La hipocresia davant el negoci del tabac

Ara fa una setmana ens deixava en Johan Cruyff (Àmsterdam, 1947 - Barcelona, 2016). Molt s'ha parlat de la seva figura en aquests dies com a excepcional jugador, com a entrenador que va deixar al Barça la petjada inicial d'allò que ara és i com a català d'adopció tot i ser nascut a Holanda.

Però el que a mi m'interessa realment en aquesta Entrada és el tema del càncer de pulmó, doncs en Johan ha marxat als 68 anys d'edat quan la mitjana d'edat europea pels homes és de gairebé 78. Recordem l'anunci que va protagonitzar el 1991 després d'un primer ensurt, una insuficiència coronària, "en mi vida he tenido dos grandes vicios: el futbol y el tabaco; el primero me lo ha dado todo, el segundo, casi me lo quita", deia ell en aquell moment. Ara sí, el tabac t'ha tret la vida.

---

Tal i com llegim a la pròpia pàgina web, Altadis (l'antiga Tabacalera, privatitzada el 1999 sota els governs de José Maria Aznar) és una de les empreses més antigues del món, amb gairebé quatre segles d'història. És l'empresa líder del sector del tabac a Espanya, la única amb centres industrials en el propi país, amb un gran número de llocs de treball i la que més planta de tabac compra als agricultors extremenys. És la fabricant de marques tals com Fortuna, Ducados, Nobel entre d'altres.

Cert que el 1636 podia llegir-se la història mercantil tabacalera com una opció de negoci rentable, però avui en dia, amb tot el que sabem sobre el tabac... quin sentit té fumar? donar beneficis a  companyies privades i causar despeses a les arques públiques dels estats per tot els recursos que cal dedicar a la cura dels càncers de pulmó des dels ministeris i conselleries de sanitat? Quan aprendrem els humans?

Pasqua 2016: Pasqua és misericòrdia

"I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals." 

(Ro 8,11)

   

Bona Pasqua i sigueu misericordiosos!

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 24, 1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

A tots els col·lectius hi ha cristians

Comença avui la part forta de la Setmana Santa, amb el record de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Molts cristians participaran de les diverses celebracions a les seves parròquies o allà on es trobin descansant aprofitant les vacances.

Però malauradament hi ha molts cristians que formen part d'altres diversos col·lectius que típicament no han estat ben acollits a les parròquies. En aquests darrers 3 anys el papa Francesc ha anat parlant d'ells i posant-los com a exemple de persones a les que també cal acollir, com a cristians que volen formar part de la comunitat o, de no ser creients, persones que cal acollir. M'estic referint a mares solteres, persones divorciades, parelles homosexuals, empresonats, prostitutes...

Dedicat a tots ells presento part d'una col·lecció de fotografies de l'autor Fernando Bayona rememorant la vida pública de Jesús. Circus Cristi proposa una visió actualitzada de la vida de Jesús, des d'una visió actual, en la que els personatges viuen una vida paral·lela a la que narren els texts bíblics. Proposa una reversió irònica de la historia des d'un punt de vista modern i homosexual.

Entenc que per algunes persones poden ser fotografies titllades d'irreverents u obscenes, però em pesen més els aspectes artístics de la col·lecció i de suport a col·lectius que sovint no han estat ben tractats per la jerarquia de l'església catòlica. Si a través d'aquestes imatges algú s'adona que és possible ser homosexual cristià o cristià homosexual (el mateix serveix per a altres col·lectius) de forma coherent i feliç, benvinguda sigui aquesta Entrada.    

---

Fernando Bayona és un fotògraf fill de Linares, Jaén, nascut el 1980. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Granada i Màster de Fotografia i Disseny Visual en NABA, Milà. Compta ja amb una llarga trajectòria i projecció nacional. Per aquesta col·lecció Circus Cristi censura de la Universitat de Granada, d'associacions de veïns, del propi bisbat i grups ultra catòlics d'extrema dreta.

