DSE: La Mater et Magistra

El 21 de juliol de 2015 escrivia en aquest Bloc l'Entrada, "De la Rerum Novarum a la Laudato Si" fent una presentació del que és la Doctrina Social de l'Església, incloent els llistat de les cartes encícliques socials dels diferents pontífexs des de l'any 1891. I el 7 d'octubre continuava la temàtica amb l'Entrada "DSE: La Rerum Novarum" presentant la primera encíclica social d'un pontífex, aquella que va voler mostrar la preocupació de l'Església pels problemes de la gent obrera. 

En aquesta nova Entrada vull parlar de la figura de Joan XXIII i les seves encícliques socials. És important primer recordar que Sant Joan XXIII (canonitzat el 27 d'abril de 2014) va ser un papa de sorpreses tot i els curts 5 anys del seu pontificat: la seva pròpia elecció pel conclave l'octubre de 1958, la convocatòria del Concili Vaticà II tres mesos després, les seves dues encícliques socials: la Mater et Magistra de 1961 i la Pacem in Terris, de 1963 i la seva pròpia mort el 3 de juny de 1963.

La  "Mater et Magistra" (en llatí significa "Mare i Mestra" i és així com comença) va voler posar al dia les bases sobre la situació de la classe obrera després del procés d'industrialització que s'havia viscut a les dècades anteriors, fent una revisió de la Rerum Novarum de 1891 i a la vegada, ampliant-la en alguns aspectes, com per exemple les relacions entre sectors econòmics, les relacions entre zones econòmicament diverses dins d'un mateix país, les relacions entre països diferents, la relació entre increment demogràfic i desenvolupament econòmic, la necessària col·laboració en el marc internacional i la reconstrucció d'unes bones relacions de convivència.

Cal recordar també que a principi de la dècada dels 60 es vivia un creixement científic, tècnic i econòmic que impregnava d’un cert optimisme les societats occidentals i comunistes, per una altra banda, es vivia la guerra freda entre els EUA i la URSS i els respectius blocs.

Algunes idees interessants que la Mater et Magistra recull i amplia de la Rerum Novarum de 1891 són les següents:

• Fa una defensa explícita de la iniciativa privada en la marxa de l'ecomomia, "Como tesis inicial, hay que establecer que la economía debe ser obra, ante todo, de la iniciativa privada de los individuos, ya actúen éstos por sí solos, ya se asocien entre sí de múltiples maneras para procurar sus intereses comunes." (cfr. MM51), proposant que els poders públics facin tan sols un paper de control, "Sin embargo, como ya adujeron nuestros predecesores, es necesaria la presencia activa del poder civil en esta materia, a fin de garantizar, como es debido, una producción creciente que promueva el progreso social y redunde en beneficio de todos los ciudadanos." (cfr. MM52). 

• Explicita la importància de les relacions socials en l'avanç de l'economia "Una de las notas más características de nuestra época es el incremento de las relaciones sociales, o se la progresiva multiplicación de las relaciones de convivencia, con la formación consiguiente de muchas formas de vida y de actividad asociada, que han sido recogidas, la mayoría de las veces, por el derecho público o por el derecho privado." (cfr. MM59), que han s'han pogut multiplicar a partir dels avanços científics i tècnics, de l'augment de la productivitat i del nivell de vida dels ciutadans. La valoració que fa d'aquesta realitat és força positiva, "Es indudable que este progreso de las relaciones sociales acarrea numerosas ventajas y beneficios. En efecto, permite que se satisfagan mejor muchos derechos de la persona humana," (cfr. MM61), tot i que no deixa de donar un avís "Pero, ... sucede que, en muchos sectores de la actividad humana, se detallan cada vez más la regulación y la definición jurídicas de las diversas relaciones sociales. Por tanto, queda reducido el radio de acción de la libertad individual." (cfr. MM62) de la possible reducció de la llibertat que pot comportar.

• Sobre les estructures econòmiques s'atreveix a posar-les en qüestió si passen per sobre de l'home: "Si el funcionamiento y las estructuras económicas de un sistema productivo ponen en peligro la dignidad humana del trabajador, o debilitan su sentido de responsabilidad, o le impiden la libre expresión de su iniciativa propia, hay que afirmar que este orden económico es injusto, " (cfr. MM83).

