aquest és el meu Nadal.

---

Vols llegir el text, Mt 1,18-25?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Votar (sense il·lusió) recordant

Sobre fons groc, avui en dia símbol de la llibertat, en un dia trist, que per a mi no ha estat la "festa de la democràcia", record de dates recents realment importants, 17 d'agost, atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils (veure Entrada "#AtemptatBarcelona, això també són vacances? (1)", de 18 d'agost i següents; i 1 d'octubre, lluita pacífica i democràtica d'un poble que intentava votar (veure Entrada "1 d'octubre, volem votar" d'1 doctubre.

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 8

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a la enumeración de una serie de problemas que identifico en el colectivo LGTIB para un dialogo con la fe.

(La meva) filosofia educativa

Fa unes setmanes em van convidar a poder participar d'una taula rodona sobre el jovent, a partir de la sèrie de TV3 Merlí (enllaç). Finalment varem participar diversos persones educadores també algunes estudiants...

Aquella experiència em va donar la idea de recollir en aquesta Entrada algunes de les situacions viscudes durant aquest final de trimestre, amb les notes de la primera avaluació. Un petit ressò del que és la meva filosofia educativa:

• Un noi havia aprovat les matemàtiques amb un 5'5, sense treballar massa, lliurant les tasques a últim moment i a corre-cuita. El seu comportament a classe, molt variable i inestable. Sortint de classe vaig parlar amb ell per fer-li veure com la seva actitud perjudicava l'estudi de companys que van més justos, cosa de la que n'era ben conscient. En acabar, el vaig preguntar què li semblava suspendre-li l'actitud. La seva resposta va ser, "és just. Potser em maten a casa, però fes-ho". Vaig contestar... "si et maten, avisa'm que aniré al funeral". I vam acabar rient-nos junts.

• Parlant amb una noia què podíem fer, quin canvi aniria bé per poder aconseguir millors resultats, em va dir que no es podia concentrar per la situació a casa seva, avia, mare... Vaig escoltar-la i animar-la a no ser tan pesimista, cosa que ella reconeixia. Ella va acabar "profe, és molt complicat, però gràcies per preocupar-te". 

• Passats un parell de setmanes de l'inici de curs, una noia m'havia demanat de passar al grup de reforç de matemàtiques, tal com l'any passat. També la mare, en una entrevista m'ho va proposar. Però, davant de la seva actitud de "formigueta treballadora" vaig negar-li aquesta possibilitat, fent-li veure que, val més actitud que aptitud. A les notes d'aquesta avaluació ha tret un 4,2 de conceptes i un 8 d'actitud, feines... Com és lògic, aprova l'avaluació. Estic segur que és una bona sembra per la resta del curs. 

• Un cas a l'inrevès. La professora del grup de reforç va proposar-me passar-me un noi, veient les seves capacitats. En aquest cas sembla ser que el problema era de desmotivació. Com que ell no volia, vam pactar tots 3 que vindria només un parell de dies de prova. El tercer dia la meva companya va estar fora de l'escola i vaig agafar jo els dos grups. La setmana següent, ja semblava formalitzada la nova situació, i el noi, avança a tota velocitat... tot i que cal seguir acompanyant-lo. 

Val la pena compartir el dia amb aquests nois i noies!

Prioritats cristianes

"No ens judiquem més els uns als altres!"

"No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d'escàndol (...) No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat."

---

El text d'avui correspon a la carta de Pau als romans. Gran part del Nou Testament està format per cartes, les quals servien per comunicar les diverses comunitats que s'anaven formant a mida que el cristianisme s'estenia fora de Palestina. Per tant, són documents interessants per conèixer la realitat d'aquells primers cristians, la seva forma de ser i de fer.

I d'aquest passatge vull referir-me a un parell de punts: el primer, el judici als altres abans que a un mateix, tema que ja havia tocat el mateix Jesús (cfr. Lc 6,37-38) davant de l'actitud que tenien, per exemple, els fariseus. Característica també molt humana, la comparació, la crítica dels altres i la sobrevaloració d'un mateix. I la proposta cristiana és la de treballar-se un mateix i tractar de ser exemple pels altres.

El segon, la prioritat que pretén donar el cristianisme inicial a la justicia i la pau de la comunitat per sobre de "normes menors", com les que fan referència al menjar i el beure.

Palla a l'ull dels altres o viga en el teu?
Generes pau al teu voltant?

---

Vols llegir el text, Rm 14,13-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 7

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a la identificación de los actores que participan en el diálogo entre la fe y la cultura.   

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 10

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa déu i última.

