divendres, 30 d’octubre del 2015

L'home o el dissabte?

"Agafà aquell home i el va guarir"
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: --¿És permès o no de curar en dissabte?
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: --Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l'en trauria tot seguit?
I no van ser capaços de donar-li cap resposta.

  • El present text de Lluc és ben curt i ben clar. Jesús es troba en dissabte un home que pateix certa malaltia. Sabent del que diu la llei de Moisès sobre el descans del dissabte i sabent de la dignitat de les persones, decideix curar-ho, saltant-se la norma.
  • Els fariseus i altres observen la situació. Saben que Jesús s'està saltant una norma però són incapaços d'articular paraula, de donar cap resposta, davant el diferent gru d'importància de les opcions.

  • En el cas de l'evangeli el fet mostrat versa sobre un malalt de hidropesia, una persona que conté líquids a l'abdomen, cames i altres parts del cos. Però m'han vingut al cap altres diverses situacions actuals, del dia a dia, que em mostren que no sempre som capaços de discernir allò que és realment important:
  • Fa uns mesos, una companya m'explicava la reprimenda que li va caure en sortir i deixar sola la seva classe momentàniament per donar suport a la situació d'un noi caigut al passadís.
  • Aquesta mateixa setmana em sorprenien les converses als passadissos sobre la importància de les caselles, les taules i els logotips a les programacions de classe per part dels auditors, sense fixar-s'hi en el fons de la qüestió, els objectius i l'educació que donem. 
  • Farà un parell d'anys, rebia queixes d'una família per un suspens a l'avaluació del nadal, per que consideraven que no era just. Com si els pares haguessin estat presents a les classes, sense pensar que a la seva filla li convenia reforçar el seu esperit de treball, d'esforç continuat i de perseverança.
  • En les darreres setmanes els òrgans ordinaris multen amb quanties superiors a un club de futbol per deixar entrar banderes diverses al seu estadi, que no a un altre en el que s'encenen bengales. 
  • Els capítols 9,51 a 19,44 d'aquest evangeli presenten el camí cap a Jerusalem i estan plens d'escenes, paràboles i personatges que tan sols trobem en aquest evangeli i no en els sinòptics. Algunes d'elles són les paràboles del bon samarità (Lc 10,30-35), del fill pròdig (Lc 15,11-32), del ric i Llàtzer (Lc 16,19-31), del fariseu i el publicà (Lc 18,9-14). En totes aquestes, Jesús ens presenta l'amor de Déu als pobres, als perduts, als pecadors, sense cap mena d'exclusió.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 14,1-6?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


diumenge, 25 d’octubre del 2015

Nacions Unides 75 anys: felicitats i coratge!

El 24 d'octubre de 1945 entrava en vigor el tractat internacional anomenat "Carta de les Nacions Unides" a través de la qual es creava l'Organització de les Nacions Unides, amb seu principal a Nova York. El tractat va ser signat pels 51 països originaris a la ciutat de Sant Francisco (EUA) 6 mesos abans. 

Actualment en formen part 193 països del món i són observadors permanents el Vaticà, l'Orde Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina. Hi ha només un petit conjunt de països d'arreu del món que no en formen part al no estar reconeguts internacionalment.

La carta de les Nacions Unides en el seu preàmbul defineix tota una sèrie de plantejaments prou interessants com a pobles germans. Cal recordar que es venia de les 2 grans guerres mundials del segle XX en el que havien mort milions de persones i mig món havia quedat destrossat.



Si bé és cert els guanys aconseguits per NU al llarg d'aquests anys han estat molts i que aquesta organització és l'únic fòrum universal de diàleg entre tots els Estats, cal no oblidar que aquesta organització és allò que els Estats membres volen que sigui i si a l'Assemblea General hi ha el principi "d'un Estat un vot", el poder de cadascun d'ells és objectivament diferent: els 5 membres permanents del Consell de Seguretat poden vetar ells sol qualsevol resolució, en contra de tota la resta. També els països poden deixar de pagar les seves quotes anuals si no els interessa recolzar econòmicament alguna iniciativa presa per la majoria. I no diguem els tractats i acords bilaterals que s'estableixen per obligar a països més petits a votar el que interessa als grans.