• Fa una defensa de "La pequeña y la mediana propiedad en la agricultura, en el artesanado, en el comercio y en la industria deben protegerse y fomentarse; las uniones cooperativas han de asegurar a estas formas de propiedad las ventajas de la gran empresa" (cfr. MM84), ja que "estas categorías laborales son creadoras de auténticos bienes y contribuyen eficazmente al progreso de la cultura." (cfr. MM88). A la vegada que, conscient del paper fonamental que comencen a tenir en aquesta època les grans empreses, les hi fa una crida de cara a la justícia, "por lo que a las grandes empresas se refiere, ha de lograrse que el contrato de trabajo se suavice con algunos elementos del contrato de sociedad» " (cfr. MM84).

I algunes altres idees noves que aquesta Encíclica recull per primera vegada són les següents:

• "Pero el problema tal vez mayor de nuestros días es el que atañe a las relaciones que deben darse entre las naciones desarrolladas y los países que están aún en vías de desarrollo económico: las primeras gozan de una vida cómoda; los segundos, en cambio, padecen durísima escasez." (cfr. MM157). Davant d'aquesta situació afirma que és una obligació de l'única família humana ajudar-se els uns als altres, sobre tot en els casos de les ajudes d'emergència (cfr. MM160).

• I un últim punt interessant que em sembla important remarcar, ja que avui en dia encara està plenament vigent és la seva afirmació sobre el malbaratament dels recursos "destruir por completo o malgastar bienes que son indispensables para la vida de los hombres en tan contrario a los deberes de la justicia como a los que impone la humanidad." (cfr. MM161).

Em sembla molt interessant la cloenda de l'Encíclica, en la que Joan XXIII posa en evidència el possible oblit de l'home d'ell mateix, "los hombres de nuestra época han profundizado y extendido la investigación de las leyes de la naturaleza; han creado instrumentos nuevos para someter a su dominio las energías naturales; han producido y siguen produciendo obras gigantescas y espectaculares. Sin embargo, mientras se empeñan en dominar y transformar el mundo exterior, corren el peligro de incurrir por negligencia en el olvido de sí mismos y de debilitar las energías de su espíritu y de su cuerpo." (cfr. MM242)

Quins missatges de Nadal! (2015)

Un cop més, durant aquests dies de Nadal i cap d'any, el Papa Francesc fa els seus habituals discursos. Un d'aquests és el que va adreçar als membres de la Cúria Vaticana dilluns 21, amb el que va voler donar continuïtat als seus dos discursos dels anys anteriors.

L'entrada del Bloc de 22 de desembre de 2014 "Quins missatges de Nadal!" recull un resum del missatge de l'any anterior. Si vols llegir el text del d'enguany ves-hi al següent enllaç. Transcric les parts que m'han semblat més significatives:

...En la meva primera trobada amb vosaltres, el 2013, vaig voler subratllar dos aspectes importants i inseparables del treball curial: la professionalitat i el servei, indicant com a model a imitar la figura de sant Josep. En lloc d’això l’any passat, per preparar-nos al sagrament de la Reconciliació, vàrem parlar d’algunes temptacions i “malalties” – el “catàleg de les malalties curials”; avui en canvi parlaré dels “antibiòtics curials” – que podrien afectar a cada cristià, a cada cúria, comunitat, congregació, parròquia i moviment eclesial. Malalties que requereixen prevenció, supervisió, atenció i, per desgràcia, en alguns casos, intervencions doloroses i perllongades. 

...Seria una gran injustícia no expressar un agraïment sentit i un encoratjament necessari a totes les persones sanes i honestes que treballen amb dedicació, devoció, fidelitat i professionalitat, oferint a l’Església i al Successor de Pere la satisfacció per la seva solidaritat i obediència, així com les seves generoses oracions.

D’altra banda, la resistència, el cansament i les caigudes de les persones i dels ministres representen també lliçons i ocasions de creixement, i mai de desànim. Són oportunitats per tornar a l’essencial, que ‎significa prendre consciència del coneixement que tenim de nosaltres mateixos, de Déu, del proïsme, del sensus Ecclesiae i del sensus fidei.

D’aquest tornar a l’essencial voldria parlar-vos-en avui, ara que som a l’inici del pelegrinatge de l’Any Sant de la Misericòrdia, inaugurat per l’Església fa pocs dies, i que representa per a ella i per a tots nosaltres una forta crida a l’agraïment, a la conversió, a la renovació, a la penitència i a la reconciliació. 

Així, en el context d’aquest Any de la Misericòrdia i de la preparació al Sant Nadal, que ja és a prop, vull presentar-vos una ajuda pràctica per poder viure fructuosament aquest temps de gràcia. Es tracta d’una “llista de les virtuts necessàries” per a qui presta servei a la Cúria i per a tots aquells que volen fer fecunda la seva dedicació o el seu servei a l’Església. 