Necessitem referents: Pablo Pineda

El 21 de març és el dia internacional de les persones amb síndrome de Down. Pablo Pineda és actor i el primer a Europa amb aquesta síndrome, que acaba una carrera universitària. En aquesta entrevista de fa un temps a la cadena Cuatro, parla de forma molt personal de les deficiències i de la superació. Tot és possible si un ho intenta i lluita.

La Cuatro, entrevista del programa "Viajando con Chester", de 26/04/2015

Sant Josep: un bon "segon"

"va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat"

MURILLO, "Sagrada Familia del Pajarito", any 1650, Museu del Prado

"Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 

Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant."

---

• Se'ns mostra en aquest passatge un Josep submís a la voluntat del Senyor. Sense entendre exactament el què passava, va seguir les seves consignes, conscient de que el seu paper en aquell moment era deixar pas a Maria, la qual es convertiria en mare d'aquell encara més gran: Jesús el Crist.
• Cal pensar el difícil d'aquest gest en un món com el jueu del segle I en el que el paper de la dona era secundari. És més, Josep que sembla era un jueu just, seguidor de les prescripcions de la Torà, n'erà ben conscient d'allò que deien les Escriptures "Però si l'acusació era certa i resultés que la noia ja no era verge, la trauran fora de la porta de la casa paterna, i els homes de la seva ciutat l'apedregaran fins que mori. Havia comès una infàmia mai vista a Israel prostituint-se mentre era a la casa del seu pare. Extirpa la maldat d'enmig teu." (cfr. Dt 22,20-21). 
• Quin gran esforç devia fer, contraposant la Llei amb l'amor a Maria, l'amor al Crist que havia de néixer, al Nou Testament...

• Hi ha una dita popular que diu que "darrera d'un gran home hi ha una gran dona", tot i que avui en dia en un món menys masclista i més inclusiu com és el nostre caldria reformular-la d'una manera diferent, potser així "al costat d'una gran persona n'hi ha una altra de més gran". 

• Com actues tu amb la teva parella? T'en serveixes d'ella? La serveixes tu? Us sabeu complementar mútuament per fer sortir allò de més bo que teniu cadascun dels dos? Saps quan cal quedar-te a un costat per ajudar-la en el seu camí?

Qui és més gran, tu o la parella?
Quina actitud prens enfront ella?

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 1, 16-24?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Els maristes i Siria

Les darreres setmanes estan apareixent tota una sèrie d'informacions sota el títol "Abusos a menors" o "Abusos als maristes". Amb aquesta Entrada dono continuïtat a la de 16 de febrer passat titulada "En defensa de la família (marista)". 

En aquesta d'avui, vull incloure l'últim reportatge del programa de TVE "Pueblo de Dios", amb el títol "Siria: la vida en el infierno" emès diumenge 13 de març. El resum del reportatge que trobem a la pàgina web ens diu el següent:

La ciudad siria de Alepo, con dos millones de habitantes, está en el punto de mira de todos los contendientes de la guerra. La batalla de Alepo, que comenzó en 2012 y todavía continúa, ha sembrado las calles de muertos y heridos, ha forzado la salida de miles de personas y ha arruinado sus monumentos. Los hermanos maristas no se marcharon de la ciudad y se quedaron con su pueblo. El hermano Georges Sabé vive en Alepo y se ha desplazado a Beirut, en un viaje nocturno de alto riesgo, para encontrarse con un equipo de Pueblo de Dios que le esperaba en la capital de Líbano. Allí nos ha relatado el sufrimiento de su pueblo y la misión que están llevando a cabo los hermanos maristas con las víctimas de la guerra.  

