dilluns, 31 d’agost del 2015

Això també són vacances?!?!? (i 2)

Vull començar el nou curs en el que respecta al Bloc Tunajifunza igual que acabava l'anterior, amb una reflexió sobre les vacances, els drets i deures de les persones i de la humanitat.

Ara fa un any, el 14 d'agost  editava una Entrada titulada "Això també són vacances?!?!?" amb una foto esfereïdora dels immigrants pujats a la tanca de Melilla, Espanya, no ho oblidem.

Tot just acaba un nou estiu i hem tornat a veure imatges similars arreu d'Europa: pel Nord (a Calais, amb la frontera amb la Gran Bretanya), a l'est (Macedònia amb la de Grècia), al Sud (costes espanyoles i italianes) i dins la pròpia Europa (camió abandonat a l'autopista amb 71 persones mortes!!!!!!). I l'oest se'n salva per la frontera natural en que es converteix l'Atlàntic.

Les imatges d'enguany que més m'han impactant són les dels policies de Macedònia intentant aturar milers de persones, mares, infants, famílies que proven de passar. Pretenen permetre només el pas de 300 persones cada 2 hores. Em van recordar el joc de l'aranya o de la línia Maginot que jugàvem en temps de joventut al Cau. 

Veure la notícia en el 3/24
    ?!?
  • Algú pot pensar "quin món estem construint?" 
  • Penso jo, "quin món hem anat construint des de finals de la 2a Guerra Mundial el 1945: la pròpia organització funcional de Nacions Unides, la manca real de internacionals, els tractats internacionals, les institucions nascudes a Breton Woods, el tracte amb les ex colònies, el lliure mercat portat a l'extrem, les guerres encobertes pels recursos naturals... realment han estat formes de "preservar la pau i evitar repetir el que va passar en aquella gran guerra?"
  • Per sort, pels que som cristians, sabem que el nostre Déu és infinitament bo i també que l'home i la dona tenim la increïble possibilitat de la conversió. Dit d'altra manera, l'infinit ha posat a les nostres mans tota un sèrie de possibilitats per fer avançar el món cap on vulguem, possibilitat de la que no disposen la resta de criatures i la humanitat sap que si vol, pot adonar-se'n, pot reflexionar, pot pot dialogar, pot proposar i pot canviar.

divendres, 7 d’agost del 2015

Vacances d'agost, 2015

En els països més avançats, els diversos convenis col·lectius proposen d'una manera o una altra,una sèrie de dies de vacances pels treballadors. L'objectiu: assegurar un temps prudencial de descans que permeti assegurar el seu benestar. A títol d'exemple, aquí tenim l'articulat del Conveni Col·lectiu Autonòmic de l'Ensenyament Privat de Catalunya Sostingut Total o Parcialment amb Fons Públics.


Això que pot semblar prou obvi, vull reflexionar-ho des del punt de vista de la història i de la Doctrina Social de l'Església: era el 15 de maig de 1891. El papa Lleó XIII sorprenia tothom amb la publicació de la seva Carta Encíclica "Rerum Novarum" (en llatí significa "De les coses noves") sobre la situació de la classe obrera que es vivia després del procés d'industrialització.

Semblava que es ficava allà on ningú no li demanava, però mogut pel bé de la persona i dels cristians, escrivia el següent: 
"A nadie le está permitido violar impunemente la dignidad humana, de la que Dios mismo dispone con gran reverencia; ni ponerle trabas en la marcha hacia su perfeccionamiento, que lleva a la sempiterna vida de los cielos. Más aún, ni siquiera por voluntad propia puede el hombre ser tratado, en este orden, de una manera inconveniente o someterse a una esclavitud de alma pues no se trata de derechos de que el hombre tenga pleno dominio, sino de deberes para con Dios, y que deben ser guardados puntualmente. De aquí se deduce la necesidad de interrnmpir las obras y trabajos durante los días festivos." (cfr. Rerum Novarum, 30)

Quelcom que sembla tan obvi, però... 
...que no té tants anys!
...que no és encara un dret per a tothom!
...que hi ha gent que no en té... perquè no en té de treball!

Malauradament encara es donen moltes situacions de lluita entre classes. Els últims anys amb la crisi, s'han vist moltes situacions en les que no s'han complert els convenis, s'han traspassat els drets dels més febles -els treballadors-, s'han fet canvis en lleis laborals, el poder econòmic (que és privat i amagat) s'ha imposat als poders polítics i a la democràcia (pública i més transparent)....



Per necessitat personal, aquest Bloc tanca per vacances. 
Gràcies a aquest dret, gràcies a aquest do! 

dimecres, 5 d’agost del 2015

Els humans, desenvolupament de l'homo...

L'home es pregunta contínuament sobre els seus orígens, la seva finalitat i el seu sentit a la vida. Què és l'home? Qui sóc jo? Des de vell antic a la història i des de diverses especialitats es prova de donar resposta: la filosofia, la història, la sociologia, la religió i també l'antropologia.   

