Vacances d'agost, 2017

Acabava la feina del curs 2015-16 amb l'entrada "Vacances d'agost, 2016" amb una proposta reflexiva d'una forma de ser Església, una forma de ser constructors del Regne de Déu a la Terra, a partir de la proposta de l'Institut Marista als inicis del segle XXI, a partir de les cartes dels 3 darrers anys del germà Emili Turú, SG amb els títols: "El futuro tiene un corazón de tienda", "La danza de la misión" y "Fourvière: la revolución de la ternura".

I enguany vull acabar-la amb una reflexió personal, fruit de la confirmació, ara fa poc dies, per part de l'escola de les meves tasques pel curs vinent. Resumint, em donen unes hores més de matemàtiques i em treuen la tutoria. Els entesos en temes educatius de seguida veuran que des del punt de vista de la càrrega horària és genial. M'estalvio la tasca de tutoria grupal, coordinació amb l'equip de tutors, a més del seguiment individual i l'acompanyament d'una vintena d'alumnes i les seves families. 

Com ho visc...

• Estupefacte. Mai m'ho hagués imaginat! 
• Amb sorpresa. Aquest curs? Justament ara que acabo els 4 anys de la carrera? Abans sí que ho hagués agraït. 
• Amb pena. M'encanta la feina de tutoria i la relació humana amb aquestes personetes a les que anomenem alumnes. 
• Desil·lusiona't, doncs sempre havia manifestat la meva idea inclús de ser tutor de cursos superiors, on creia podia fer millor feina d'acompanyament.
• Amb més pena, doncs sé que els ajudo en la seva maduració a algunes d'aquestes petites persones en creixement. (veure l'Entrada "En acabar el 2016-17, agraïment" de 30 de juny. 
• Amb compassió per aquells altres companys que necessitaven molt més aquest any sabàtic, inclús així ho havia demanat.
• Amb enveja (sana) dels que sí formaran part d'algun equip.
• Sabedor de l'enveja (espero que sana, també) d'aquells que voldrien estar en la meva posició.
• Amb ganes de rebre alguna explicació de la jugada, que no sol ser la tònica. Mentrestant, sense entendre-hi res, de les línies estratègiques de l'escola. Un cop més, sembla que només compten les dades quantitatives i no les qualitatives.
• Confiat en mi mateix, i amb l'ajuda d'aquell que ens ho ha donat tot. Sempre he anat superant, de millor o pitjor manera, els nous reptes que se m'han anat posant al davant.

En fi... en procès d'assumpció de la nova situació... quines altres opcions m'està posant davant meu el bon Déu? Provaré d'anar-ho pregant al peu de la piscina.

I com a inici d'aquest any sabàtic, final d'una etapa de 10 anys al front del 2n d'ESO C, l'aula 71 de la segona galeria, afegeixo algunes línies intercanviades amb tres d'aquestes grans persones, que també m'ajuden en el meu dia a dia. 

"Bona tarda Sergi, Quan estava de camí a casa m'he adonat que tenies raó per renyar-me perquè jo no sóc ningú per dir que amb una persona sí o amb una no, quan jo no sóc la més indicada per dir res.
Per això m'agradaria demanar-te disculpes, a tu hi ha les persones que he pogut ofendre amb les meves paraules.
Demà si pots i et va bé m'agradaria demanar-te disculpes en persona perquè quan no faig bé una cosa i m'adono m'agrada disculpar-me. Atentament"

"Mersi Sergi estiguet tranquil, pots confiar. Ara estic prou be espero que tu també. Agraeixo molt lo parlat l'altre dia i em sap greu ... Mersi per tot, ho agraeixo." 

"Bon dia Sergi, et volia dir-te si podria fer l'examen el dilluns ja que no estic en una bona situació emocional aquests dies per problemes personals i no puc concentrar-me com tindria. Si es un problema fer-lo el dilluns comunicam-ho i el faré demà. Moltisisimes gràcies per tot."

---

Per necessitat de l'autor, aquest Bloc tanca per vacances. 

Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do!