El hermano Georges nos ha contado que en Siria el nivel de tolerancia y convivencia entres las religiones era bueno hasta que llegó el Daesh (el llamado "Estado islámico") imponiendo su ley de "Islam o muerte". Muchos cristianos han sido asesinados pero la mayoría optó por marcharse del país para salvar sus vidas y las de sus familias. De los 350.000 cristianos que había en Alepo, apenas quedan el 10%. Los hermanos maristas llegaron a Alepo en 1904 y allí siguen. Hermanos, voluntarios, la ong SED y antiguos alumnos maristas se han movilizado. Ayudan a 800 familias, cristianas y musulmanas, dan leche mensualmente para 3000 niños, diariamente dan de comer a 500 personas, acogen a desplazados, dan clase a 150 niños sin escuela y con la ayuda de médicos voluntarios han atendido a cientos de heridos y salvado muchas vidas.  

En su colegio de Beirut, los hermanos maristas han acogido a un gran grupo de familias cristianas que huyeron de Alepo para salvar sus vidas. No es la primera vez que los maristas acogen a refugiados. Ya cuando la guerra en Líbano, cientos de personas vivieron en el colegio, un lugar más seguro que sus casas.  

Hasta el momento, la guerra en Siria arroja un saldo de 350.000 muertos,nueve millones de desplazados dentro del propio país y otros tres millones de refugiados en el extranjero. A esto hay que sumar los heridos, los dos millones de niños sin escolarizar, la destrucción de pueblos enteros, el expolio del patrimonio arqueológico y el empobrecimiento de la población.

Siria: la vida en el infierno

Sense treure importància a l'assumpte dels abusos, crec que el reportatge dóna una visió complementaria d'allò que també fem els maristes, aquí a Catalunya, a Espanya i a la resta del món.

I afegeixo també la única informació que he trobat a la premsa en els darrers dies que intenta de posar una mica de blancs sobre negre i donar l'altra visió que també és dona. Correspon al diari ARA de data 14 de febrer, titulada "A què es dediquen els maristes?".

Ja per acabar, que no falti i no hi hagi cap dubte, reescric allò que ja escrivia el 16 de febrer: "Des d'aquí la crítica més ferotge cap a ells, la demanda que la justícia actuï com ho ha de fer i el suport a les víctimes."

g.Vicente, un home de Déu

El passat 19 de febrer el germà Vicente Villalaín, del districte marista del Paraguai, i en aquell moment membre de la comunitat de la ciutat de Coronel Oviedo tornava a la casa del Pare després de 92 anys de Vida plena.

Transcric en aquesta Entrada, a títol d'homenatge, les reflexions que es fan fer en el moment del funeral. El vaig poder conèixer durant l'any 1996 i posteriorment vaig tornar a coincidir diverses vegades, la darrera l'agost de 2007, quan ja era "l'avi" de l'escola Maristes Champagnat, referent per les families, els alumnes i professors,

---

Les comparto de lo que he vivido y recibido del hno Vicente durante los varios años que el Señor me regaló estar con él. Y les invito a que uds mismos hagan ese mismo ejercicio preguntándose: ¿qué me ha regalado Dios con el hno Vicente? ¿qué aprendí o descubrí?
Voy a ir directo al grano, pues con la muerte no se juega, es algo tan serio que nos hace mirar de frente nuestra vida: ¿tal como estoy viviendo hacia dónde voy? ¿vale la pena la vida que estoy viviendo?. Es decir, no es momento de recuerdos y anécdotas que los hay y son tan lindos, y cada uno guardará. Es momento de tratar lo esencial, lo que nos llevaremos, lo que no se pierde (Jesús habla de acumular tesoros en el cielo, de cumplir su palabra, y no hablar mucho). 

A todos los que conocemos y seguimos a Jesús, no puede menos que llamarnos la atención cómo nos hablaba de Jesús, cómo lo vivía, como trabajaba en parecerse a él.
El hno. Vicente nos recuerda varios rasgos de Jesús, y Jesús se nos ha ido haciendo presente en él. Es el GRAN VALOR DE SU VIDA: el hno Vicente transmitía y hablaba de Dios, “eligió la mejor parte”. 

Mirando su vida encuentro estos tres rasgos a través de los cuales el Señor de la Vida y de la Historia se nos ha manifestado a los que aquí estamos: entrega a dios, amigo de todos, y servidor de los niños y los pobres. 