1. Missionarietat i pastoralitat. La fe és un do, però la mesura de la nostra fe es prova també amb la capacitat que tenim de comunicar-la. Cada batejat és missioner de la Bona Nova en primer lloc amb la seva vida, amb el seu treball i amb el seu joiós i convençut testimoni.

2. Idoneïtat i sagacitat. La idoneïtat requereix l’esforç personal per adquirir els requisits necessaris i requerits per a l’exercici de la major part de les seves tasques, amb la intel·ligència i la intuïció. És contrària a les recomanacions i al suborn. La sagacitat és la promptitud de la ment per comprendre i enfrontar-se a les situacions amb saviesa i creativitat. Idoneïtat i saviesa representen també la resposta humana a la gràcia divina, quan cadascun de nosaltres segueix aquella famosa dita: “fer-ho tot com si Déu no existís i, a continuació, deixar-ho tot a Déu com si jo no existís”. 

3. Espiritualitat i humanitat. L’espiritualitat és la columna vertebral de qualsevol servei en l’Església i en la vida cristiana. Ella és el que alimenta tot el que fem, li dóna suport i el protegeix de la fragilitat humana i de les temptacions quotidianes. La humanitat és el que encarna l’autenticitat de la nostra fe. Qui renuncia a la pròpia humanitat renuncia a tot. La humanitat és el que ens fa diferents de les màquines i dels robots que no senten i no es commouen. 

4. Exemplaritat i fidelitat. El beat Pau VI va recordar a la Cúria – l’any 63 – «la seva vocació a l’exemplaritat». Exemplaritat per evitar els escàndols que fereixen les ànimes i amenacen la credibilitat del nostre testimoni. Fidelitat a la nostra consagració, a la nostra vocació, recordant sempre les paraules de Crist: «Qui és fidel en les coses petites, és fidel també en les coses importants; i qui és deshonest en les coses petites, és deshonest també en les coses importants» (Lc 16,10).

5. Racionalitat i amabilitat. La racionalitat serveix per evitar els excessos emotius i l’amabilitat per evitar els excessos de la burocràcia i de les programacions i planificacions. Són qualitats necessàries per a l’equilibri de la personalitat. Tots els excessos són  indici d’algun desequilibri, ja sigui l’excés en la racionalitat, ja sigui en l’amabilitat.

6. Innocuïtat i determinació. La innocuïtat que ens fa cautes en el judici, capaços d’abstenir-nos d’accions impulsives i precipitades. És la capacitat de treure el millor de nosaltres mateixos, dels altres i de les situacions actuant amb atenció i comprensió. És el fer als altres allò que voldries que et fessin a tu (cfr Mt 7,12 e Lc 6,31). La determinació és l’obrar amb voluntat decidida, amb visió clara i amb obediència a Déu, i només per la llei suprema de la salus animarum (cfr CIC, can. 1725).

7. Caritat i veritat. Dues virtuts indissolubles de l’existència cristiana: “fer la veritat en la caritat i viure la caritat en la veritat” (cfr Ef 4,15). Fins al punt que la caritat sense veritat esdevé ideologia de la bondat destructiva i la veritat sense caritat esdevé la voluntat cega de “jutjar-ho” tot.

8. Honestedat i maduresa. L’honestedat és la rectitud, la coherència i l’obrar amb sinceritat absoluta respecte a nosaltres mateixos i a Déu. Qui és honest no obra rectament només sota la mirada del vigilant o del superior; l’honest no té por de ser sorprès, perquè no enganya mai el qui confia en ell. L’honest no és mai prepotent sobre les persones o sobre les coses que li han estat confiades per administrar, com el «servent dolent» (Mt 24,48). L’honestedat és la base sobre la qual es recolzen totes les altres qualitats. Maduresa és l’esforç trobar l’harmonia entre les nostres capacitats físiques, psíquiques i espirituals. És la meta i l’èxit d’un procés de desenvolupament que no s’acaba mai i que no depèn de l’edat que tinguem.

9. Respectuositat i humilitat. La respectuositat és la qualitat de les ànimes nobles i delicades; de les persones que miren de demostrar un respecte autèntic als altres, a la seva feina, als superiors i als subordinats, als documents, al secret i a la privacitat; les persones que saben escoltar atentament i parlar educadament. La humilitat és la virtut dels sants i de les persones plenes de Déu, que com més creix la seva importància més creix en ells la consciència de no ser res i de no poder fer res sense la gràcia de Déu (cfr Gv 15,8).

