divendres, 29 de juny del 2012

A l'estiu descans... i també repàs


Les vacances d'estiu són el gran moment esperat després de tot el curs. La majoria de nosaltres les tenim merescudes i, per tant, les hem de gaudir.

Però també cal ser conscients, tots i totes, de quins resultats hem tingut en aquest curs que just acaba: les notes de les diferents matèries i les observacions que els professors ens han fet en l'últim butlletí de notes són un bon diagnòstic.

Ha anat bé? Felicitats!

No ha anat tan bé? Pensa-hi amb els pares, què ha fallat? Que podeu fer per millorar-ho?

Per tant, cadascú a la mida de les seves circumstàncies i possibilitats, haurà de dedicar uns moments de les vacances a la feina: llegir alguns llibres, preparar els exàmens de recuperació de setembre, fer la feina de repàs recomanada pels professors, practicar les llengües o el càlcul per estar millor preparat pel curs vinent... 

Us recomanem mantenir un equilibri entre descans, lleure, hobbies i treball. De ben segur alguns dies de l'estiu marxareu de colònies o de viatge amb la família. Ja va bé tenir aquests moments de descans i de viure noves experiències. Però aquells altres dies que estigueu de forma més estable a casa, cal aprofitar per dedicar una mica de temps al repàs: amb 1 hora al dia pot haver suficient. Si has de presentar-se a recuperar diverses matèries potser farà falta més temps o assistir a una acadèmia.

dijous, 28 de juny del 2012

Què hi ha de dolent en passar-ho malament una temporadeta?


Avui es donen les notes de final de curs. Molts sortiran contents i altres tristos, plorosos o enutjats amb els professors i amb el món. 

Potser se sentiran frases com aquestes:
- "No hi ha dret", 
- "Amb un 4,5 i me l'ha deixat. Quina injustícia !!!", 
- "I ara, què faré?", 
- "No serveixo per a res...",
- " I com els hi explico als pares?"
- "Ara a l'acadèmia, i a veure si em deixen anar de campaments",
- ...

És lògic que a ningú, ni als nens ni als adults, ens agrada passar-ho malament. Però hem de ser conscients que la vida està feta de molts moments, la majoria dins de la quotidianeitat, alguns bons i alguns dolents.

Davant d'aquest fet o altres similars en els quals ens sentim enfadats, indignats o decaiguts, el psiquiatra Jose Miguel Garona, a La Contra de La Vanguardia del 12 de juny ens diu

Llegir l'entrevista sencera a La Contra de La Vanguardia
...

Otro de sus intereses, me dice, es el síndrome de decaimiento...
¡Cada vez es más frecuente! Precisamente una separación o una pérdida (de un ser querido, un trabajo...) pueden desencadenarlo.
¿En qué consiste ese síndrome?
Es un estado de ánimo bajo.
¿Qué síntomas lo delatan?
Apatía, cansancio, desmotivación, agobio, estrés, inapetencia sexual, desgana, insomnio...
Todos lo hemos sentido alguna vez.
Lo llamativo es que pasa cada vez más a menudo..., y a cada vez más personas.
¿A qué atribuye este síndrome?
Al nuestro bajo umbral de frustración.
¿Soportamos mal la frustración?
Peor que nuestros padres y abuelos... Nosotros ocultamos la muerte, negamos el dolor, rechazamos la dificultad... Fíjate: nos diagnostican una enfermedad, ¡y nos sorprende!

Claro, ¿no?
¡La enfermedad es normal, es parte de la vida! En vez de entenderlo así, nos preguntamos: “¿Cómo es posible?”. Y seguimos: “¿Por qué yo?”. Y concluimos: “¡No es justo!”. Son pensamientos muy desvariados...
Ya.
Hay un desenlace fatal en urgencias, ¡y buscamos culpables! Nos cuesta aceptar que lo normal es morirse, ¡y que lo excepcional es vivir! Nos creemos con derecho a todo, ¡felicidad incluida y garantizada! Abominamos del dolor físico y psíquico.
¿Y qué deberíamos hacer?
Pues no vivir el dolor como trastorno y revés insoportable. “Estoy fatal por un duelo”, me dicen en la consulta. “¡Recéteme algo para que se me pase rápido!”, me piden. ¡Pues no, señor mío: ahora le toca pasarlo mal! Páselo mal. ¿Qué tiene de malo pasarlo mal una temporadita, eh? ¡Ya amainará!
O sea, que deberíamos elevar nuestro umbral de frustración.
Si sobreproteges a tus hijos, ¡los desarmas frente a la frustración! Y se frustrarán más.
¿Receta?
A mi hija de 21 años, que estudia Oceanografía en Canarias, ya le he dejado claro que al terminar... ¡nada de volver a casita!
Es usted coherente..., y rudo.
¡He educado así a mis hijos desde niños! ¿Cuál es el objetivo último de la educación?
¿Cuál?
Ayudar al hijo a ser independiente rápido.
¿Bajará más el umbral de frustración?
Quizá la crisis nos enseñe a arremangarnos, y así frenemos esa tendencia. Colaboro como médico en África... y nadie allí padece síndrome de decaimiento: ¡encontrar qué comer les alegra sobremanera cada día!