1.- Su entrega a Dios: confiada y sencilla.
Lo decía con una simplicidad grandiosa, y casi no le hacíamos caso: “sentí la llamada de Dios siendo un preadolescente y me lancé con todo entusiasmo. No he puesto en duda su llamada y he procurado ser siempre fiel a mi vocación de consagrado hermanito”. Y añado: ciertamente lo ha vivido con sentido de totalidad (poniendo toda la carne en el asador, o sea, no a medias). 

El hno. buscó, amó, se entregó y sirvió a Dios. Su tiempo era para él, su corazón le amaba con fuerza… y es que a Vicente Dios le hablaba, de Dios se sentía amado inmensamente, le enviaba…eran grandes amigos. Así vivía el hermanito su consagración al Señor. 

Gestos cotidianos que repetía en los buenos y malos momentos y con los que cultivaba esa relación eran: la lectura meditada de la palabra de Dios, la eucaristía diaria, los rosarios,  la oración comunitaria, las repetidas horas de oración personal… Su vida ha sido vivida desde la fe, una fe viva. 

Sus tres amores: Jesús, María y Marcelino. Un verdadero hijo de Champagnat. Eso era el alma, la raíz que lo sostenía y le hacía vivir. Para los que solo han compartido tiempos sueltos y no han estado a su lado todo el día pudo pasar desapercibido, pero para los que estuvimos y vimos sabemos que era SU ROCA y SU FUENTE. Sí, vivía una relación entrañable como hijo de nuestro Padre. De Dios, Vicente se sentía LLENO Y MOVIDO. 

Se notaba sobretodo que vivía lo que oraba, había un fuego interior que le quemaba. En mis conversaciones con él, se emocionaba, Dios era ALGUIEN VITAL en su vida. Sacaba siempre este tema.

2.- El hermano que se hacía AMIGO DE TODOS:

Desde buscar saludar, hablar con cada uno, saber los nombres, hacerse cercano, dar alguna cosa… ése sabemos todos que era el hno. Vicente. 

Todos queríamos ser amigos suyos. Y nos sentíamos tan bien a su lado hablando de tantas cosas o pasando el rato en buenísima compañía. 

Escuchaba y hablaba, te hacía sentir importante. No discriminaba. Dedicaba tiempo. 

No sigo con la lista porque cada uno hemos conocido esta parte de su persona por experiencia propia. Era el amor que brotaba del corazón con que nos amaba.

3.- Un MAESTRO y SERVIDOR….Dos grandes pasiones marcaban aquí su entrega:

• los niños y jóvenes: ser su amigo, dar clase o catequesis, ayudar, animar, admirarse, sonreír, dejarse querer… en fin, salir a su encuentro haciendo realidad que para educar hay que amar. Por eso, aún jubilado seguía buscando excusas para estar presente en el colegio, en los actos …y compartir tiempos trabajando amistades con profesores, alumnos y padres. Era el infaltable.
• La más admirable nota seguramente, fue buscar-descubrir y ayudar a los pobres. Ésta es una historia oculta de miles de gestos del hno. Vicente (hablar con quien está marginado, visitar casas en lugares lejanos, caminar kilómetros a puro calor, buscar algo que llevar, hablarle a la gente y rezar con ellos, infundir esperanza,…) su amor se veía aquí grandioso y desinteresado. TODO ESTO QUEDÓ REGISTRADO EN EL CORAZÓN DE DIOS QUE VE EN LO SECRETO Y A QUIEN NADA SE LE ESCAPA. Vicente buscaba a los descartados.

Su persona ha sido una viva muestra de corazón materno, un estilo mariano: humildad, servicio, no querer aparecer, silencios, cariño, presencia cotidiana en las pequeñas cosas, … María fue su compañera y modelo. 

