divendres, 24 de juny del 2016

Joan i Jesús, dos cosins, només?

"Què serà aquest infant?"
Quadre "Los niños de la concha" de Murillo, museu del Prado
"Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: --No! S'ha de dir Joan! Ells li replicaren: --Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.

  • Aquest passatge d'època d'Advent i Nadal correspon a l'evangeli de Lluc, un dels dos canònics, juntament amb el de Mateu, que recull el naixement i la infància de Jesús. Tot i que estem justament a 6 mesos del Nadal en presentar el naixement de Joan el Baptista, em sembla bé tractar-ho avui. 
  • Al llarg dels dos primers capítols, aquest Evangeli de Lluc ens presenten les figures de Joan (el futur baptista) i Jesús (el futur Crist), fills d'Elisabet i Maria. I se'ns narren de forma paral·lela els anuncis dels àngels, la visita de Maria a Elisabet, els naixements, les circumcisions i, molt breument les respectives infanteses. El que pretén l'autor amb aquesta fórmula literària és presentar els previs dels dos personatges que prendran importància ja d'adults, remarcant la superioritat del que serà el Crist.

  • Recordar que la celebració del Nadal no és un fet aïllat, ni un previ al fet fundant del cristianisme que és la passió, mort i resurrecció de Jesús. La vinguda de Jesús es pot emmarcar en la història de la salvació de l'home, la qual comença ja amb la creació i continua amb la nostra pròpia creació i segons la fe acabarà amb la fi dels temps. La presència de Joan el Baptista n'és un fet més d'aquesta cadena. 
  • I la seva figura n'és un exemple d'un home com qualsevol home o dóna que ha vingut al món, que ha estat agraït amb l'experiència de l'existència. Com diu l'acudit, que va tenir la sort de ser aquell petit espermatozoide que va guanyar la cursa cap a l'òvul. Però també n'és exemple "d'aquell qui és fidel a Déu". Joan va ser aquell cosí que va ser fidel des de la seva pròpia realitat, servint com a presentador d'aquell qui és més gran que tots i que ens ve a salvar. 
  • És interessant també el passatge de l'Evangeli de Joan, Jn 1,19-28 en el que, quan el Baptista és preguntat pels sacerdots i levites hi respon «Jo no sóc el Messies. No sóc Elies. No són el Profeta. Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes». Ell n'és conscient que només és un mediador del Crist. Amb les paraules premonitòries del cosí poc a poc es va manifestant l'anunci que ja es fa a l'inici d'aquell evangeli, "El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat." (Jn 1,14)


Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 1, 57-66?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.