Per tant cal preguntar-se, aquesta Organització Internacional és necessària? la meva resposta és afirmativa. I també, ha de ser NU tal com és en l'actualitat? I en aquest cas la resposta és que no. I això ho demostra el fet que ja des del seu naixement, el 1945, hi ha tot un moviment que reclama una reforma de l'organització amb una reflexió seriosa sobre quines Nacions Unides necessita la societat internacional del segle XXI.
Davant de tot això, felicitats i coratge NU!

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Jesús revolucionari, Jesús violent?

Va ser Jesús un revolucionari? Va arribar a ser violent en algun moment? És el mateix la revolució que la violència? Parem-nos a pensar una mica al respecte.

Al llarg de la història, moltes revolucions han anat acompanyades de violència. Un exemple és el cas del genocidi del 1994 de faccions d'Hutus contra els Tutsis i altres Hutus moderats a Ruanda, situació molt ben caracteritzada en el film “Hotel Rwanda” del britànic Terry George. I si ens anem a temps bíblics, un grup revolucionari violent hauria estat el grup dels zelotes, facció radical dels fariseus, que es caracteritzaven per una resistència activa contra l’opressió imperial romana, que sota el comandament del governador controlava la província Palestina, formada pels antics regnes de Judea i d'Israel.

Però també cal pensar que al llarg de la història s'han donat revolucions no violentes: a la Índia colonial britànica de principis del s. XX, Gandhi va ser figura cabdal d’una revolució no violenta que comportaria un canvi radical a l’escala de valors ètics que impregnaven aquella societat. I a la Sudàfrica de finals del mateix segle XX, tenim el cas integrador i unificador promogut per Nelson Mandela, qui va passar més de 25 anys en presó abans de convertir-se en 1994 en president del país. En tots dos casos les armes emprades van ser les de la manifestació pacífica i el diàleg.

Va ser Jesús un revolucionari? Va ser un violent?
Sobre la primera qüestió no hi ha cap mena de dubte. Inclús podent pensar que no és fill de Déu, que tan sols va ser un home, quin altre personatge històric ha acabat influint durant més de 20 segles i per tot l’ample i llarg del planeta?

I això sense oblidar que els seus ideal del regne de Déu proposa un canvi radical de relació amb el transcendent: del Déu Rei, “guerrer” i de vegades violent i venjatiu que sovint se'ns presenta a l’Antic Testament a la proposta d’un Déu Pare que ens tracta com a fills, “compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor.” (cfr. Sal 144,8). I que de retruc, ens proposa també un canvi en la nostra relació amb els altres, que passen a ser els meus germans. 

I sobre la segona qüestió, va ser Jesús violent? Determinats passatges dels Evangelis, depenent des de quin punt de vista els llegim poden dur-nos a respondre afirmativament la pregunta. A títol d'exemple dos passatges que hi apareixen en els 4 evangelis, factor que fa pensar en la seva veracitat: El primer d'ells, l’entrada de Jesús a Jerusalem. Alguns la veuen com una provocació en tota regla al poder romà; el segon, el de l’expulsió dels mercaders del temple, entesa també per alguns estudiosos com una altra provocació, en aquest cas dirigida contra la jerarquia religiosa. Si bé és cert que les 2 accions van ser gestos amb una forta càrrega simbòlica, en cap cas es pot afirmar que fossin multitudinaris o violents en excés. Per corroborar-ho, només recordar que Jerusalem era en aquell moment una ciutat controlada pel poder romà i qualsevol tipus d’acte violent hagués fet actuar d'immediat les guarnicions romanes que vigilaven els llocs estratègics, com els accessos a la ciutat o el temple.

I ja per cloure aquesta reflexió... en un paràgraf anterior he insinuat si Jesús no hagués estat Déu. Importa aquesta pregunta, la qual només es respon des de la fe, per a la qüestió inicial sobre la revolució i la violència?


 
Vols llegir el text dels Salms, Sal 144?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dimecres, 21 d’octubre del 2015

El futur ja és aquí!