Los que convivimos mucho con él conocíamos, ¡cómo no!, sus defectos, su manías… y ¡qué bien que sabía llevarlo! Y procuraba no molestar. Y como sufría también en este campo. Y hacíamos broma con él, su carácter, sus maneras de hacer. ESTO ES TAMBIEN UN TESTIMONIO PARA TODOS NOSOTROS: ¡adelante siempre, no hay que desanimarse!. Paciencia y perseverancia en lo que vale la pena, a pesar de dificultades, disgustos, incapacidades y otros. 

Y tú ya ibas diciendo que se terminaba, que llegabas al final de tu peregrinación aquí. Que deseabas encontrarte con el Señor. Y esto ocupaba tu corazón últimamente, junto a tu creciente limitación física y psicológica. 

El hno Vicente está feliz PORQUE DESPUÉS DE SU LARGA PEREGRINACIÓN, HA VUELTO A LA CASA DEL PADRE DE TODOS. Pero, más feliz aún si ve que nosotros hacemos como él: amar y servir al estilo de Jesús. 

Durante los primeros días notaremos tu ausencia. Y notaremos que nos falta ánimo sin estar tú. Bueno, una ocasión más que nos pone el Buen dios para que nosotros seamos los que estamos llamados a ser con responsabilidad y entrega hacia quienes están con nosotros. 

María te ha recibido, hermanito Vicente, a la entrada del cielo, para “mostrarte a Jesús” y para  “presentarte ante nuestro Padre QUE ES TODO BONDAD y MISERICORDIA”. ¡Enhorabuena! Llegaste a casa, al lugar adonde todos esperamos llegar y encontrarnos reunidos un día para ser dichosos para siempre.

---

Què et ressona d'aquestes paraules?
Tal i com estàs vivint avui en dia... cap a on vas? 
Val la pena la vida que estàs vivint?

La misericòrdia de Déu, més per quaresma

Ara fa tres mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho va servir l'Entrada de 8 de gener "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT" i la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles". 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text dels números 17 i 18 en el qual Francesc fa una reflexió sobre la necessitat de la misericòrdia, més ara que vivim el temps de quaresma, temps de reflexió profunda per nosaltres;

17. Que la Quaresma d'aquest Any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat, com a moment fort per a celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu. Quantes pàgines de l'Escriptura poden ser meditades a les setmanes de Quaresma per a redescobrir el rostre misericordiós del Pare! Amb les paraules del profeta Miquees també nosaltres podem repetir: Tu ets un Déu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat. No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a usar la misericòrdia. De nou et compadiràs de nosaltres: trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats (cf. 7,18-19). 

Les pàgines del profeta Isaïes podran ser meditades amb major atenció en aquest temps d'oració, dejuni i caritat: «El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca» (58,6-11). 

Que la iniciativa “24 hores per al Senyor”, a celebrar durant el divendres i dissabte que precedeixen el IV diumenge de Quaresma, s'incrementi a les diòcesis. Moltes persones estan tornant a acostar-se al sagrament de la Reconciliació i entre elles molts joves, que en aquesta experiència solen retrobar el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d'intensa oració i redescobrir el sentit de la pròpia vida. Novament posem convençuts al centre el sagrament de la Reconciliació, perquè ens permet experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. Serà per a cada penitent font de veritable pau interior. 

Mai no em cansaré d'insistir que els confessors siguin un veritable signe de la misericòrdia del Pare. Ser confessors no s'improvisa. Se n'arriba a ser-ho quan, primer que res, ens fem nosaltres penitents a la recerca de perdó. No oblidem mai que ser confessors significa participar de la mateixa missió de Jesús i ser signe concret de la continuïtat d'un amor diví que perdona i que salva. Cadascun de nosaltres ha rebut el do de l'Esperit Sant per al perdó dels pecats, en som responsables. Cap de nosaltres no és amo del Sagrament, sinó un fidel servidor del perdó de Déu. Cada confessor haurà d'acollir als fidels com el pare en la paràbola del fill pròdig: un pare que corre a l’encontre del fill malgrat que hagi dilapidat els seus béns. Els confessors són cridats a abraçar aquest fill penedit que torna a casa i a manifestar l'alegria per haver-lo trobat. No es cansaran de sortir a l'encontre tampoc de l'altre fill que es va quedar fora, incapaç d'alegrar-se, per explicar-li que el seu judici sever és injust i no té cap sentit davant la misericòrdia del Pare que no coneix límits. No faran preguntes impertinents, sinó que com el pare de la paràbola interrompran el discurs preparat pel fill pròdig, perquè seran capaços de percebre en el cor de cada penitent la invocació d'ajuda i la súplica de perdó. En fi, els confessors són cridats a ser sempre, arreu, en cada situació i malgrat tot, el signe de la primacia de la misericòrdia.