10.“Dadivositat” – tinc el vici dels neologismes –  i atenció. Com més confiança tenim en Déu i en la seva providència som més generosos d’esperit i som més oberts a donar, sabent que com més es dóna més es rep. L’atenció és tenir cura dels detalls i oferir el millor de nosaltres i no abaixar mai la guàrdia sobre els nostres vicis i mancances. Sant Vicenç de Paul pregava així: “Senyor, ajuda’m adonar-me’n ara: d’aquells que tinc a prop meu, d’aquells que estan preocupats i ‎desorientats, d’aquells que sofreixen sense manifestar-ho, d’aquells que se senten aïllats sense voler-ho”.

11. Impavidesa i promptitud. Ésser impàvid significa no espantar-se davant les dificultats, com Daniel a la fossa dels lleons, com David davant de Goliat; significa obrar amb audàcia i determinació i sense tebiesa «com un bon soldat» (2 Tm 2,3-4); significa saber donar el primer pas sense demora, com Abraham i com Maria. La promptitud és el saber obrar amb llibertat i agilitat sense inclinació a les coses materials que passen. Ésser prompte vol dir estar sempre a punt, sense sobrecarregar-vos mai de coses inútils i tancant-vos en els propis projectes, i sense deixar-se dominar per l’ambició.

12. I finalment atendibilitat i sobrietat. Fiable és aquell que sap mantenir els compromisos amb serietat i fiabilitat quan és observat però sobre tot quan es troba sol; és aquell que irradia al voltant seu un sentit de tranquil·litat perquè no traeix mai la confiança que li ha estat donada. La sobrietat és la capacitat de renunciar al que és superflu i de resistir a la lògica consumista dominant. La sobrietat és mirar el món amb els ulls de Déu i amb la mirada dels pobres i amb els pobres. La sobrietat és un estil de vida que indica la primacia de l’altre com a principi jeràrquic i expressa l’existència com l’atenció i el servei als altres. Qui és sobri és una persona coherent i essencial en tot, perquè sap reduir, recuperar, reciclar, reparar i viure amb el sentit de la mesura. 

Estimats germans, la misericòrdia no és un sentiment passatger, sinó que és la síntesi de la Bona Notícia, és l’opció de qui vol tenir els sentiments del Cor de Jesús, de qui vol seguir seriosament el Senyor que ens demana: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare» (Lc 6,36; cfr Mt 5,48). Afirma el pare Ermes Ronchi: «La Misericòrdia és: escàndol per a la justícia, bogeria per a la intel·ligència, consol per a nosaltres deutors. El deute d’existir, el deute de ser estimats només es paga amb la misericòrdia».

Així doncs, que la misericòrdia guiï els nostres passos, inspiri les nostres reformes, il·lumini les nostres decisions. Que sigui la columna vertebral del nostre treball. Que ens ensenyi quan hem d’anar endavant i quan hem de fer passes enrere. Que ens faci llegir la petitesa de les nostres accions en el gran projecte de salvació de Déu i en la majestuositat i en el misteri  de la seva obra.

Quines coses de dir aquest papa, que no oblidem que també és cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Tant de bo tots els caps d'Estat parlessin el llenguatge de les persones primer!

De totes aquestes, em semblen especialment interessants les d'espiritualitat i humanitat. Espiritualitat que ens apropa al misteri de Déu, només visible en el Verb Encarnat que és el Fill Jesús i en l'esperit que continua bufant avui en dia. Humanitat que ens fa ser menys animals i més persones, més humans. Algú va dir que ser cristià no és més que un grau més compromès de ser humà.

Quines veus tu més importants en la relació amb els altres?

Sant Esteve, ple de l'Esperit Sant

"elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant"

Lapidació de Sant Esteve, MNAC

"Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren: --No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