Enguany fa 30 anys de la pel·lícula "Regreso al Futuro" del director Robert Zemeckis. Aquesta és la primera de les 3 de la saga del mateix títol i en aquesta, el jove Marty McFly, amic del científic Doc viatja per error al passat, al 1955.

L'interessant del film i la raó d'aquesta entrada d'avui és que el viatge originalment previst havia de ser des del 1985 fins el dia d'avui, 21 d'octubre de 2015 i la imaginació duia a pensar que avui en dia els cotxes volarien, les sabatilles esportives es cordarien soles, entre altres propostes imaginatives. Avui -any 2015- era el futur.

Què podem dir del món de 2015 comparant-lo amb el de l'any 1985? Ha millorat la humanitat i les societats? Els progressos econòmics, tecnològics, sanitaris, socials, de drets... han servit per portar unes millors condicions de vida a tots els habitants del planeta? Malauradament hem de respondre que no sempre.

Les darreres dècades ens han dut a un creixement en molts aspectes incomparablement més gran que el dels darrers 20 segles però el que no ha sabut la humanitat fer una distribució d'aquesta riquesa que creï condicions de vida dignes per a tothom.

També ens han dut a uns avenços en drets socials (pensem en els drets de la gent de color o de les dones o l'abolició de la pena de mort) però que no han arribat a tots els països i cultures.

Encara hem de continuar caminant. Quan serà el proper futur?


dilluns, 19 d’octubre del 2015

Les religions a Catalunya

T'has parat a pensar que el nostre país no ha estat sempre de cultura cristiana? La primera gran religió de la qual es té constància a casa nostra és la jueva. I la seva història és molt més antiga que no pas la que ens recorden els calls d'Avila, Barcelona, Besalú, Calahorra, Córdoba, Estella, Girona, Monforte de Lemos, Oviedo, Toledo o Tortosa. N'hi ha obres literàries escrites en hebreu, arameu, llatí o grec que ja des d'abans del segle IIaC donen testimoni de l'expansió dels jueus per tot el món, ja en l'època de l'imperi romà.

I de l'Islam, què dir? Entre els anys 711 i 1492 la dominació de la península de l'al-Àndalus va ser ben forta, tot i que no igual a tot arreu: mentre algunes ciutats catalanes ja van ser conquerides en temps molt remots (Girona el 785, Barcelona el 801 i Lleida el 1149), la caiguda difinitiva del regne de Granada no va arribar fins el 1492.

Sobre el protestantisme, sabem que comença l'any 1517 a Alemanya a partir de las famoses sentencies del monjo Luter. Però, quan ens va arribar aquest moviment reformista de caràcter religiós i també social? La proximitat amb França de la coneguda com Catalunya Nord i la condició de terra de frontera dels Pirineus van facilitar ben aviat l'arribada a casa nostra de protestants franceses, el que queda confirmat per l'existència de consolats d'aquell país a Barcelona des del 1578 i a València des del 1593, així com l'acció acusadora contra ells de l'Inquisició.

"Les religions a Catalunya" és el títol del llibre editat el juny passat per l'editorial Pagès Editors, S.L dins la col·lecció Argent Viu. El llibre és un treball d'investigació i anàlisi de la diversitat religiosa a casa nostra coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira i amb la participació de Montserrat Coll, Joan Estruch, Manuel Forcano, Gloria García-Romeral i Antoni Pladevall, especialistes en sociologia de les religions i historiadors de les diverses confessions que s'hi presenten. Ara com ara, només es pot trobar en llegua catalana.

El llibre analitza, en capítols diferenciats, la història catalana de les quatre confessions amb arrelament de segles a Catalunya, per ordre d'implantació: judaisme, catolicisme, islam i protestantisme. El capítol introductori ofereix una visió panoràmica general del moment (a través de les tretze confessions amb més presència en l'actualitat) i el conclusiu presenta el concepte mateix de laïcitat i les diferents fórmules emprades a diferents estats d'Europa per a gestionar la pluralitat de creences des dels poders públics. El llenguatge emprat és accessible i entenedor per a un públic molt ampli.