Potser abans d'esperar que els nostres fills es facin les preguntes amb que encapçalàvem aquest article, convindria que molts pares ens féssim algunes preguntes com aquestes:
- quin és el meu últim objectiu vers l'educació dels meus fills i filles?
- què vull d'ells?
- els hi he de donar tot? s'ho han de guanyar? 
- bon nivell de coneixements? bon nivell d'educació? ambdós?
- han de tenir-ho tot?
- ...

Ja per acabar... què té de dolent passar-ho malament una temporada si, ben acompanyats d'aquesta temporada ens pot fer sortir enfortits?

dimecres, 27 de juny del 2012

dilluns, 25 de juny del 2012

Teamviewer: suport en xarxa

T'ha passat algun cop que necessites ajuda amb l'ordinador i no tens qui t'ajudi?

Potser algun amic per telèfon et dóna instruccions de com fer alguna tasca amb el teu ordinador, però no us acabeu d'entendre?

Estàs intentant explicar algun truc però no t'expliques prou bé?

Vols controlar el teu PC des del mòbil? 

Per aquests casos o altres similars, existeixen diverses opcions tecnològiques. Una d'elles és el Teamviewer.

Aquest programari et permet, des d'un ordinador prendre el control del teclat i el ratolí d'un altre. Intercanviant amb l'altre usuari un nom clau i una contrasenya podreu donar-vos suport l'un a l'altre i, també, transferir-vos fitxers de forma més senzilla que no el correu electrònic. 

Baixeu-vos la versió portàtil, que no requereix cap instal·lació, i feu la proba.
Descarrega-te'l ara Descarrega-te'l ara

dissabte, 23 de juny del 2012

Trucs de la publicitat, 1

No tot és el que sembla!

Isabel M, una usuària dels restaurants de menjar ràpid de McDonald's va voler preguntar per què les hamburgueses de les fotografies semblen diferents a les reals?

Des de l'empresa dins la seva campanya "Our food, your questions" van voler donar-hi resposta. Aquí tenim la resposta que ens presenta Hope Bagozzi, directora de Màrqueting al Canadà: la participació d'un equip de professionals, moltes hores de treball, i el famós programari d'edició d'imatges Photoshop hi són al darrera.


Si vols saber-ne més, segueix aquest enllaç de McDonald's Canadà en anglès o en francès.


dijous, 21 de juny del 2012

Esclaus, jo?


Mirem primer aquest curt vídeo, fragment del documental "Bowling for Columbine" del director nord-americà Michael Moore.


Què t'ha semblat la història?

Esclaus, jo? Au va! Esclaus, no! Jo no tinc esclaus. Això és cosa del passat, de les potències colonials europees a terres d'Àfrica, d'Àsia o Amèrica. Això passava a Amèrica abans de la guerra civil, els del nord contra els del sud i les seves plantacions. Avui en dia aquestes situacions ja no existeixen. Tothom és lliure, nosaltres som lliures.

Segur? Si vols tenir més informació, si vols saber quants esclaus "treballen per a tu", fes l'enquesta que et proposen. Segueix l'enllaç de la imatge. 

Segueix l'enllaç



 * Agrair la col·laboració de l'alumne Guillem Roman de Ciutadania de 3r d'ESO, curs 2011-12.

dimecres, 20 de juny del 2012

Ana Frank, 70 anys del diari

Ara fa una setmana que es complien 70 anys de l'aniversari d'un fet important: Otto Frank regalava a la seva filla Ana un llibret de tapes vermelles pel seu tretzè aniversari. Era un llibre en blanc per animar-la a esciure un diari personal.

I què té aquest fet de singular?

Ana, nascuda l'any 1929, era la segona de les filles de Otto i Edith, matrimoni jueu que havia d'emigrat des d'Alemania a la ciutat d'Amsterdam davant la situació del poble jueu per part de Hitler i el Reich.