---

• Al llarg dels capítols 6 i 7 del llibre dels Fets dels Apòstols apareix la figura d'Esteve, aquell home d'origen grec que va ser escollit juntament amb altres 5, per a ajudar als Dotze en la tasca d'ajuda als pobres, mentre aquells continuaven anunciant la Paraula en aquells primers moments de creixement del cristianisme. 
• La figura d'Esteve s'acompanya diversos cops en aquests texts d'expressions tals com "savi", "ple de l'Esperit Sant" i "ple de fe". Va ser un ferm defensor de la figura de Crist davant del poble i també davant el sanedrí, on hi consta un discurs seu (cfr. Ac 7,1-53) que seria causa directa de la seva lapidació posterior. Així és com, Sant Esteve es venerat tradicionalment com el primer màrtir en defensa de la fe. 
• De l'experiència de l'elecció de Sant Esteve trec la idea de la importància que aquells que són escollits per tasques d'animació, coordinació i suport als germans dins l'estructura jeràrquica de l'Església estiguin plens de l'Esperit Sant. I per a mi, aquest estar ple de l'Esperit Sant podria resumir-se en les diverses característiques que el papa Francesc demana als membres de la Cúria romana en els seus missatges de Nadal (veure les Entrades "Quins missatges de Nadal!" de 24 de desembre de 2014 o "Quins missatges de Nadal! (i 2)" de 28 de desembre de 2015)
• L'Església, i les seves diverses institucions, no són només institucions humanes; són també llavor del missatge de Crist als homes. És per això que en la seva gestió no només hauria d'haver professionalitat, feina ben feta i resultats. Cal també, al meu parer, que la tasca estigui guiada per la fe en el Crist, per l'espiritualitat de la cerca de Déu i pel servei a la missió, això és al missatge i als germans i les germanes.

• I de l'experiència de la mort d'Esteve, lapidat en defensa del cristianisme, crec que podem extreure l'exemple de la fidelitat al missatge del Regne, seguiment fins al límit del Crist. ës habitual durant aquests dies les campanyes solidàries, el programes de radio o TV que ens mostren realitats de necessitat a les quals tothom s'hi adhereix... i tot això està molt bé.

• Però des del cristianisme, si ahir 25 desembre recordàvem el naixement de Crist, la celebració d'avui dia 26, ens recorda que la construcció del Regne de Déu no és només cosa passatgera, d'època nadalenca; aconseguir el Regne de Déu a la terra exigeix el màxim de nosaltres mateixos, ara i en tots els temps.

---

Vols llegir el text dels Fets dels Apòstols, Ac 6,1-7,60

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Nadal 2015: Ara tampoc ells no són acollits

"No havien trobat cap lloc"

"També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se"

---

• Aquest passatge de Nadal correspon a l'evangeli de Lluc, un dels dos canòncis, juntament amb el de Mateu, que recull el naixement i la infància de Jesús. 
• En ell se'ns explica com Josep i Maria, com tots els ciutadans de l'imperi romà, es van traslladar a la població pairal del cap de família, en aquest cas Natzaret, vila de Josep per a complir amb les obligacions censals. I mentre eren allà, fora de casa seva, va néixer Jesús. No van trobar lloc on hostatjar-se, tothom els hi va tancar les portes, per això van acabar en un pessebre, i el nen a la menjadora dels animals.

• Avui en dia, igual que fa 2000 anys, moltes persones emigren d'un lloc a un altre. En aquest cas m'estic referint als que ho fan obligats per la pobresa o la guerra del seu país buscant una vida millor. Europa o els Estats Units d'Amèrica solen ser els seus destins, pensant que trobaran una vida millor.  
• Serveixi aquest vídeo com a mostra i reconeixement d'aquells que busquen una vida millor i arrisquen gairebé tot.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 2,1-7?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Maria, exemple d'acceptació

"Que es compleixin en mi les teves paraules"

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.

---

• Els dos primers capítols de l'evangeli de Lluc ens presenten de forma paral·lela els anuncis, els naixements i les infàncies de Joan el Baptista i de Jesús, incloent els càntics de Maria (Lc 1, 46-56) i el de Zacaries (Lc 1,67-79).
• Però el passatge concret d'avui es centra en l'anunciació de l'àngel a Maria: un nou exemple de crida del Senyor, de vocació cap a la missió, com els que he anat mostrant en diverses Entrades d'aquest mateix Bloc (veure etiqueta Vocació)
• En aquest cas és la noia anomenada Maria qui sent la crida del Senyor en boca de l'àngel Gabriel. Com és habitual en els relats de vocació a les Escriptures, hi trobem algunes característiques comunes:

• Breu introducció que situa l'escena.

• Aparició del Senyor (el que s'anomena teofania), en aquest cas a través de l'àngel Gabriel, "L'àngel entrà a trobar-la".

• Presentació de la missió a realitzar, "No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús" .

• Objecció de la persona cridada, "Com podrà ser això, si jo sóc verge?". 

• Signe en forma de promesa que corrobora allò que el Senyor demana i que, habitualment acaba reafirmant la resposta del cridat, "L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra". 

