Amb aquesta Entrada d'avui dono continuïtat a aquelles dedicades als sagraments de l'Església, aquells ritus que pretenen apropar-nos des de la nostra pròpia vida terrena al Misteri de Déu. Pots cercar les altres entrades relacionades sota l'etiqueta Sagraments a la columna de la dreta del Bloc.
L'explicació dels 4 tipus d'Entrades dedicades per a cada sagrament la trobaràs a l'Entrada amb el títol "El sagrament més gran: Jesús de Natzaret" de 15 de setembre de 2016.
Cal dir que alguns d'aquests materials estan en castellà, ja que són fruit de la feina dels estudis de CCRR a la Facultat de Teologia dels Jesuïtes de Granada.
"subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran"
"Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo."
(Gn 1-27-31)
"Jesús els respon: --Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. Ell els respongué: --No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. »Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; però n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui."
(Mt 19,8-12)
"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran."
(1Co,12.4-13)
- Després de les Entrades sobre el sagrament del Matrimoni de la darrera setmana, vull incloure aquesta altra amb alguns texts bíblics clàssics. Per un costat el de la creació de l'home i la dona (Gn 1,27-31), el de la possibilitat de casar-se o no fer-ho (Mt 19,8-12) i el de l'amor, (1Co 13,4-13).
- En el text del Gènesi, quan la creació de l'home i la dona en el dia cinquè, entenc que ja veiem la primera unió sagramental entre home i dona entre Adam i Eva. Tot i que falta un punt fonamental en el compromís matrimonial, que és el consentiment explícit d'ambdós cònjuges, l'expressió "Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien." dels versets Gn 2,24-25 semblen ser la conseqüència lògica d'aquest si.
- Per una altra banda, del mateix primer llibre em sembla molt rellevant Gn 5,2 en la versió "Bíblia Catalana Interconfessional, Bíblia en català. Edició interconfessional. Edició bàsica.", "Creà l'home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ésser humà».", que manifesta una mateixa dignitat d'home i dona. En canvi la versió "Dios Habla Hoy, Biblia en español actual. Edición interconfesional" diu "los creó hombre y mujer, y les dio su bendición. El día en que fueron creados, Dios dijo: “Se llamarán hombres.". Quants greuges han patit al llarg de la història les dones a mans dels homes! I quants en continuen patint en alguns llocs i casos!
- El segon text correspon a l'Evangeli de Mateu. En aquest cas, Jesús se sent interpel·lat sobre el matrimoni i la seva indivisibilitat. En aquest text es presenta per un costat la possibilitat del divorci, el d'aquells que no estan capacitats pel matrimoni i el dels que donen la totalitat de la seva persona, sense unir-se a una dona, a la construcció del regne, Caldria aprofundir una mica més en el text, com es valora la capacitat o no pel matrimoni? què passa amb els casos de greus problemes en la relació entre els conjugues -maltractaments psicològics o físics, violació dins del propi matrimoni,... -, que van molt més enllà que la pròpia infidelitat sexual? Per reflexionar sobre aquest putn em sembla meravellós el tercer text.
- Aquest és un text típic de molts casaments catòlics, titulat com "Camí incomparable de l'amor" (1 Co 13,4,13) inclòs dins del discurs més ampli de Sant Pau sobre els dons espirituals. Bondat, veritat, fe, esperança i amor, sobre tot, AMOR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.