Els primers anys de vida de l'Ana a Amsterdam van ser feliços, entre casa, els amics i l'escola, però a partir del 9 de gener de 1942 i durant 2 anys i mig tot va canviar. Ella, la seva germana Margot, els pares i un matrimoni amic es varen veure obligats a viure reclosos a les golfes d'un edifici al costat d'un dels canals de la ciutat sense poder sortir, mirar per les finestres, ni tan sols fer cap soroll. T'imagines la situació? Només el seu diari personal, aquell que el pare li havia regalat només uns pocs mesos abans, li va donar una mica de pau i de llibertat. Des d'aquell dia, l'Ana escribia una ressenya en el seu diari, una ressenya a Kitty, la seva amiga imaginària.

Malauradament la història no va acabar bé: el 4 d'agost 1944 els soldats de Hitler van arribar a la casa on s'amagaven i després d'un escorcoll minuciós van donar amb la porta secreta, amagada darrera un armari, que donava pas a les golfes. Tots els membres de captiveri van ser enviats a diversos camps de concentració. Ana moriria de tifus el 12 de març de 1945, poques setmanes d'acabar la 2a Guerra Mundial.

La importància del diari d'Ana Frank, pel testimoni que hi aporta és tan important que s'ha traduït a infinitat de llengües i s'ha editat arreu del món. A Amsterdam avui en dia existeix l'organització "Anne Frank", la qual sense ànim de lucre gestiona la casa on ella hi va viure reclosa, el Museu i que lluita contra l'antisemitisme, el racisme, la discriminació i que promou la llibertat, la igualtat de drets i la democràcia.

dimarts, 19 de juny del 2012

Apple 1 del 1976



Un exemplar del primer ordinador Apple, fabricat per Steve Jobs i Steve Wozniak el 1976, es va vendre aquest divendres per 374.500 dòlars (296.415 euros) a Sotheby's, la famosa casa de subhastes de Londres.

El subhastat Apple I és un dels 50 exemplars que es conserven al món d'aquella primera tanda de 200 creada per Jobs i Wozniak, i que al seu moment van vendre per 500 euros cada un.

Més de 35 anys després, aquest ordinador, un dels sis únics d'aquella època que encara funcionen, i que inclou curiositats com una interfície original de casset i manuals d'usuari bàsic, ha arribat a un preu de 374.500 dòlars.

L'Apple I va ser presentat per Jobs i Wozniak al Homebrew Computer Club, a Palo Alto (Califòrnia), el 1976, i només Paul Terrell, propietari d'una cadena de botigues anomenada Byte Shop, es va interessar per l'aparell. En aquell moment els en va encarregar una comanda de 50, que Jobs i Wozniak van fabricar en trenta dies, i que el comerciant va posar a la venda per 666,66 dòlars la unitat. 

"Aquest és el primer ordinador en què es va poder teclejar de manera que les lletres apareguessin a la pantalla, cosa que va suposar una revolució tecnològica, encara que ara es trobi evident, i és l'inici de l'era dels ordinadors en què vivim, encara que al seu moment semblés més aviat una excentricitat", ha afegit Richard Austin, directiu de Sotheby's.

La subhasta també va vendre un informe manuscrit de Jobs que data del 1974, quan treballava per a l'empresa Atari, en què donava instruccions amb diagrames a un superior, Stephen Bristow, sobre com millorar un videojoc de futbol per a PC. La peça va arribar als 27.500 dòlars (21.770 euros).

divendres, 15 de juny del 2012

Fotos de denúncia

Veus pel carrer alguna cosa que no t'agrada?
Tens ganes de col·laborar-hi amb la teva ciutat per a millorar les coses del teu voltant?
Tens un iPhone?

Doncs amb aquesta aplicació, una mica de ganes i de temps, pots col·laborar-hi!



dimecres, 13 de juny del 2012

"La cruïlla comú"

Enguany des de l'escola els alumnes de 3r de secundària a l'hora d'Educació per a la Ciutadania hem col·laborat per segon any consecutiu amb l'associació amb SED i El parlante en el projecte que anomenen "La Cruïlla Comú".

L'ONG SED, Solidaritat, Educació, Desenvolupament és l'ONG marista que aplega el treball de les escoles i obres socials maristes d'Espanya per a col·laborar amb entitats diverses de països del Sud, preferentment d'Àfrica del Sud i d'Amèrica Llatina.

El Parlante és una associació cultural i un col·lectiu de treball que vol dissenyar estratègies d'educació i de comunicació, producció audiovisual i continguts per a les xarxes socials. 

El projecte de La Cruïlla Comú ens vol fer reflexionar sobre com veiem els altres? sobre com ens veuen ells a nosaltres? A través de diverses activitats pretén donar resposta a aquestes així com també promoure el respecte cap a la diversitat, posant en qüestió els estereotips habituals i sensibilitzant sobre la gran riquesa que suposa la relació entre cultures.