Durant la presentació realitzada el passat mes de setembre a la llibreria Jaimes de Barcelona, els diferents representants d'aquestes 4 religions (Guillem Correa, pastor protestant; Jorge Burdman, rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona; Mohamed Elghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya; i Antoni Matabosch, mossèn catòlic i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses) van emfatitzar la bona convivència -no només diàleg- que es dóna a Catalunya a nivell de les respectives jerarquies, fruit del treball continuat de més de 10 anys del Grup de Treball Estable de Religions (GETR). Per contra, van posar en evidència el gran desconeixement i la poca cultura religiosa de la societat en general, font de molts dels malentesos quan es parla de societat, religió i conflictes interracials.

En el programa "Religions" de La xarxa (www.xiptv.cat/) del dia 7 d'octubre la periodista Mireia Rourera va fer una entrevista a Carod-Rovira, director de la Càtedra UPF sobre Diversitat Social i coordinador del treball.




http://www.alandar.org/
Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR en data 2 de novembre de 2015 en versió en llengua castellana, amb el títol "LAS RELIGIONES EN CATALUÑA".

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Eradicació de la pobresa

Avui, dissabte 17 d'octubre es celebra el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa. 

Quina paradoxa la que vivim! En el moment de la història en el que s'han arribat a cotes més altes de benestar, de millor tecnologia, de millores increïbles en la salut, l'educació i els serveis socials, de grans possibilitats d'interconnexió ràpida arreu del planeta... encara hi hagi gent que mor de gana per que no disposa ni tan sols d'un dòlar al dia, que és el que Nacions Unides considera límit de la pobresa.

Tant  de bo aquest vídeo de l'ONGD SED (web) et faci pensar, t'ajudi a sensibilitzar-te al respecte i et faci moure't, actuar d'alguna manera. 


Has escoltat el teu cor?

dijous, 15 d’octubre del 2015

La dignitat humana a debat

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres."
Aquest de més a munt és l'article primer, en la seva versió en català, de la Declaració de Drets Humans, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1948, no ho oblidem, després dels greus fets de la 2a Guerra Mundial.

Veiem que se'ns parla de dignitat dels éssers humans, tot i que en cap moment es defineix exactament què vol dir dignitat? Si fem un breu repàs històric podem aturar-nos en alguns moments que ens permetin veure com la definició de dignitat ha anat canviant:
  • A la Grècia clàssica, només els que tenien anima racional eren considerats dignes. I recordem que segons Plató, aquesta es dividia en ànima racional (la del coneixement i el bé; corresponent als governants), anima irascible (la de la voluntat i el valor; corresponent als guerrers) i ànima concupiscible (la més propera al cos, la dels desitjos i apetits ; corresponent als artesans i altres treballadors). 
  • En la tradició judeocristiana, en considerar tots els homes criatures de Déu, la dignitat s'estenia a tothom. La tradició cristiana a partir del s. IV dóna continuïtat a aquesta idea.
  • A l'Edat Mitjana, la dignitat canvia de paràmetre i va vinculada més a l'estrat social, a la classe social que un ocupa. Reis i senyors eren, per tant, els més dignes.
  • Ja al s.XVIII, Kant afirma que els éssers humans tenen dignitat, no preu. Són dignes perque són fins en ells mateixos, no són mitjans, a diferència dels animals
  • I avui en dia en els nostres temps la idea de dignitat s'ha globalitzat a tots els éssers vivents tot i que en dos nivells diferents:
  • els humans la tenim individualment. Cadascun de nosaltres som fi en nosaltres mateixos i tenim dignitat.
  • la resta d'éssers vivents (plantes, animals) tenen dignitat col·lectiva. Això vol dir que podem utilitzar com a mitjà d'alimentació una vaca, però no podem exterminar l'espècie vacuna, doncs de forma global sí en té de dignitat.
El que està per veure és si aquesta idea de la dignitat globalitzada individual per a tots els éssers humans és real o es queda en l'àmbit del formal. Situacions com l'actual dels refugiats sirians que proven d'entrar a Europa no ho corroboren...

dimarts, 13 d’octubre del 2015

El misteri de Déu, l'amor

"L'amor ve de Déu"
"Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats."