---

Cada cop vivim en un món més divers. Persones de llocs, nacionalitats, rases, creences, cultures, formes de pensar diferents. Això és una realitat del Déu que ens ha creat a tots i de la cultura del segle XXI. De vegades passarà que no entendràs o no t'agradarà alguna persona o la seva forma de fer. Mentre no molesti a ningú i sigui una bona persona, l'has de respectar. No gosis ficar-t'hi, és una persona com tu.

De la mateixa manera que han de fer amb tu, pensis com pensis, t'agradi el que t'agradi, estimis a qui estimis...  Si en tens algun problema al respecte, comenta-ho amb algú, no t'ho quedis a dins.

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 9

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa nou.

---

Hi ha molts països del món on nens i nenes petits es veuen obligats a treballar per ajudar a la família, o com esclaus de màfies organitzades i no poden anar a escola. Per tant, no tindran la llibertat ni la possibilitat de fer allò que els hi agradi.

En els nostres països això no sol passar. Però si hi passa, comunica-ho. Per una altra banda, petites tasques d'ajuda al funcionament de casa teva o a l'escola per fer-la millor, no entren en aquest àmbit. Pensa si no, tu, el paper d'ajuda que fan els avis, els pares... fins i tot després de tornar de la seves feines. Són pel bé de la família i de la comunitat. Servint també s'ajuda i es demostra l'estima. 

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 8

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa vuit.

---

Segur que en algunes pel·lícules has vist allò de "les dones i els nens primer!!!". És veritat, en cas de necessitat urgent, els infants i les persones més desvalgudes tenen el dret a ser ajudades primer. 

Si algun cop es dóna alguna situació de perill, pensa en tu, però també en aquells del teu voltant més fràgils, nens i nenes més petits de l'escola, gent gran, algú cec, amb crosses o cadira de rodes...

El que no serveix és pensar, "si passa quelcom ja pensaré en els altres, però mentrestant, jo a la meva". En aquells moments d'emergència o que cal actuar de forma ràpida i gairebé sense pensar, ens surt allò que realment som, com un acte reflex. Per tant, és bo practicar en el dia a dia. Pensa una mica en els altres. 

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 7

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la setena.

---

A molts llocs del planeta hi ha nens i nenes que no poden anar a escola. Així ho pots veure en el documental "Camí a l'escola". Mira'l, t'agradarà. 

Tu que en tens l'oportunitat, aprofita-la, posa-hi atenció, aprèn per ser una persona adulta. A mida que puguis decidir (a casa nostra a partir de 3r de la ESO), escull què vols estudiar, què vols ser de gran i lluita per allò.

Càntic de Maria

"el meu esperit celebra Déu que em salva"

"Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l'amor que té
als qui creuen en ell s'estén de generació en generació."

---

D'aquest passatge m'interessa sobre tot l'expressió "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva" (Lc 1,46-47). 

Els poble jueu en el que va néixer Maria, i també Jesús, era una societat clarament basada en la teologia, "ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC." és el que resa ja el llibre del Deuteronomi (cfr. Dt 6,4). I en aquest càntic es posa en els seus llavis la promesa d'amor cap a totes aquelles persones que hi creuen en Ell. És un primer símbol, abans de l'encarnació de Jesús, que el regne de Déu s'ofereix a tothom.

Déu creador, o allò que pensem que ens ha dut a aquest món, ens ha donat la vida, ens ha donat ja la salvació. Podíem no haver nascut, no haver ésser. Ja només per això val la pena celebrar la Vida!!!  

Què en pots celebrar? 
Quin és el teu càntic?

---

Vols llegir el text, Lc 1,46-55?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 6

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la sisena.

---

La família t'estima. De vegades et pot semblar que els pares són molt durs i els germans, molestons. Però t'estimen més del que et penses. Fes tu també el mateix.

Per una altra banda, hi ha famílies diverses, grans i petites, que viuen juntes o separades, amb pare i mare, o només un d'ells, o amb 2 mares o dos pares, amb els avis... Tant se val, la vida en comú, l'ajuda i l'estima és el que compta. Sàpigues que és així, i respecta-ho.   

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 5

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la que fa cinc.

---

Nens, nenes, joves... sovint ho veig a les classes quan no enteneu les matemàtiques. Molts no us atreviu a preguntar, per por a molestar, a semblar pesats, poc espavilats... Animeu-vos! Ningú no neix ensenyat, ningú no sap de tot. Els vostres pares, educadors, entrenadors, monitors... estem per ajudar-vos. Si necesites alguna cosa, demana-la. Sempre trobaràs algú de confiança. I amb una persona que t'escolti, ja hi ha suficient per començar a caminar i canviar allò que t'amoïna. 