• Conclusió amb l'acceptació de la missió encomanada, "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.". 

• Com veiem, la resposta de María no deixa d'estar feta com les respostes dels homes i les dones, amb una certa por o dubte davant el que el Senyor ens proposa, d'allò que ens sobta i que ens treu de la nostra seguretat personal i social. Maria en aquest aspecte no va ser cap excepció i va expressar el seu dubte, el de la virginitat.
• Però el Senyor li va respondre amb una d'aquelles respostes que ens descol·loquen: l'esperit sant, amb poder, cobrir-me... què entendria Maria de totes aquelles paraules? La veritat que tant se val. La única cosa important, la seva resposta...Maria, després de meditat en el seu interior va respondre afirmativament. 
• Aquest gest ens anima a respondre afirmativament també nosaltres  a les crides que el Senyor ens va fent al llarg de la nostra vida, les quals escoltem si estem atents.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 1-2

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

La misericòrdia necessita un any

Quants cops t'has sentit necessitat d'afecte? Alguna vegada tornant d'una dura jornada fora de casa, has tingut ànsies d'estar amb els teus, notant el calor mutu? Et passa que esperes arribar a casa per a donar i rebre una abraçada dels teus éssers estimats?

Els éssers humans tenim la necessitat de sentir-nos estimats. I més quan sentim que les coses no ens van bé, estem decaiguts o hem fet quelcom del que no estem massa satisfets o fins i tot, del que ens avergonyim. És llavors quan necessitem d'aquella abraçada, d'aquella paraula tranquil·la, d'aquell gest amable que ens fa sentir acollits, sentir-nos bé, sentir-nos estimats.

Tanta deu ser la necessitat arreu, que avui 8 de desembre, el Papa Francesc ha volgut donar inici per a tota la cristiandat, l'any de la misericòrdia. Dotze mesos per a reflexionar, per a experimentar aquesta misericòrdia de Déu. A la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) ho justifica de la següent manera:

1. Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. S'ha tornat viva, visible i ha aconseguit el seu cim en Jesús de Natzaret. El Pare, «ric de misericòrdia» (Ef 2,4), després d'haver revelat el seu nom a Moisès com a «Déu compassiu i misericordiós, lent a la ira, i pròdig en amor i fidelitat» (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer de diverses maneres i en molts moments de la història la seva natura divina. En la «plenitud del temps» (Ga 4,4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell va enviar al seu Fill nascut de la Verge Maria per revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui el veu a Ell veu el Pare (cf. Jn 14,9). Jesús de Natzaret amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona revela la misericòrdia de Déu.

2. Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És font d'alegria, de serenitat i de pau. És condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l'acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l'home, perquè obre el cor a l'esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat. 

3. Hi ha moments en què d'una manera molt més intensa som cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser també nosaltres mateixos signe eficaços de l'obrar del Pare. És per això que he anunciat un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia com a temps propici per a l'Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoniatge dels creients.

És per això que ha anunciat un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia com a temps propici per a l'Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoniatge dels creients. Bon objectiu el que ens planteja: fer més fort i eficaç el nostre testimoniatge. 

Tot i que el més important de la iniciativa és el camí interior de cadascú de nosaltres, s'han organitzat tota una sèrie d'activitats des del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, enllaç.

Eulalia Corralero: tot i tenir tanta feina, sempre som amables

A mí limpiar me gusta, lo que no me gusta es el abuso

Comença avui un pont, dies de vacances que alguns aprofitaran per marxar a passar un temps hostatjats en algun hotel o casa rural arreu del territori. I allà es trobaran (o no, per la discreció amb la que solen actuar) les senyores de la neteja de les habitacions. A elles va dedicada aquesta Entrada extreta de El Periodico de Catalunya.

---

Con la excelente perspectiva de la vida que dan 28 años pasando la fregona y un carácter de natural «follonero», Eulalia se está convirtiendo en la voz del gremio de las camareras de piso, una categoría laboral tan imprescindible como invisible. Ella es la fundadora del grupo de Facebook Las Kellys y una de las 26 entrevistadas en Las que limpian los hoteles (Icaria, 2015), un libro de Ernest Cañada que denuncia condiciones laborales penosas.

-Cuando era niña, ¿qué quería ser?
-Nací en Plasencia, en una familia de siete hermanos con una madre viuda. Cuando jugábamos a las casitas, yo siempre era la criada. Me hubiera gustado estudiar para auxiliar de clínica, pero a mí limpiar también me gusta, lo que no me gusta es el abuso.