18. Durant la Quaresma d'aquest Any Sant tinc la intenció d'enviar els Missioners de la Misericòrdia. Seran un signe de la sol·licitud materna de l'Església per al Poble de Déu, perquè entri en profunditat en la riquesa d'aquest misteri tan fonamental per a la fe. Seran sacerdots als quals donaré l'autoritat de perdonar també els pecats que estan reservats a la Seu Apostòlica, perquè es faci evident l'amplitud del seu mandat. Seran, sobretot, signe viu de com el Pare acull els qui estan a la recerca del seu perdó. Seran missioners de la misericòrdia perquè seran artífexs davant de tothom d'un encontre carregat d'humanitat, font d'alliberament, ric de responsabilitat, per superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme. Es deixaran conduir en la seva missió per les paraules de l'Apòstol: «Déu va sotmetre tothom a la desobediència, per ser misericordiós envers tothom» (Rm 11,32). Tothom, en efecte, sense excloure ningú, és cridat a percebre la crida a la misericòrdia. Que els missioners visquin aquesta crida conscients de poder fixar la mirada en Jesús, «gran sacerdot misericordiós i digne de fe» (He 2,17). Demano als germans bisbes que invitin i acullin aquests Missioners, perquè siguin primer que res predicadors convincents de la misericòrdia. Que s'organitzin a les diòcesis “missions per al poble” de manera que aquests Missioners siguin anunciadors de l'alegria del perdó. Que se'ls demani de celebrar el sagrament de la Reconciliació per als fidels, perquè el temps de gràcia donat en l'Any Jubilar permeti a tants fills allunyats trobar el camí de tornada cap a la casa paterna. Que els Pastors, especialment durant el temps fort de la Quaresma, siguin sol·lícits a invitar els fidels a acostar-se «al tron de la gràcia, a fi d'obtenir misericòrdia i aconseguir gràcia» (He 4,16).

Francesc ens presenta l'acció concreta dels "Missioners de la Misericòrdia", com a símbol real i concret de les paraules que componen aquesta butlla. A casa nostra disposem de 23 homes que faran aquest servei per encàrrec pontifici (enllaç). No voldrà fer-nos veure. amb l'exemple d'aquests, que nosaltres també podem realitzar aquesta missió allà on ens movem, entre els nostres?

La imatge que acompanya aquesta Entrada, la dels apòstols Pere i Pau és significativa. També ells varen tenir les seves discrepàncies en com enfocar la missió en aquells moments dels inicis, cap els jueus o cap els gentils? Significativament, el camí, les paraules i els actes de Jesús, l'Evangeli els van il·luminar per afrontar la missió d'invitar els homes i les dones al regne de Déu Pare.

En el món de l'escola, una de les tasques si ets educador i no només professor, és l'acompanyament dels nois i joves. Acompanyar vol dir ser-hi al costat, acompanyar vol dir caminar plegats, acompanyar vol dir escoltar, ajudar a descobrir, respondre quan ens fan qüestions i també vol dir no alliçonar, no trepitjar, no avançar. Des del punt de vista de la misericòrdia vol dir també fer-los veure que no tot és càstig, que les paraules perdó i estima poden ser reals a la vida.

Pots ser, tu també, missioner de la misericòrdia pels altres?

La masculinitat entra en crisi (perillosament)

La masculinitat entra en crisi (perillosament) és el títol d'una entrada del Bloc Feminisme Crític, apartat del CRÍTIC, mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació impulsat per un grup de periodistes que hi treballen com a cooperativa.