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 4

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la quarta.

---

Alimentació, joc i cura personal i del voltant. Això s'aprèn, com gairebé tot, amb l'exemple. Cuidar casa seva ha de ser llegit en sentit ampli, cuidar el propi cos, la casa (també les persones que hi viuen, és clar), el barri, ciutat, el planeta que ens acull. 

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 3

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la tercera.

---

En els nostres països sembla una  bajanada això de tenir nom i nacionalitat, però en molts llocs del planeta això no és tant evident. Infants que no són inscrits, no compten, no tenen drets, no existeixen... 

També vol dir ensenyar-los a estimar el lloc d'on un és (o a on un emigra) implica arrelar-se, conèixer costums, llengua, art... i participar-hi. En el nostre àmbit concret, a estimar Catalunya, Espanya, Europa...  sigui quina sigui la relació política existent o venidera. 

És temps d'advent i nadal, 2017

"Estigueu alerta, vetlleu"

"En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment... El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!»"

---

Amb aquest passatge acaba l'evangeli de Marc els ensenyaments de Jesús a Jerusalem, abans de començar el relat de la passió, mort i resurrecció. 

I d'aquesta manera també, l'Església ens dóna avís de la propera arribada de Jesús com a infant, com a nadó humà a aquesta Terra, que recordem de forma establerta el proper dia 25. Vetlleu, se'ns diu. Vetllar és estar en guàrdia, ser-ne conscient, restar atent al nostre voltant i al nostre interior.

Les noves tecnologies, simbolitzades amb els mòbils i Internet, se'ns han colat en el nostre dia a dia de forma molt veloç. Aquesta ha estat Potser una de les tecnologies qué s'han estés més ràpidament arreu. Però que hi hagi gairebé més mòbils que persones no vol dir que l'haguem integrat de forma correcta per al nostre bé. Ja comencen a ser usuals els accidents de trànsit o altres petits ensurts per utilitzar el mòbil mentre conduïm, caminem...
  
Però en el sentit que Jesús ens ho recorda també ens està afectant la tecnologia. El vetlleu cristià implica serenor, implica atenció, implica mirar endins i enfora, un parar l'oïda del nostre propi cos i del que ens envolta. D'acord que amb el mòbil podem sentir-nos més a prop d'aquells que no veiem dia a dia, o que viuen en altres països, però... també més lluny d'aquells amb els que convivim de forma habitual. Tot depèn de l'ús que en fem.

Mirar el mòbil mentre caminem no ens deixa fruir del paisatge., dels altres.
Escoltar música amb els cascos no ens permet escoltar al nostre voltant.
Els dits escrivint whatsaps ens ocupa les mans per donar-les als acompanyants.
Fer en-línia la compra del super o de menjar ràpid no ens deixa sentir els olors...

Quin ús fas de la tecnologia? 
Et facilita vetllar?

---

Vols llegir el text, Mc 13,33-37?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 2

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la segona.

---

Dret a conèixer el món en el que vivim vol dir educar en la diversitat, en la complementarietat, en el respecte per les opcions dels altres... Pares, mares, persones educadores... això també s'ensenya respectant els seus punts de vista, acompanyant-los en les seves decisions, pero no imposant-se-les. Tot de forma gradual en el seu desenvolupament com a persones adultes. 

Més sobre els drets (i deures) dels infants, 1

Pensant de cara a l'Entrada "Dia dels Drets (i deures) dels Infants" de 22 de novembre passat vaig trobar un material del Parlament de Catalunya que em va agradar. Un quadern del Parlament de Catalunya titulat "Els drets dels infants".

La sorpresa, que en presentar-los, els posa en paral·lel a una sèrie de deures. I a ell vull dedicar una nova sèrie d'entrades durant els propers dies. Aquí va la primera.

Als adults, especialment pares, mares, persones educadores que en tenen cura... recordar que fer possible que tinguin totes les necessitats implica acompanyar-los -assessorar-los, guiar-los, però mai no coartar la seva llibertat- en el seu creixement i maduració com a persones adultes. Per dures que puguin semblar-nos les seves opcions. 

---

Em recorda això l'inici de la pel·lícula "El último rey de Escocia" (enllaç), amb un jove idealista, acabat de llicenciar Nicholas Garrigan, dient-li al seu pare que no vol cap de les recomanacions pels millors hospitals de la city, i escollint marxar a fer de metge allà on el destí el porti. I el porta cap a Uganda, on troba vocació, llibertat, amor, carrera i...