-¿Cuándo empezó a trabajar?
-A los 14 años, limpiando, cocinando y cuidando niños en casa de una maestra. Pero pagaba poquísimo y a los 16 me subí a un autobús con destino a Lloret de Mar. Mi historia es la de muchísimas mujeres.

-¿Qué recuerda de su llegada a Lloret?
-¡Mi primer baño! Yo no conocía el mar. Soy del valle del Jerte y aprendí a nadar en el río. La primera vez que me metí en el mar toda chula... ¡no sabía salir! Casi me ahogo.

-Era un niña.
-El primer año lloraba, pero luego le pillé el gusto a vivir en los hoteles, que entonces eran pequeños y los gestionaban familias catalanas. Iba a la playa por la mañana y llegaba al turno de mediodía con los chapetes [mejillas] colorados. Tenía muy buena relación con los turistas -que eran muy educados-, ganaba tres veces más que en Plasencia y en invierno cobraba el paro. El día que llegué a casa con unos Levi's causé sensación.

-Nada ver con las condiciones actuales.
-El trabajo se ha deteriorado de una forma horrorosa, igual que el perfil del turista, y estamos perdiendo nuestros derechos. Yo empecé haciendo 18 habitaciones, pero han ido subiendo: 20, 21, 22… ¡He llegado a hacer 30 habitaciones en una jornada! ¿Cómo vas a hacer 60 camas doblando las rodillas como te dicen en los cursos de ergonomía?

-Sus compañeras confiesan que desayunan con Ibuprofeno, Enantyum o Voltarén.
-Hay muchas mujeres con fibromialgia, y las que llevamos veintitantos años tenemos todas las mismas lesiones. Padecemos de las lumbares y las cervicales -yo tengo tocadas las vértebras L4-L5- y lo último que me han detectado es un desgaste de cartílago por sobrepeso. No solo limpiamos, sino que cargamos colchones, camas de hierro... y seguimos con mochos y cubos sin ruedas, como en los años 50.

-¿Usan productos tóxicos?
-La lejía está prohibida, pero se sigue usando porque es un blanqueador muy rápido. Las mujeres no llegamos a jubilarnos en este trabajo. Si fuéramos hombres, probablemente ya nos habrían hecho caso.

-Las Kellys nacieron para compartir experiencias y hacerse oír.
-A raíz de un artículo de Ernest [Cañada] titulado Las que limpian los hoteles nos reunimos unas amigas. Una propuso hacer un grupo de Facebook y a mí se me ocurrió ponerle Las Kellys, jugando con el título. Empezamos en agosto del 2014 y ya somos 814 trabajadoras de hoteles de toda España.

-¡Ni que estudiaran márketing viral!
-¡Pero si yo no me aclaro ni con el móvil! De hecho, necesito urgentemente que alguna chica joven me ayude con el grupo.

-Se está convirtiendo en un referente para el colectivo. ¿Dará el paso a la política?
-Yo me metí en Comisiones Obreras -aunque no cojo horas sindicales, porque si lo hago sé que van a sobrecargar a mis compañeras- y apoyo lo que haga falta, pero en Las Kellys filtro mucho la política. Creo que nos van a hacer más caso como mujeres de la limpieza que como un tema sindical.

VIH/SIDA: arriben les notes

L’1 de desembre de cada any es celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Per tant el dia d'avui va ser un bon moment per fer avaluació. Fent una analogia al món escolar, arriben aquí les notes per a la VIH/SIDA:

