dimecres, 11 de març del 2015

Necessitem referents: grans conversions

En Entrades anteriors he parlat de la vocació (28 de gener, 2 de febrer i 10 de febrer). Ara en aquesta, ho faig amb exemples concrets de com Déu ha cridat a homes i dones al llarg de la història. 
  • Àsia, segle VIII a.C.: El profeta Isaïes, natural de Jerusalem, va rebre la vocació profètica amb només 20 anys d'edat, segurament cap a l'any 740 (cf. Is 6,1-13). Va ser al temple, on el Senyor li va qüestionar directament "--Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?" i ell es va oferir voluntàriament. A partir d'aquell moment, com a bon coneixedor de la capital i la monarquia jueva (símbols de l'elecció divina), va ser capaç ser crític amb els excessos de la classe dominant: autoritats, jutges, latifundistes, polítics, dones de classe alta... i defensar la gent oprimida, els orfes, les vídues i el poble en general.
  • Regne de Judà, segle VII a.C: El profeta Jeremies, natural de la població d'Ananot molt a prop de Jerusalem, la va rebre quan era molt jove cap a l'any 627. Déu ja li diu en aquell moment "Vés on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat" (cf. Jer 1,7-8) que l'acció de profetitzar no és senzilla, implica guanyar-se enemics. Fins el punt que posteriorment, el mateix profeta tindrà els seus dubtes i es queixarà "Senyor, m'has seduït i m'he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n'has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi." (cf. Jer 20, 7).
  • Palestina, any 30 d.C. aproximadament: Els germans Simó Pere i Andreu i els germans Jaume i Joan treballaven les arts de la pesca (cf. Mc 1,16-20). Jesús els hi digué "--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.". I tots 4 varen respondre deixant allò que feien i seguint-lo. A partir d'aquell moment es convertirien en els seus més propers seguidors. Exemples són presència d'alguns de Pere, Jaume i Joan en el moment de la transfiguració o l'elecció de Pere per ser la "primera pedra" de l'església.
  • Àsia, segle I d.C.: Saule, el perseguidor dels cristians, a prop de Damasc va ser tirat del cavall tocat per un llamp i el Senyor li va preguntar "--Saule, Saule, per què em persegueixes?". (cf. Ac 9,1-18). Això va ser suficient per fer-lo discernir la seva vocació. I hi va acceptar. A partir d'aquell moment, conegut ja com Pau, va iniciar una sèrie de viatges per les terres conegudes de l'imperi romà anunciant el cristianisme de forma missionera, el que l'ha convertit en un dels màxims referents de la promoció de l'Evangeli.
  • Alemanya, s.XVI d.C.: Luter, conegut com el gran reformador, va viure el 1505 el que s'ha anomenat com l'incident del llamp, amb només 23 anys, que el va fer entrar al convent dels agustins d'Erfurt. Anys després, viuria un segon moment fundant, l'experiència de la torre. En aquell cas Déu li parlà a través de la carta de sant Pau als Romans ("En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe."), idea que el faria abraçar la idea d'un Déu perdonador que no tant condemnador. I va dir sí. A partir d'aquell moment va voler lluitar des de dins per canviar els mals que en aquell moment tenia l'Església, com l'excés en les indulgències enfront de la confessió i la penitència però la simonia, nicolaisme o l'absolutisme del papat.
  • Espanya, s.XVI d.C; Sant Ignasi de Loiola, fill de família noble, va ser malferit durant el setge francès de Pamplona l'any 1521. Durant la convalescència hi va reflexionar i a partir d'aquell moment començà un temps de conversió que el duria a Montserrat, a Manresa (on escriuria un primer esborrany del gran tractat espiritual i psicològic que són els Exercicis Espirituals) i a Jerusalem. Decideix reforçar-es amb estudis de teologia, filosofia a Barcelona, Alcalà d'Henares, Roma i Paris Ja com a sacerdot va desenvolupar una tasca ingent des de la fundació amb altres sacerdots de la Companyia de Jesús, aprovada el 1540.
  • El Salvador, el 12 de març de 1977, monsenyor Romero, acabat de ser nomenat arquebisbe, va experimentar la crida amb l'assassinat del seu amic Rutilio Grande a Aguilares. A partir d'aquell moment, simbolitzat amb la celebració de l'eucaristia funeral, iniciava un nou camí de defensa del poble oprimit pel govern i el terratinents salvadorencs, passant inclús per sobre d'alguns dels altres bisbes del país i del nunci apostòlic. El resultat fou que el 25 de març del 1980 moriria ell també assassinat.
  • ...

Salamu Maria

Salamu, Maria, umejaa neema,
Bwana yu nawe,

umebarikiwa kuliko wanawake wote,

na Yesu, mzao wa tumbo lako amebarikiwa. 

Maria mtakatifu, Mama wa Mungu,
utuombee sisi wakosefu,

sasa na saa ya kufa kwetu.

Amina.


  • En el meu cas va ser el 1995 en un petit poblat luo de Tanzània, Masonga, on se'm va fer present de manera clara, a través de les postes de sol, de les persones i de la pregaria del Rosari en suahili. I des d'aquell moment intento ser coherent, sense sempre aconseguir-ho, en el seu seguiment d'aquell que ens és exemple, el seu fill Jesús de Natzaret.



A tot arreu i en tots els temps el Senyor parla i ens crida pel nostre nom.
  • Recordes quan va ser la teva crida? 
  • I la teva resposta en aquell moment? 
  • Com continues dient sí, dia rere dia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.