Si ens ho preguntem des d'una òptica utilitarista, "Som el que fem?", les respostes en els diversos períodes de l'evolució poden ser les següents:
  • Homo faber: aquell que era capaç de fabricar, de crear eines amb les que fabricar
  • Homo sapiens: aquell que ja era capaç de pensar,
  • Homo sapiens sapiens: aquell que, un pas més avançat de l'anterior, va ser capaç de pensar, no només de forma genèrica, si no de pensar sobre el que pensa, és a dir, de reflexionar,
  • Homo patiens; aquell que també sent i per tant, pateix, frueix...
Però si ens adonem que l'ésser humà és un ésser social i per tant, és el que és en funció de les relacions que estableix amb els altres, les respostes són més amplies:
  • homo ratio: és el primer pas de la relació. Com ha s'ha remarcat en aquest nou nivell d'homo, som segons com i amb qui ens relacionem, som segons el nostre próxim,
  • homo religious: és aquell que també està obert a la relació amb el trascendent, amb el Misteri, amb Aquell que hi és més enllà. Tot i que tothom està obert a aquesta capacitat, no tothom la desnvolupa,
  • homo simbolicus: el món que ens snvolta no són només objectes, coses... Totes les realitats que ens envolten són símbols que som capaços d'identificar i entendre el seu sentit.
  • homo videns; des de fa unes dècades els experts constaten que potser l'ésser humà està desenvolupant una nova característica, la que ve determinada pel món multimèdia que ens envolta fruit de l'avanç de la tecnologia i l'ampliació de les xarxes socials.

dilluns, 3 d’agost del 2015

No és el fill del fuster? Sí, ho és!

"No és el fill del fuster?"
Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: --D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot això?
I no eren capaços d'acceptar-lo. 

  • En aquest cas trobem Jesús arribant a la seva pròpia població, Natzaret, quan ja era ben conegut per tot arreu degut als seus viatges. I què és el que hi passa? És rebutjat per la seva pròpia gent, la gent del poble que l'havia vist créixer.

  • A la societat sempre sobresurten pels seus mèrits o accions algunes persones per sobre les altres, tant per bo com per mal. I això passa en qualsevol àmbit. És impossible que no hi sigui així.
  • Del barri i al voltant de l'escola a la que hi treballo n'han sortit persones relativament conegudes: Joan Antoni Samaranch, antic president del COI; José Luís Ayllón, alt càrrec de l'actual Govern Espanyol del PP; Joan Laporta, expresident del FCB... 
  • I el mateix passa si en parlem de l'àmbit eclesial: Lluís Martinez Sistach, cardenal i arquebisbe de Barcelona; Manel Pousa, prevere i activista social; Pere Ferré, marista i vicari de la Província de l'Hermitage...
  • I mirant al futur, sovint els hi comento als joves a classe de Ciutadania: "entre vosaltres hi pot haver ara mateix un futur president de la Generalitat de Catalunya, o l'investigador que trobi la cura de la SIDA, o el director de Metges Sense Fronteres o un sant de l'Esglèsia, o...   però també hi pot haver un condemnat per narcotràfic o un venedor de mocadors de carrer, o algú que no hi arribi als 25 anys".  

  • Quan realment en sobresurt algú, sovint ens passa com a la gent de Natzaret. Ens fem preguntes similars... "però no és aquest el fill del fuster?" o "no és aquest aquell petit marrec?", "el fill de la Paqui, sempre despentinat i tant despistat?" o "aquell pel qual ningú no donava res?"
  • No hi ha res de dolent en que ens sorprenguem en descobrir algú que sobresurt d'adult i que ens era proper, de petit. "Ves per on, mai no hauria dit!". No som endevins. 

  • La meva reflexió vol anar enrere, al passat. Quina és la nostra actitud com a mestres, com a pares o com a monitors, quan un noi o una noia ens fa partícips del seu somni de futur? Quan somnia en ser astronauta, futbolista, pallasso, cooperant a l'Àfrica o qualsevol altra que sigui la seva il·lusió de vida? El recolzem? l'escoltem? l'ajudem a madurar la proposta seriosament i que ell decideixi? Tant de bo! 


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 13,54-58?


- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.


dissabte, 1 d’agost del 2015

Dates per recordar, agost de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes d'agost. Quines dates són importants al llarg d'aquests 31 dies?

AGOSTCELEBRACIONS
Dia 1:Sant Alfons de Liguori, bisbe i doctor de l'Església.
Dia 2:Mare de Déu dels Àngels.
Dia 3:Santa Lídia.
Dia 4:Sant Joan Maria Vianney (1786-1859), prevere, patró dels rectors de parròquia.
Dia 5:Mare de Déu de les Neus.
Dia 6:La Transfiguració del Senyor.
Dia 7:Sant Gaietà.
Dia 8:Sant Domènec de Guzmán.
Dia 9:Sant Romà. Santa Teresa Beneta de la Creu (CD) (1891-1942), patrona d'Europa.
Dia 10:Sant Llorenç, diaca i màrtir.
Dia 11:Santa Clara d'Assís.
Dia 12:Santa Hilària.
Dia 13:Sants Hipòlit i Cassià.
Dia 14:Sant Maximilià Kolbe (1894-1941), prevere i màrtir franciscà.
Dia 15:L'Assumpció de la Mare de Deú.
Dia 16:Sant Esteve d'Hongria.
Dia 17:Sant Jacint.
Dia 18:Santes Laura i Elena.
Dia 19:Sant Magí.
Dia 20:Sant Bernat de Claravall (1090-1153), abat i Doctor de l'Església Monjo i reformador de francès, principal reformador de l'ordre monàstic del Císter.
Dia 21:Sant Pius X.
Dia 22:Mare de Déu, Reina.
Dia 23:Sant Rosa de Lima.
Dia 24:Sant Bartomeu, apòstol.
Dia 25:Sant Josep de Calassanç (1557-1648) fundador de les Escoles Pies (SP).
Dia 26:Santa Teresa Jornet.
Dia 27:Santa Mònica.
Dia 28:Sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església.
Dia 29:Santa Sabina. Martiri de Sant Joan Baptista.
Dia 30:Santa Joana Jugan.
Dia 31:Sant Ramon Nonat.