MATÈRIA	NOTES I OBSERVACIONS
Salut al Nord:	Notable
	Observacions: Es fan força avanços en la investigació tot i els pocs recursos assignats. Cal continuar treballant, cosa que fan equips d'investigació a diversos països. Agrair haver arribat a convertir la malaltia de mortal a crònica i la incorporació dels medicaments antirretrovirals en els pagaments de la Seguretat Social.
Salut al Sud:	Insuficient
	Observacions: Continuen morint persones per no poder disposar del tractament. Tot i els esforços que es fan a hospitals i missions d'arreu dels països del Sud, no es rep la suficient col·laboració dels governs dels propis Estats ni tampoc de la comunitat internacional.
Educació al Nord	Suficient
	Observacions: A les escoles es fan campanyes puntuals. Tot i així es recomana avançar en la incorporació de la salut sexual en els currículums. Entre el jovent no hi ha suficient informació. En alguns casos s'ha detectat que es creu que es pot contagiar compartint un got d'aigua. Un exemple és la dada de 734 persones contagiades a Catalunya l'any 2014.
Educació al Sud	Insuficient
	Observacions: A poques escoles es fan algunes activitats puntuals. No hi ha gaire col·laboració dels governs estatals. A les escoles de l'Església Catòlica majoritàriament es dóna un silenci al respecte. Tot i així es troben determinades excepcions que cal lloar, portades a terme a títol individual pels directius de les pròpies escoles.
Religió	Insuficient
	Observacions: Pel que respecta a l'Església Catòlica cal fer una crítica a la seva política oficial. Els seus escrits i recomanacions als seus fidels obvien la realitat comprovada sobre l'èxit de l'ús del preservatiu per a la prevenció del contagis, la qual cosa és causant de multituds de morts. Es recomana fortament incloure aquest fet en els seus documents oficials. Sorprenen també, per noves, les paraules del Papa Francesc, "Sí, es uno de los métodos (el preservativo). La moral de la Iglesia se encuentra, pienso, en este punto, frente a una perplejidad. O el quinto o el sexto mandamiento: la vida o que la relación sexual esté abierta a la vida. Pero este no es el problema. El problema es más grande", ha respondido el Papa a la pregunta de un periodista sobre si cree que es el momento de que la Iglesia cambie su opinión sobre el preservativo para evitar nuevas infecciones. Pienso en la pregunta que le hicieron a Jesús una vez: 'Dime, maestro, ¿es lícito curar el sábado?'. Es obligatorio curar", ha apuntado haciendo una similitud con la pregunta sobre el anticonceptivo, indicando que hay que hablar de los problemas grandes --curar-- y cuando estén solucionados, entonces bajar a los casos concretos --si se puede hacer o no el sábado--. "Cuando no haya injusticias en este mundo podremos hablar del sábado", ha subrayado."
RESUM FINAL RECOMANACIONS	Tot i que s'han fet múltiples avenços des de la dècada dels 80 quan va ser detectada la malaltia, els resultats no són satisfactoris. cal continuar treballant en tots els aspectes. S'estimen uns 37M de persones contagiades a tot el món.  Com passa habitualment, els països del Sud apareixen en inferioritat de condicions respecte als del Nord. No hi ha sentiment de fraternitat mundial

A títol informatiu torno a incloure el joc per a sistemes Android i IOS que la Fundació Lluita contra la SIDA va posar en marxa per fer arribar aquesta temàtica al públic en general. Enllaço també l'Entrada d'aquest mateix bloc, "Lluita contra les malalties: el VIH" de 5 de maig de 2015.

Dates per recordar, desembre de 2015

ANY 2015

• Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
• Any 6728 del període Julià, enllaç.
• Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
• Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
• Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
• Any 2768 del calendari ab Urbe cóndita, enllaç.
• Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
• Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
• Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes de desembre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

DESEMBRE	CELEBRACIONS
Dia 1:	Sant Eloi. Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA.
Dia 2:	Santa Bibiana.
Dia 3:	Sant Francesc Xavier. Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat.
Dia 4:	Sant Joan Damascè.
Dia 5:	Sant Sabas. Dia Internacional del Voluntariat.
Dia 6:	Sant Nicolau. Dia de la Constitució Espanyola.
Dia 7:	Sant Ambrós.
Dia 8:	La Immaculada Concepció de Maria.
Dia 9:	Santa Leocàdia.
Dia 10:	Mare de Déu de Loreto. Dia Internacional dels Drets Humans.
Dia 11:	Sant Damas I, papa.
Dia 12:	Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa.
Dia 13:	Santa Llúcia, verge i màrtir.
Dia 14:	Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l'Església.
Dia 15:	Sant Valerià.
Dia 16:	Santa Adelaida.
Dia 17:	Sant Llàtzer.
Dia 18:	Mare de Déu de l'Esperança.
Dia 19:	Sant Nemesi i Santa Eva. Arribada dels primers maristes a Girona i Espanya (1886).
Dia 20:	Sant Domènec de Silos.
Dia 21:	Sant Pere Canisi.
Dia 22:	Sant Demetri,
Dia 23:	Sant Joan Kety.
Dia 24:	Santa Adela.
Dia 25:	Nadal del Senyor.
Dia 26:	Sant Esteve, primer màrtir.
Dia 27:	Sant Joan, apòstol i evangelista.
Dia 28:	Sants Innocents, infants màrtirs.
Dia 29:	Sant David, rei i profeta.
Dia 30:	Sant Roger.
Dia 31:	Sant Silvestre.