  • Tenim davant nostre un petit fragment de la primera carta de Joan, en el qual se'ns parla de Déu com amor. 
  • És interessant notar que en el moment d'escriure aquesta carta el cristianisme estava tot just iniciant-se, mirant de donar enteniment i coherència als fets de la vida, mort i resurrecció de Jesús i mirant de separar-se del judaisme. Els diversos apòstols van ser els qui van escampar l'evangeli de Crist pel món conegut, sobre tot Pere, Pau i Joan, a qui corresponen l'Evangeli i les 3 cartes d'igual nom incloses en el Nou Testament. 
  • Al llarg de la història i la geografia, la imatge humana de Déu ha estat diversa. Per exemplificar, les tres visions amb les que va haver de lluitar el naixent cristianisme del segle I: per als jueus de l'AT, Déu era Rei i Senyor; per als grecs era aquell principi primer i unificador del qual tot emanava (l'u, el nous, el logos...) i pels gnòstics, el principi únic espiritual no material.
  • Des del moment en que Déu, en la visió dels cristians, va fer-se història humana en el temps que ara anomenem segle I, el nostre dogma de fe ha estat la unicitat del Déu creador, qui se'ns manifesta alhora en les figures trinitàries del Pare, el Fill i l'Esperit Sant. que és existent des de sempre i que es va fer humà com nosaltres per morir en creu i després ressuscitar. Confessió de fe massa forta per a molts, però aquesta és la nostra. 
  • Per als cristians aquest Déu, al que donem imatge de Pare/mare és amor, com ja insisteix Joan en els seus escrits. Amor que es manifesta en la nostra pròpia creació, en el món, en la vida. Amor que es duu fins al màxim amb el compartir amb els desvalguts de l'època (dones, malalts, pagans, estrangers...) i sobre tot, la mort en creu. 


 
Vols llegir el text de les Cartes, 1 Jn 4,7-13?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 10 d’octubre del 2015

La fe a l'Antic Testament, al NT, la meva fe

En hebreu, la paraula utilitzada per fe és אמונה, h'nWm, que la transcriuríem com a Emunah. El significat que se li dóna a les diverses traduccions dels passatges de l'Antic Testament cristià o de la Torà jueva on hi apareix és el de restar ferm, segur; entès sempre des de l'òptica de sentir-s'ho en la Paraula, en les escriptures, en Yahvé, el Senyor, donada la forma de pensar jueva.

Quan passa el temps el sentit canvia una mica, tot i que l'acció de la creença continua exacte. En els diversos passatges del Nou Testament s'amplia el significat a l'acceptació del missatge cristià que és el del reconeixement de Jesús com a Fill de Déu i com a Salvador nostre, així com la decisió d'establir amb Ell una relació tal que faci que entrevegi que Ell hi viu en els que ens hi diem cristians, "Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi." (Gal 2,20).

En el meu cas, quan miro enrere el que ja duc de vida, veig que Ell sempre ha estat al costat. Tot i que sovint, en el dia a dia mentre hi camino, no sóc capaç de sentir-ho, girant-me d'esquenes veig les seves petjades a través de mediacions variades: la Barcelona on vaig néixer, la tradició social i familiar on vaig anar a parar, els pares que em van engendrar, criar i educar, la mare que encara hi és al costat, tot allò que he anat aconseguint amb el meu esforç i la seva ajuda (estudis, amics, feina, llar, parella, família política...), la última vegada que, sentint-me desemparat vaig ser capaç de demanar ajuda, la vaig rebre...

I torno a afirmar, sovint només en sóc conscient quan em paro i miro enrere. I per això necessito aturar-me i mirar al voltant en silenci. Aquesta pregària de la mare Teresa de Calcuta ofereix un possible camí de creixement en el nostre ser germans amb els germans...

El fruit del silenci és l'oració,
El fruit de l'oració és la fe,
El fruit de la fe és l'amor,
El fruit de l'amor és el servei,
El fruit del servei és la pau,


Parat una estona, mira enrere i per començar,
Fes silenci!  

dimecres, 7 d’octubre del 2015

DSE: La Rerum Novarum

El 21 de juliol de 2015 escrivia una Entrada, "De la Rerum Novarum a la Laudato Si" fent una presentació del que és la Doctrina Social de l'Església, incloent els llistat de les cartes encícliques socials dels diferents pontífexs des del 1891.