Tot i que em sembla un text portat una mica fins a l'extrem... si serveix aquesta Entrada per mostrar una forma diferent de pensar i per donar peu a la reflexió, benvinguda sigui!

Comença el text remarcant la paradoxa que es dóna en els casos de violència masclista mortal: sabem molt sobre la víctima i molt poc sobre l’agressor. Els agressors, de fet, sovint semblen considerats irrellevants. No en sabem el nom, se’ls oculta, i molt sovint se’ls tracta com una desviació. Un problema individual. 

Però continua amb la intuïció que la violència masclista no és un problema individual ni una desviació; afirma que és una norma, reproduïda, una i mil vegades, i manifestada aquest cop de la forma més extrema i inapel·lable. La permissivitat, la inacció i la incomprensió socials, són l’oli en el llum de futures violències. El sistema actual, que prima la masculinitat com a una norma social establerta, per sobre de la feminitat. i que es fonamenta en el contracte social del liberalisme, però també en el contracte sexual entre homes, que exclou les dones de la fraternitat. Aquest ordre social s’ha anomenat capitalisme patriarcal.

Un sistema d’organització que dibuixa l’home ideal (un ideal impossible d’acomplir) com a un ésser lliure, centrat en sí mateix, sense dependències, autosuficient, racional, emprenedor i competitiu. Un home sempre fort, un home que no plora, que no deixa aflorar els sentiments, que no es pot permetre ser sensible. És un home dedicat a coses importants, al treball, a la política, a la ciència... Un home que ho té tot: casa, cotxe, relacions, negocis, viatges... Un home que manté una família i que la gestiona amb ordre i mà dura quan cal, i sense donar explicacions. Un home dur i possessiu, opriment per a les dones (sovint també els febles...), un home arriscat, i si cal, violent.

Aquest ideal d’home ha funcionat durant temps perquè tenia la seva contrapart. La dona s’ha construït des de l’alteritat a les característiques masculines. Ella és l’altre. I així si ell compta, ella no compta. Ell és actiu, ella és passiva. Ell és racional, ella és irracional. Ell objectiu, ella subjectiva. Ell fort, ella dèbil. Ell centrat en sí mateix, ella bolcada en els altres. Ell central, ella perifèrica. Ell públic i visible, ella privada i invisible. Les característiques no només són contràries, sinó que n’hi ha unes que es valoren, les masculines, i unes altres que es menyspreen, les femenines.

Ets tu, un home segons aquest ideal? 
Porta de forma unívoca, aquest ideal, a la felicitat?
I les dones? Quin espai les hi deixem?

Selecció de versets, 5

"gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena"

• "Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus manaments, els seus decrets i les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió." (Dt 30,16)
• "I aquell dia direu: 
• Enaltiu el Senyor, 
• proclameu el seu nom,
• feu conèixer entre els pobles 
• les seves gestes. 
• Recordeu que el seu nom és excels! 
• Canteu al Senyor, 
• que ha fet coses glorioses;
" (Is 12,4-5)
• "Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes." (Pr 16,3)
• "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." (Jn 15,13)
• "Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena." (2Cor 1,3-4)