La fe si és de veritat cal que sigui ben encarnada, no pot ser quelcom únicament de l'esfera personal, ha de ser conseqüent amb els pròxims. És per això que cristians i cristianes desenvolupen infinitat d'accions al seu voltant. És per això que multitud d'entitats d'Església fan la seva tasca missionera i social. I és per això també, que existeix la Doctrina Social, en forma de cartes Encícliques.

Papa Lleó XIII, autor de la "Rerum Novarum"
La primera d'elles és considera que és la de 15 de maig de 1891 quan el papa Lleó XIII sorprenia tothom amb la publicació de la  "Rerum Novarum" (en llatí significa "De les coses noves"). Va voler assentar unes basses sobre la situació de la classe obrera que es vivia després del procés d'industrialització que s'havia viscut a les dècades anteriors.

Cal explicar que en aquells anys de finals de segle, l'Església estava convençuda que els greus problemes que es donaven tenien com a causes principals la descristianització de la societat i el distanciament de les seves directrius, Segles enrere, la religió havia estructurat la societat entera pe`ro en aquell moment, ja no era així. 

És per això que, tot i que el missatge de la Rerum Novarum contenia idees força avançades i que sorprenen llegides avui en dia, en aquell moment va passar bastant inadvertida ja que qualsevol cosa que vingués de l'Església trobava una confrontació tremenda. No seria fins el CVII, 70 anys després, que la situació començaria a canviar.


Algunes idees interessants de la Rerum Novarum:
  • Fa una condemna explícita del socialisme, indicant que la seva proposta no és la solució als problemes de la classe obrera, "Para solucionar este mal, los socialistas, atizando el odio de los indigentes contra los ricos, tratan de acabar con la propiedad privada de los bienes, estimando mejor que, en su lugar, todos los bienes sean comunes y administrados por las personas que rigen el municipio o gobiernan la nación." (cfr. RN2). 
  • Dóna importància de la propietat privada i del treball, "las posesiones privadas son conforme a la naturaleza. Pues la tierra produce con largueza las cosas que se precisan para la conservación de la vida y aun para su perfeccionamiento, pero no podría producirlas por sí sola sin el cultivo y el cuidado del hombre." (cfr. RN7).
  • Reflexiona sobre el seu paper com a actor important en la qüestió, "Confiadamente y con pleno derecho nuestro, atacamos la cuestión, por cuanto ..., Nos estimaríamos que, permaneciendo en silencio, faltábamos a nuestro deber." (cfr. RN12).
  • Fixa tota una sèrie de drets i deures dels treballadors, un d'ells el salari digne, "para que no se peque por ninguna de las partes. A saber: que es establecida la cuantía del salario por libre consentimiento, y, según eso, pagado el salario convenido, parece que el patrono ha cumplido por su parte y que nada más debe. Que procede injustamente el patrono sólo cuando se niega a pagar el sueldo pactado, y el obrero sólo cuando no rinde el trabajo que se estipuló; " (cfr. RN32).
  • Defensa el dret d'associació dels treballadors, "los mismos patronos y obreros pueden hacer mucho en esta cuestión, esto es, con esas instituciones mediante las cuales atender convenientemente a los necesitados y acercar más una clase a la otra....Nos sentimos agrado en manifestar aquí que son muy convenientes y que las asiste pleno derecho, así como hablar sobre su reglamentación y cometido." (cfr. RN34).
  • Defineix una concepció no liberal de l'Estat i proposa algunes pautes pels governants "Así, pues, los que gobiernan deber cooperar, primeramente y en términos generales, con toda la fuerza de las leyes e instituciones, esto es, haciendo que de la ordenación y administración misma del Estado brote espontáneamente la prosperidad tanto de la sociedad como de los individuos, ya que éste es el cometido de la política y el deber inexcusable de los governantes." (cfr. RN23).
I és interessant el punts RN41 en el que, com a cloenda, Lleó XIII recorda el paper que pertoca en aquesta qüestió a cada protagonista: "41. Tenéis, venerables hermanos, ahí quiénes y de qué manera han de laborar en esta cuestión tan dificil. Que se ciña cada cual a la parte que le corresponde, y con presteza suma, no sea que un mal de tanta magnitud se haga incurable por la demora del remedio. Apliquen la providencia de las leyes y de las instituciones los que gobiernan las naciones; recuerden sus deberes los ricos y patronos; esfuércense razonablemente los proletarios, de cuya causa se trata; y, como dijimos al principio, puesto que la religión es la única que puede curar radicalmente el mal, todos deben laborar para que se restauren las costumbres cristianas, sin las cuales aun las mismas medidas de prudencia que seestiman adecuadas servirían muy poco en orden a la solución."


diumenge, 4 d’octubre del 2015

Model català, model serbi

Ara fa una setmana Catalunya celebrava les eleccions al Parlament de 2015. Una data important.

Cal seguir escrivint història i el futur ens la mostrarà. Pròxima parada, 20 de desembre, eleccions generals a Espanya.

Grans diferències de fer les coses, a través de manifestacions ciutadanes, col·lectives, pacífiques i festives. A través de la política dura unilateral, de la confrontació armada, amb la mort de milers de persones...

Model català, manifestacions ciutadanes:
  • 1975: Acabament dictadura franquista.
  • 2012: "Catalunya, nou Estat d'Europa"
  • 2013: "Via Catalana"
  • 2014: "La V: Via Catalana 2013"
  • 2015: "Via lliure per la Independència"
Model serbi:
  • 1946: creació de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, amb Josip Tito de President, formada per les 6 repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Bosnia-Herzegovina i Montenegro. 
  • 1991-2001 guerres de Iugoslàvia, el conflicte més sagnant a terres europees després de la 2a. GM.


Paradoxes de la Unió Europea en el temps actual...
  • les repúbliques d'Eslovènia (des de 2004) i Croàcia (des de 2013) ja en formen part,
  • les repúbliques de Macedònia, Sèrbia i Montenegro actualment són candidates oficials a formar part de la Unió Europea;  
  • les repúbliques de Bosnia-Herzegovina i Kosovo són candidates potencials, 
  • una possible república catalana, si es donés el cas...? 

dijous, 1 d’octubre del 2015

Dates per recordar, octubre de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes d'octubre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

OCTUBRECELEBRACIONS
Dia 1:Santa Teresa de l'Infant Jesús. Dia Internacional de les Persones Grans.
Dia 2:Àngels Custodis,
Dia 3:Sant Francesc de Borja.
Dia 4:Sant Francesc d'Assís. Dia Mundial de la Protecció dels Animals.
Dia 5:Sants Plàcid i Froilà.
Dia 6:Sant Bru.
Dia 7:Mare de Déu del Roser.
Dia 8:Sant Simeó.
Dia 9:Sant Dionís.
Dia 10:Sant Tomàs de Vilanova. Mare de Déu del Remei.
Dia 11:Santa Soledat.
Dia 12:Mare de Deu del Pilar. Dia de la Hispanitat.
Dia 13:Sant Eduard.
Dia 14:Sant Calixt.
Dia 15:Santa Teresa de Jesús. Dia Internacional dels cecs, del bastó blanc.
Dia 16:Santa Margarida. Dia Mundial de l'Alimentació.
Dia 17:Sant Ignasi d'Antioquia. Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa.
Fundació escola Maristes La Immaculada (1942).
Dia 18:Sant Lluc, evangelista.
Dia 19:Sant Pau de la Creu. Santa Laura.
Dia 20:Santa Irene.
Dia 21:Santes Celina i Úrsula.
Dia 22:Santa Maria Salomé.
Dia 23:Sant Ladislau.
Dia 24:Sant Antoni Maria Claret. Dia de les Nacions Unides.
Dia 25:Sant Bernat Calbó.
Dia 26:Sant Llucià. Sants Marcià i Evarist.
Dia 27:Sant Florenci.
Dia 28:Sants Simeó Cananeu i Judes Tadeu, apòstols.
Dia 29:Sant Narcís, patró de Girona.
Dia 30:Sant Marcel.
Dia 31:Sant Quintí.