---

• Continuo amb aquesta Entrada el comentari a senzills versets de les Escriptures, començat amb l'entrada "Selecció de versets, 1" de 7 de gener de 2016. La proposta, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• En aquesta selecció es pot veure el desenvolupament que ha tingut la realitat i l'enteniment de Déu al llarg dels temps. En el fragment del llibre del Deuteronomi llegim "et mano", tot i que el context on ho llegim és en el de la proposta que fa Moisès al seu poble abans de morir: "Avui et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la felicitat i la desgràcia." (Dt 30,15) Tot i així, ho formula com una ordre. Cosa d'aquell temps?
• El text del profeta Isaïes, corresponent a l'època de la divisió dels regnes, presenta un càntic d'acció de gràcies en forma de poesia. Gràcies per que "ha fet coses glorioses".
• El següent fragment cal emmarcar-lo dins del llibre de proverbis, entre les sentències del rei Salomó. Si acceptem que els nostres refranys recullen la saviesa popular, entendrem que els proverbis fan el mateix. Tot el capítol 16 és una dicotomia entre "l'home es prepara la resposta" i "el Senyor què és qui la hi posa a la boca" (Pr 16,1). L'home ha de fer, ha de lluitar, ha de treballar, però sabent de la necessitat del Senyor a la seva vida.
• Ja en el Nou Testament, els sinòptics i també l'Evangeli de Joan ens mostren com Jesús pren el missatge de l'AT i el repensa, el supera. Mostrant-se ell mateix "com a cep veritable i a Déu pare com el vinyater" (cfr. Jn 15) ens recorda que la prova màxima d'amor és la de donar la vida pels seus. Ja no som servents si no amics; fills, ens dirà més endavant, en els moments finals (cfr. Jn 19,26). Quin canvi de paradigma!  
• I és Pau en les seves cartes que desenvolupa anys després el missatge del Crist. Se'ns convida ara no a donar la vida pels amics només, si no també a confortar en el dia a dia a aquells que passen alguna pena. No una tasca gairebé impossible -homenatge aquí al polac Sant Makysmilian Kolbe- sino quelcom que podem fer dia a dia, restar a l'aguait i atents, donar confort als que ho necessiten... havent experimentat primer aquest consol de Déu. 

   

Com confortes els altres?
Com i quan has experimentat, el consol de Déu?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Deuteronomi, Dt 30:  - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Isaïes, Is 12,1-6:         - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

- Proverbis, Pr 16:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Joan 15,1-17:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- 2 Cor 1,3-11:             - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi

Dates per recordar, març de 2016

ANY 2016

• Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
• Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
• Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
• Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
• Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 

Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

MARÇ	CELEBRACIONS RELIGIOSES	CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1:	Sant Rossend.	---
Dia 2:	Santa Beatriu.	---
Dia 3:	Sant Medir.	---
Dia 4:	Sant Casimir.	---
Dia 5:	Sant Eusebi.	---
Dia 6:	Sant Oleguer.	---
Dia 7:	Santes Perpètua i Felicitat.	---
Dia 8:	Sant Joan de Déu	Dia Internacional de la Dona.
Dia 9:	Sant Pacià.	---
Dia 10:	Sant Melitó.	---
Dia 11:	Santa Àurea.	---
Dia 12:	Sant Teòfanes.	Dia Mundial del Glaucoma.
Dia 13:	Santa Cristina.	---
Dia 14:	Santa Matilde.	---
Dia 15:	Santa Madrona.	Dia Mundial dels Drets del Consumidor.
Dia 16:	Sant Heribert.	---
Dia 17:	Sant Patrici, patró d'Irlanda.	---
Dia 18:	Sant Salvador d'Horta.	---
Dia 19:	Sant Josep.	Dia del Pare.
Dia 20:	Sant Ambròs.	Dia Mundial de la Son. Dia Mundial de la Felicitat.
Dia 21:	Santa Fabiola.	Dia eliminació de la discriminació racial. Dia Forestal Mundial. Dia mundial del síndrome de Down
Dia 22:	Sant Sadurní.	Dia Mundial de l'Aigua. Inici de l'any hindú.
Dia 23:	Sant Josep Oriol.	Dia Meteorològic Mundial.
Dia 24:	Santa Berta. Assassinat el 1980 d'Òscar Romero.	---
Dia 25:	L'Anunciació del Senyor.	---
Dia 26:	Sant Brauli.	---
Dia 27:	Santa Lídia.	Dia Mundial del Teatre.
Dia 28:	Sant Doroteu.	--- ---
Dia 29:	Sant Victorí.	---
Dia 30:	Sant Joan Clímac.	---
Dia 31:	Sant Amadeu i Santa Balbina. Amós, profeta.	Dia de la prevenció Càncer de colon.